Un assaig dels Fets de Maig a la Garriga
Joan Garriga i Andreu
(text)
El dia 1 de gener de 1937 la Garriga va viure unes hores d’una tensió extraordinària. La Guerra Civil feia mesos que havia trastocat la vida del país i la política local s’havia radicalitzat. Aquell dia, un conflicte entre el Comitè revolucionari i una part important de la pagesia va estar a punt d’acabar en un enfrontament armat. Finalment no hi va haver víctimes, però els fets van mostrar fins a quin punt la rereguarda catalana vivia plena de tensions. Aquell episodi va commocionar la comarca i el país i es va convertir en un dels precedents de la crisi política que esclataria mesos més tard, durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona, que va enfrontar les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Els antecedents cal situar-los en la política agrària dels primers mesos de guerra. A partir de l’agost de 1936 la Generalitat va impulsar la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FSAC), amb la voluntat d’organitzar la producció i la distribució d’aliments. Els pagesos havien de vendre les collites a través d’aquesta estructura i, a canvi, havien de rebre productes bàsics a preus controlats. Però el sistema va funcionar amb dificultats: l’escassetat i els problemes de subministrament van fer créixer el mercat negre —l’estraperlo— i van generar malestar entre molts agricultors.
Al mateix temps, en alguns sectors anarquistes va créixer la voluntat d’impulsar la col·lectivització de la terra. Aquesta idea xocava amb la mentalitat de molts petits propietaris, que volien continuar treballant les seves explotacions de manera individual. La tensió entre aquests dos models es va reproduir en molts pobles de Catalunya.
Pagesos armats davant del Comitè
A la Garriga el conflicte va esclatar quan el Comitè local va decidir citar alguns dels pagesos més actius de la Unió de Rabassaires. Entre els convocats hi havia Josep Borrell Marmiñà, Esteve Boget i Joan Balius. La reunió s’havia de celebrar l’1 de gener al local del Comitè i, segons sembla, tenia l’objectiu d’amonestar-los per l’actitud crítica que mantenien.
Els pagesos van témer que aquella citació pogués acabar amb detencions o represàlies i, durant els dies previs, es van posar d’acord amb altres pagesos del poble i van decidir presentar-se a Can Recoder, seu del Comitè, acompanyats. El migdia de l’1 de gener, després de reunir-se a la plaça de la República, un grup d’uns dos-cents homes va caminar cap al local del Comitè. Molts portaven garrots o eines del camp, alguns també duien escopetes de caça. La consigna era clara: ningú no havia de quedar sol davant el Comitè. Quan alguns membres del Comitè van arribar, la tensió va esclatar. Al carrer es van produir discussions cada vegada més violentes i ben aviat es va passar dels crits als fets. Diversos militants del Comitè van ser desarmats. Mentrestant, al primer pis de l’edifici, un tret va impactar contra la paret d’una habitació on hi havia alguns rabassaires i la bala va estar a punt de ferir-los.
La situació es va descontrolar durant uns minuts. Els pagesos van tallar les línies telefòniques i van llançar l’aparell al carrer per impedir que el Comitè pogués demanar ajuda. Finalment, els seus membres van ser obligats a abandonar el local. Però quan baixaven les escales i travessaven la multitud, un va treure una pistola amagada a la bota i va disparar per dispersar la gent. Les corredisses i la por van buidar el carrer en pocs instants.
La població, assetjada entre dos fronts
Aquell moment va marcar l’inici d’una segona fase del conflicte. Els membres del Comitè van anar fins a l’estació de tren i van telefonar a companys de Granollers per demanar suport. Al mateix temps, els militants del PSUC de la Garriga —que mantenien des de feia temps un enfrontament polític amb els anarquistes— van avisar la direcció del partit a Barcelona.
En poques hores el poble es va omplir de camions i d’homes armats. D’una banda van arribar militants de la CNT-FAI procedents de poblacions veïnes i, de l’altra, guàrdies d’assalt enviats per les autoritats de Barcelona. Els veïns de la Garriga van quedar atrapats entre dues forces que semblaven disposades a demostrar el seu poder. Durant unes hores es va témer un enfrontament obert. La tensió es va traslladar a Can Pibernat, al carrer dels Banys, aleshores seu de l’Ajuntament, on es van iniciar negociacions entre les diferents parts. Les discussions van ser dures i carregades d’amenaces, però finalment es va imposar la prudència. Davant el risc real d’una tragèdia, es va acordar modificar la composició del govern municipal i introduir canvis en el funcionament del Consell. Quan ja era fosc, des del balcó de l’Ajuntament es va demanar calma a la població reunida al carrer i es van anunciar renovacions en els càrrecs municipals i, pocs dies més tard, dos militants del PSUC van entrar a formar part del nou Ajuntament.
El que va passar a la Garriga el primer dia de 1937 mostra fins a quin punt la situació era volàtil. La guerra no només enfrontava republicans i franquistes al front, sinó que també provocava lluites internes dins del mateix bàndol republicà. Pagesos, sindicalistes i militants de diferents partits disputaven el control dels pobles i el model de societat que havia de sorgir de la revolució.
Una colla de pagesos de la Garriga amb dos carros carregats d’ametlles pel camí de la Serreta, l’any 1938. Foto: Fons Fundació Maurí.
Can Recoder, incautat l’any 1936 com a seu del Comitè revolucionari i, actualment, edifici de la Fundació Hospital Asil. Foto: Vallesos.
Un grup de garriguencs tallant el bosc autoritzat pel Consell Municipal per pal·liar la crisi del moment. Foto: Fons Fundació Maurí.
Una imatge de l’església de la Garriga, cremada el 21 de juliol de 1936. Foto: Fons Mn Jaume Oliveras. Centre de Documentació Històrica de la Garriga.
Carpeta Guerra i revolució de 1936
