Laia Berenguer Puget (Sant Feliu de Codines, 1920-2011) va viure de ple l’esclat de la Guerra Civil i la revolució obrera al seu poble, el juliol de 1936. Filla d’una mare ferventment republicana, en una família pagesa de masovers, amb només 13 anys havia entrat a treballar a la Fàbrica de Teixits Espanyola SA i després a la Roca Umbert. El 28 de juliol de 1936, deu dies després del cop d’Estat del general Franco, va ser de les fundadores de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) a Sant Feliu, amb el seu germà gran, Isidre. En ple embat feixista contra la República, el 23 de juliol de 1936 culminava el naixement del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que plantava cara als rebels fusionant el Partit Proletari Català, el Partit Comunista de Catalunya, la Unió Socialista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. La Laieta, com se la coneixia al poble, iniciava llavors un intens compromís polític d’ideals d’esquerres que li marcaria la vida.
Amb 16 anys es va estrenar com a responsable de les JSU a Sant Feliu, de 2.519 habitants el juliol de 1936. S’hi va veure empesa arran de l’anada dels joves al front, fet que en va desmuntar la junta. “Llavors inclús els nois d’esquerra no havien considerat mai que les dones haguéssim d’estar a la junta. Quan ells van marxar, vam dir: Això no ho podem deixar morir, tant que ens ha costat de muntar-ho i ens feia tanta il·lusió”, havia explicat en entrevistes de Nadia Varo Moral, esmentades des del llibre La presó o el poble?, editat el 2020 per l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme. “Érem 32 noies, en un poble petit, en una de les JSU més destacades de tota la guerra”, hi detallava.
La fàbrica va ser col·lectivitzada, la portaven els treballadors i inicialment van apujar els sous. “Ens va fer molta il·lusió, treballàvem molt a gust”, havia explicat Laia Berenguer.
El 19 de juliol, en arribar a Sant Feliu la notícia de l’Alzamiento, es va desfermar la crema d’esglésies i la persecució de capellans i persones a qui el comitè antifeixista va considerar còmplices dels sollevats. Del 28 de juliol al 19 de setembre de 1936, 9 veïns van ser assassinats. L’últim, Josep Paré i Valls, era un obrer i militant d’ERC, alcalde entre el 28 de juliol i el 8 de setembre de 1936, que va dimitir en desacord amb el comitè antifeixista, òrgan real del poder.
Des de les JSU de Codines —com s’anomenava el poble durant la guerra—, Berenguer va organitzar un taller de confecció de roba per enviar al front, en un petit local a la plaça de la vila, on repartien llana entre dones per fer jerseis per als soldats. També va ser voluntària a l’hospital local per als soldats convalescents que va estar en servei.
Ja els darrers dies de la guerra, el 26 de gener del 1939 va marxar amb la retirada republicana cap a França, on va ingressar a un camp de refugiats del Massís Central. El 3 d’octubre va ser retornada amb engany a l’Espanya franquista per les autoritats franceses, per Hendaia. Traslladada a Barcelona en un tren de càrrega, només arribar a Sant Feliu va ser arrestada, delatada per onze veïns i tancada a la presó de dones de les Corts. A partir de 1943, en règim de llibertat provisional, va provar de refer la seva vida al poble, patint el rebuig veïnal, on era “la comunista”. Fins al 1975 no va tenir passaport.
El 1964 un grup de joves com Toni Verdaguer —que a recer de mossèn Josep Dalmau de Gallifa havien impulsat un cau escolta de Sant Feliu i Gallifa— la van rescatar de l’ostracisme. Amb Toni Verdaguer, la Laieta i el seu marit, Jep Rodés, van visitar el seu germà exiliat a França i es van activar en la lluita clandestina en comissions de solidaritat amb els presos polítics i el 1973 a l’Assemblea de Catalunya. Amb el restabliment democràtic, va ser regidora del seu poble des del 1979 i va arribar a l’alcaldia entre 1988 i 1990.
El 2001 es va incorporar a l’associació Dones del 36, que reivindicava la memòria de les lluitadores que van defensar la República.