Hores d'araBellaterra, poble en disputa entre Cerdanyola i Sant Cugat
Més de trenta anys després del primer intent d'emancipació municipal, la decisió final recau ara a mans de la Generalitat
Bellaterra, la singular població nascuda els anys trenta del segle passat al voltant de la pionera estació dels Ferrocarrils Catalans (FCC) a la línia que uneix Barcelona amb Sabadell i Terrassa, viu els darrers anys un litigi territorial entre Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès per veure a quin municipi ha de pertànyer finalment, després de no haver prosperat el projecte d’independitzar-se sol·licitat l’any 1992.
Integrada des de sempre al municipi de Cerdanyola del Vallès, com un barri de la ciutat tot i la llunyania del seu centre, l’any 2009 va constituir-se com a entitat municipal descentralitzada (EMD), juntament amb els veïnats de Can Domènec i del Turó de Sant Pau. Amb tot, el grau d’autonomia i de serveis que permet l’EMD no ha aconseguit acontentar una part dels veïns i veïnes que se senten abandonats i argumenten poca inversió i serveis municipals.
Exemple de ciutats jardí noucentistes
Amb prop de 3.000 habitants en l’actualitat, aquest nucli, que és un singular exemple de les ciutats jardí d’estil noucentista que van sorgir a Catalunya a primers del segle XX, s’ha plantejat, a través de la seva EMD, l’any 2018, fer un canvi de municipi i integrar-se a Sant Cugat. Els seus defensors sostenen que hi ha una major continuïtat urbana, social i relacional amb Sant Cugat que no pas amb Cerdanyola.
L’any dels Jocs Olímpics, Bellaterra va demanar per via administrativa constituir-se com un municipi independent, però l’expedient va acabar denegat perquè no complia la distància mínima de tres quilòmetres de terreny no urbanitzable. Aquell moviment no va prosperar, però el debat va continuar viu.
Des de la seva creació, al capdavant de l’EMD només hi ha hagut dos presidents: Ramon Andreu, de Gent per Bellaterra, qui va governar durant 13 anys (2010-2023), i Josep Maria Riba, del partit també local Bellaterra Endavant!, qui ocupa el càrrec des de fa tres anys.
Amb tot, aquella fórmula intermèdia entre la dependència municipal i la independència continuaria generant insatisfacció i, el setembre de 2015, una EMD liderada per Ramon Andreu celebrava una consulta per decidir si es convertia en municipi independent. El resultat va ser rotund: el 94% dels electors van mostrar-se favorables a la segregació, en una consulta amb una participació del 53,57% dels censats.
Després del bloqueig de l’opció d’un nou municipi, el desembre de 2018 es va iniciar una recollida de signatures per part d'una comissió de veïns per demanar que Bellaterra es pogués annexionar a Sant Cugat. La iniciativa es basava en el decret 244/2007 sobre els límits territorials dels municipis, que estableix que amb un 50% de signatures del cens es pot engegar el procés administratiu. El febrer de 2019 es va anunciar que ja s'havia aconseguit que més del 50% dels veïns de Bellaterra haguessin signat per iniciar els tràmits per annexionar-se a Sant Cugat.
Tot seguit, l'Ajuntament de Cerdanyola s’hi va oposar, però els tribunals van obligar a tramitar l'expedient. D’aquesta manera, el gener de 2026 totes les administracions implicades van haver de lliurar els seus informes a la Generalitat. Sant Cugat es va mostrar favorable a la integració, però el debat va topar amb un nou escull: la possible desaparició de l'EMD.
Mentre Josep Maria Riba, actual president de l’EMD, defensa preservar aquesta eina d'autogovern, Sant Cugat no tanca la porta a la integració de Bellaterra i Cerdanyola aposta per reforçar les competències i el finançament. El maig de 2026, tots els grups municipals de Cerdanyola van aprovar per unanimitat l'oposició formal a l'annexió de Bellaterra a Sant Cugat.
Més de trenta anys després del primer intent d'emancipació municipal, la decisió final recau ara a mans de la Generalitat, que serà qui haurà de resoldre quin ha de ser el futur administratiu d'un poble que fa dècades que busca el seu propi projecte i encaix.
[Laia Tardós Roda]
Concentració contra una nova senyalètica amb les lletres de 'Cerdanyola' a l'entrada de Bellaterra, el maig del 2024. Fotos: Araceli Florit.