Un dels assassinats més despietats comesos al Vallès per comitès antifeixistes va segar la vida als quatre homes d’una família de Cerdanyola del Vallès: els Codonyers-Renom. Va tenir lloc el 25 de juliol de 1936 i va suposar la mort del pare, Francesc Codonyers i Borgunyó, exalcalde de la vila i gran propietari agrícola, de 53 anys, i els seus tres fills i de Gertrudis Renom Codina: Martí, pagès, de 27 anys; Lluís, mestre i professor mercantil, de 24 anys, i Josep, advocat, de 20 anys.
L'acció que va culminar l'assassinat quàdruple es va produir en dos temps, tal com ha documentat l'historiador Josep Lluís Negreira al llibre Del somni republicà a la barbàrie franquista. Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Va haver-hi una primera detenció el 23 de juliol, quan els quatre homes van ser raptats a casa seva per milicians que els van portar amb el cotxe d'un taxista a la seu del comitè de Ripollet, a la capella de les monges dominiques, d'on, al cap d'unes hores, van ser alliberats, gràcies a la intermediació de l'alcalde, Jaume Grau Altayó, d'ERC.
L'endemà, a les 8 del vespre, però, van ser detinguts de nou i ja no tornarien. Van ser duts al quilòmetre 6,6 de la carretera de Badalona a la Roca del Vallès, en terme de Sant Fost de Campsentelles, on van ser executats el cap de família i els seus fills Lluís i Josep. El fill gran, Martí, s’havia escapat del camió que els traslladava per demanar ajut i va trescar amagant-se per boscúries, però va ser trobat a Montcada i Reixac, on va ser executat al cementiri el mateix dia que el seu pare i germans.
El descobriment de tres dels cadàvers junts, l'endemà, va provocar una gran commoció a Cerdanyola, on la família —veïna del número 126 del carrer de Sant Ramon— era molt coneguda. Entre els cerdanyolencs va dominar la sorpresa per un crim tan execrable. Va ser atribuït a un comitè integrat per antifeixistes que no eren del poble, però que potser eren coneixedors de la militància de Lluís i Josep Codonyers a partits d'extrema dreta minoritaris que havien concorregut a les eleccions espanyoles del febrer de 1936 dins del Front Català d'Ordre.
L'endemà de l'acarnissat homicidi, dia 26 de juliol, també moria assassinat un cosí de Francesc Codonyers, el sacerdot Martí Mariner Mogas, fill de can Xarau de Cerdanyola i rector de Gelida, afusellat al cementiri de l'Ordal (Alt Penedès), als 49 anys.
Francesc Codonyers i Borgunyó, vinculat a la Lliga Regionalista i membre de la junta local d’Acció Catòlica, havia estat segon tinent d’alcalde del 1917 al 1919 i alcalde del 1923 al 1924, a l’inici de la dictadura de Primo de Rivera. Al frontispici de l’Ajuntament de Cerdanyola encara hi consta una frase lapidària posada durant el seu mandat, Facta non verba (Fets, no paraules), amb l’escut de sant Martí que es talla la capa i la dona al pobre. En el seu mandat va promoure la urbanització-jardí de la part alta del Passeig de Cordelles, i els dos mercats públics de la població. Tal com ha documentat l’historiador Miquel Sánchez, Francesc Codonyers va mantenir una activa bel·ligerància a favor de Cerdanyola en la delimitació amb el municipi veí de Ripollet.