Ara fa noranta anys justos, l'aixecament militar del juliol de 1936 imaginat pel general Mola va fracassar, i el que havia de ser un cop ràpid i eficaç no va tenir èxit. Al Vallès, com a tot Catalunya i especialment a Barcelona, els sublevats no van aconseguir cap dels objectius previstos i a la tarda del 19 de juliol ja era evident l'aixafament de la revolta feixista: la direcció de la revolta militar, amb el general Goded al capdavant, va reconèixer la derrota en una al·locució per ràdio feta a instàncies del president Companys. Les forces del comissari general d'Ordre Públic de la Generalitat, Frederic Escofet, a més de la reacció popular contra l'aixecament amb els militants d'acció de la CNT-FAI i d'altres organitzacions d'esquerra al capdavant, havien aconseguit esclafar la revolta.
Però en una societat com la catalana -amb els fets recents de l'octubre del 1934, amb una llarga història de desigualtats socials agreujades pels efectes de la colossal industrialització iniciada a finals del segle XIX i amb una massa de treballadors creixent i agitada per la severa crisi política, social i moral que s'arrossegava des de feia anys- aquella victòria sobre el feixisme va tenir conseqüències immediates i fulminants. Com a legitimadora de l'estatus de les classes benestants i pel seu paper en l'ordenació social del moment, l'Església va quedar en el punt de mira de la incipient revolució social que propugnava l'obrerisme militant com a resposta i continuació de la victòria sobre el cop feixista. Així, el dia 20 de juliol l'anticlericalisme atàvic calava foc a centenars d'esglésies arreu de la comarca i del país. Amb el poder de la Generalitat afeblit i atribolat per la pugna obrerista, la revolució social iniciada sobtadament va sumar-se a la guerra que tot just havia començat.
Aquesta edició de Vallesos es centra en aquest moment històric, aquest període de fulgor revolucionari que volia subvertir de soca-rel l'ordre establert i, alhora, de preparació per una guerra imminent. Aquests noranta anys justos que fa de tot plegat no han esborrat les seqüeles que aquells mesos convulsos tenen encara en la nostra manera de veure el món. L'idealisme i el desig d'una societat més justa es van barrejar amb assassinats execrables i la legitimació de la violència com a mètode. Els canvis necessaris en l'economia, en l'educació i en la justícia social van entelar-se per l'acció incontrolable de qui volia revenjar-se de tot i de tots, i esdevenia un botxí implacable, cec.
Tot això ho relaten les persones que han contribuït, amb els seus articles i reportatges, a fer aquesta extensa carpeta i que atresoren anys d'estudi i compromís amb la història. Els fets que ens expliquen, des d'una perspectiva més general o anant a la menuda en molts pobles i ciutats, ajuden a acostar un passat que ens interpel·la. Perquè fa molts anys de tot el que va passar durant aquells mesos, pero bona part de la nostra manera d'entendre la realitat, d'una manera o altra, n'és deutora.
A les pàgines següents cadascú hi podrà resseguir un passat borrós però viu. Podrà veure com ho van explicar els mitjans de comunicació, com es va salvar part del patrimoni, com es van organitzar les columnes de milicians o quins fets de terror van esquitxar bona part de municipis. Enmig de tot plegat, podem veure com ho van viure els vallesans i vallesanes del moment, en molts casos amb noms i cognoms, sempre ben documentats i amb un volgut rigor històric. Sense exhaustivitat, però amb la voluntat de mostrar uns fets complexos, en totes les seves dimensions.