El cementiri de Montcada: l’infern de 1.198 execucions
Del juliol de 1936 al maig de 1937 el recinte funerari de Montcada i Reixac es va convertir en el punt de Catalunya on més assassinats hi va haver per part del comitès antifeixistes
Josep Capella i Torrents
(text)
Des del 18 de juliol de 1936 fins al maig de 1937 el cementiri de Montcada i Reixac es va convertir en un veritable infern: va ser el lloc de Catalunya on més assassinats hi va haver, tal com ho van documentar els historiadors Josep M. Solé Sabaté i Joan Villarroya al llibre Repressió a la rereguarda de Catalunya (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989), en unes execucions que fonamentalment es van produir per part de membres dels comitès antifeixistes controlats per la CNT-FAI. Segons aquests autors van ser 1.198 les persones que posteriorment hi van ser exhumades, de les quals 483 van poder ser identificades i la resta, 715, no. D’altra banda, segons les dades aportades pels historiadors Ricard Ramos i Josep Bacardit a 940 dies. La guerra civil a Montcada i Reixac el nombre total de persones exhumades va ser de 1.176 de les quals 444 van ser identificades.
El recinte funerari de Montcada, doncs, va ser escenari d’assassinats en massa de persones provinents d’altres poblacions que hi eren dutes a executar. Es tractava de religiosos, industrials, propietaris, militants de partits de dretes i persones que els revolucionaris consideraven feixistes o còmplices dels feixistes. Els comitès aprofitaven el fet que el cementiri es trobava en un lloc discret, una mica apartat de la població i just al costat de la carretera de Ribes —actual C-17—, per on arribaven els camions carregats de persones detingudes i escortats per les patrulles de control.
“Cada nit, les metralladores funcionaven al cementiri. El trets se sentien des de molts llocs del poble. Sabíem quantes persones havien matat aquella nit perquè comptàvem els trets de gràcia amb què els remataven. Tothom sabia què passava, però ningú no deia res. També sabíem qui eren els que disparaven, però teníem por”, havia explicat Joan Catafal Grau, un testimoni dels fets, entrevistat l’any 1996.
Aquells assassinats massius es van anar reproduint fins a mitjans del 1937. Els Fets de Maig de Barcelona van representar un punt d’inflexió. L’enfrontament que van tenir les forces governamentals de la Generalitat, juntament amb els comunistes, contra la CNT-FAI i el POUM pel control de l’edifici de la Telefònica, es va decantar pel bàndol del govern. A partir d’aleshores, tot i que a Montcada el comitè de la CNT-FAI va seguir ostentant el poder, la Generalitat va recuperar el control de l’ordre públic i el nombre d’assassinats va minvar considerablement.
Així mateix, la Generalitat de Catalunya també es va centrar en investigar els crims dels anomenats cementiris clandestins. En el cas de Montcada va designar un jutge especial, Josep Ma. Bertran de Quintana, que va instruir el sumari 168-A per localitzar, exhumar, identificar els morts enterrats en el cementiri de la població i, en paral·lel, localitzar i detenir els responsables dels assassinats. El jutge va ordenar l’obertura de les fosses comunes del cementiri, i des del juny de 1937 fins al 30 de març de 1938 a Montcada es van arribar a exhumar 450 cossos dels quals s’obrien unes fitxes molt ben especificades amb la descripció dels cadàvers per poder-los identificar.
Més tard, entre l’abril i el juliol de 1940 les noves autoritats franquistes, tot i que sense tant rigor, van continuar la investigació seguint el llistat que havia establert Bertran de Quintana. Impulsats ara per la fiscalia de l’Estat franquista i emmarcada en la Causa General, durant aquests mesos es van exhumar les restes de 748 persones.
Diverses fonts orals de testimonis del moment també remarquen que un nombre indeterminat de persones van ser incinerats en els forns de la cimentera Asland, ja que no cabien a les dues fosses comunes del cementiri. Evidentment, la falta de documentació fa impossible avaluar-ne la quantitat, però aquest fet podria fer augmentar notablement el nombre de persones que van perdre la vida a Montcada.
Impacte en la població local
La gent de Montcada va viure amb horror el període tan tràgic d’afusellaments al seu cementiri i el dels 28 veïns assassinats fora del poble. També n’hi va haver que hi estaven d’acord, per als quals aquell era el preu per salvar la República i acabar amb els enemics de la revolució. Amb tot, la majoria de gent d’esquerres que lluitaven contra el colpistes estaven totalment en contra d’aquell sistema de depuració establert i de les detencions incontrolades que qualsevol persona podia patir simplement per delacions, acusacions falses i revenges personals.
A la gent de missa se’ls confiscaven imatges o capelletes que tenien a casa i moltes botigues van ser assaltades i buidades per les milícies anarquistes amb l’argument que allò era necessari per a la revolució.
Un cas molt punyent va ser el del comerciant Josep Gamissans i Torrella, afiliat a la Lliga Catalana i regidor municipal el període 1934-1936. Va ser detingut el 25 de juliol de 1936 juntament amb el seu fill Joan Gamissans i Comella, de 18 anys, estudiant i president de la Federació de Joves Cristians de Montcada. Van ser portats a Santa Perpètua de Mogoda, on van ser assassinats.
Quan la notícia va arribar al poble, la ràbia va apoderar-se de molts veïns i alguns familiars van anar a l’ajuntament a denunciar el fet. Però ningú no els va rebre ni els va donar cap explicació. De fet, cap assassinat dels veïns de Montcada ni cap acte contra les seves persones o propietats es recullen a les actes dels plens municipals ni a cap altre document. Com si no hagués passat res. No va ser fins després de la guerra que aquestes persones van ser dignificades. La majoria dels autors materials i delators que hi van participar havien marxat cap a França.
Panteó on es van enterrar 21 de les 28 persones de Montcada assassinades en el període juliol-novembre de 1936. De les altres set, cinc eren els germans de les Escoles Cristianes de La Salle que van ser enterrats al seu lloc de naixement. De dues persones més no se’n van trobar els seus cossos. Foto: Josep Capella.
Després de recuperar els cossos de la fossa comuna, es veuen els fèretres preparats per ser enterrats. Es tracta de les víctimes identificades. Foto: Autor desconegut.
Excavació de la fossa comuna per desenterrar els cossos, l’any 1940. Foto: Autor desconegut. Fons Associació Cultural Montcada.
Enderrocament de les restes de l’església de Santa Engràcia després de la destrucció soferta el 20 de juliol del 1936. Foto: Autor desconegut. Fons Parròquia de Santa Engràcia.
Cerimònia d'enterrament de 21 víctimes de Montcada el dia 21 de gener de 1940 a la nova església provisional. Foto: Pérez de Rozas.
Camioneta blindada de la CNT al carrer Major de Montcada, abans de marxar al front d'Aragó. Foto: Autor desconegut. Fons Associació Cultural Montcada.
Carpeta Guerra i revolució de 1936
