Mossèn Anton Fàbregas era ecònom de la parròquia de Sant Esteve de la Garriga quan va començar la Guerra Civil. En ser foragitat de la rectoria el dimarts 21 de juliol de 1936, quan va ser incendiada l’església, es va amagar a la masia de Can Borrell de baix, a tocar de l’actual parc dels Pinetons.
La masia, avui sota la C-17 i ben a prop de la urbanització dels Tremolencs, va ser construïda l’any 1926 per Miquel Borrell Aymerich, un garriguenc “profundament catòlic i molt catalanista”, tal com recorda el seu fill Salvador Borrell, que actualment té 90 anys. Que el capellà estava amagat a Can Borrell era un secret a veus i gràcies al seu tracte afable i franc no va ser assassinat, com explica Salvador Borrell. En canvi, els sacerdots Ramon Pascual i Josep Vich, aquest darrer amb el títol de rector, no van tenir la mateixa sort i van morir víctimes de la violència revolucionària.
Mentre mossèn Anton va viure a Can Borrell, el menjador de la casa va exercir de parròquia clandestina de la Garriga, amb el Santíssim sempre present al sagrari. Allà s’hi celebrava missa diàriament, i hi acudien persones del poble que ho sabien. Justament, un dia que s’hi feia missa es van presentar membres del comitè, però un altre capellà que també estava amagat a la casa, Josep Bachs, els va convidar a marxar tot assegurant que a la casa no hi havia ningú més que ell.

L’onclu Anton
Miquel Borrell, juntament amb la seva esposa, Rosa Visa —filla de Llívia—, van tenir set fills. La família Borrell va convenir que, mentre mossèn Anton Fàbregas visqués amb ells, l’anomenarien l’onclu Anton per amagar així la seva condició de capellà, un secret que sobretot els petits de la casa havien de mantenir. Miquel Borrell no va dubtar en cap moment a acollir el capellà a casa. De la mateixa manera, tal com recorda el seu fill, “en començar la guerra va agafar el carro i va anar a l’església de la Doma per salvar i amagar tot el que pogués”.
En agraïment per l’acollida i la valentia de la família Borrell, l’agost de 1943 es va instal·lar al menjador de la casa una placa que commemorava aquell fet històric. “El dia que la vam posar va venir moltíssima gent, sobretot de Barcelona. Vam dinar i vam fer una festa molt lluïda”, recorda. L’any 2000, Salvador Borrell va cedir la placa a la parròquia, que la va instal·lar al museu parroquial, i a sota se n’hi va afegir una altra de més petita explicant la donació. Mossèn Anton Fàbregas va tenir durant tota la seva vida una predilecció especial per la Garriga.