Pep Rovira Canals, un rubinenc del POUM a la cuina de les milícies antifeixistes

Manel Soler (text)

Josep Rovira i Canals (Rubí, 1902 - París, 1968) va ser un rubinenc que va passar pels llibres d’història de puntetes. El seu partit, el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), va pagar cara la seva independència de Moscou i els seus líders, tret del polifacètic Andreu Nin, van quedar relegats a un segon pla dins de l’elenc de personatges famosos que va deixar la Guerra Civil.
El 19 de juliol de 1936, amb el vistiplau d’Andreu Nin i dels altres membres de l’executiva del POUM, Rovira va organitzar els voluntaris del partit des de la seu a la Rambla de Barcelona que, un cop armats, es van encaminar cap a les places de la Universitat i de Catalunya per frenar l’exèrcit sollevat que baixava des del quarter del Bruc. En aquells enfrontaments, moriria Germinal Vidal, que dirigia les joventuts comunistes del POUM.
Aturat l’alçament militar, Pep Rovira es va adreçar, enviat pels companys del comitè executiu del POUM, cap al Palau de la Generalitat. Allà va coincidir amb els líders dels altres partits i sindicats implicats en la lluita contra els feixistes, tots bruts i descamisats, després de trenta hores de lluita als carrers.
De la conversa amb el president Companys, en va sortir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que havia de dirigir, entre altres, la defensa de la República les primeres setmanes del conflicte. Pep Rovira va ser-ne un dels membres, juntament amb un altre vallesà, el cugatenc —tot i que llavors Sant Cugat passaria a dir-se Pins del Vallès— Tomàs Fàbregas Valls, que hi representava Acció Catalana Republicana.

Columnes del POUM cap a l’Aragó
Des del Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA), Rovira es va ocupar d’organitzar les primeres columnes del POUM que van marxar a l’Aragó per frenar un possible avanç dels sollevats des de les ciutats aragoneses. Abans de dues setmanes formant part del CMA, empès per les seves ganes d’acció, va decidir marxar al front i va dirigir personalment les columnes del POUM, que acabaria unificant sota el nom de Columna Lenin.
A principis de 1937, les columnes de milicians voluntaris van ser forçades a integrar-se a l’exèrcit de la República, i Rovira va passar a dirigir com a comandant la 29 Divisió (l’antiga Columna Lenin), composta per les brigades 128 i 129.
Uns mesos després, aprofitant els Fets de Maig de 1937 i una sèrie d’acusacions del tot falses, el POUM cauria en desgràcia i seria prohibit, i Pep Rovira acabaria empresonat.
Mentre va ser a la presó, Maria Manonellas, la seva parella, va estar-se a Rubí amb la seva petita Mireia, a casa dels sogres. Amb el front a prop, a mitjans de gener de 1939, i amb un embaràs avançat del que seria el segon fill de la parella, en Roger, Manonellas va marxar cap a França.
Finalment, Pep Rovira, ajudat per alguns dels seus antics oficials, va escapar-se de la Model de Barcelona el 26 de gener, dia que la ciutat va ser ocupada pels franquistes. Va aconseguir escapar-se, també, a França, on s’acabaria reunint, al cap d’unes setmanes, amb la seva parella, i coneixeria per primer cop el seu fill.
Durant la Segona Guerra Mundial, va continuar activat contra el feixisme ajudant a passar fugitius pel Pirineu cap a l’Espanya franquista i, força anys més tard, va ser un dels inspiradors, fundadors i ideòlegs del nou Partit Socialista de Catalunya.
Pep Rovira Canals, un rubinenc del POUM a la cuina de les milícies antifeixistes

Pep Rovira a la imatge del passaport que es va fer a Vichy l’any 1941.

Home de confiança de Macià als fets de Prats de Molló

Pep Rovira va néixer a Rubí el 1902, al si d’una acomodada família d’esquerres. De jove va fer de paleta amb el seu pare, que era un reputat constructor del poble. Poc abans de començar la dictadura de Primo de Rivera, les seves inquietuds polítiques i el conflicte al Marroc el van empènyer a marxar a França.
Membre d’Estat Català, va esdevenir un dels homes de confiança de Francesc Macià, que en va descobrir la capacitat d’organització militar i el va posar al capdavant d’una secció del segon terç d’Almogàvers, a Tolosa de Llenguadoc, des d’on va preparar les tropes que haurien de fer possible la invasió d’alliberament de Catalunya des de Prats de Molló el 1926. El fracàs final de l’operació, després de més d’un any de preparatius, el va portar a ser jutjat a París juntament amb Macià, Ventura Gassol i altres dirigents d’Estat Català. Un cop lliure, va marxar a Bèlgica i, des d’allà, a Mèxic i Guatemala, on acabaria de formar-se com a estratega militar.
Va tornar a Catalunya amb la Segona República, moment en què el seu pare, el 1931, va ser escollit alcalde de Rubí per Esquerra Republicana. Mentre va viure a Rubí, va començar la seva evolució política i ideològica. Va fundar el Partit Català Proletari per, després, embarcar-se a les files del Bloc Obrer i Camperol (BOC), del qual va formar part del comitè executiu. Posteriorment, l’any 1935, el BOC, fusionat amb l’Esquerra Comunista d’Espanya d’Andreu Nin, acabaria esdevenint el POUM, del qual Rovira seria, dins del comitè executiu, l’encarregat del partit en matèria de defensa.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara