El retaule de Sant Pere de Vilamajor

Malauradament cremat l’any 1936 per un escamot de la FAI granollerina, el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, enllestit l’any 1516 per Joan Gascó, era un dels seus treballs més ambiciosos i espectaculars

Ramon Vilageliu (text)

Sembla que, poc després d’arribar a Catalunya, el pintor d’origen navarrès Joan Gascó va col·laborar activament en el retaule de Sant Esteve Protomàrtir de Granollers pintant –abans de l’acompliment del contracte d’aquest retaule granollerí al taller dels Vergós, l’any 1500– els impressionants quatre profetes per als guar dapols del conjunt. Aquesta obra primerenca va significar que altres parròquies s’interessessin per Joan Gascó i justament al contracte que l’any 1513 va firmar per a la pintura del retaule de l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor, hi havia una clàusula referida als corresponents profetes que s’havien de fer “segons sta pintat en lo retaule de Granolles”.
Establert a Vic l’any 1503, l’obra Joan Gascó, en fer l’espectacular retaule de Sant Pere de Vilamajor, va avançar cap a models que s’allunyaven de la rigidesa i les fesomies severes que ell mateix havia utilitzat en els profetes de Granollers. El retaule va ser un nou pas en el seu estil cap a una visió que s’acostava a models góticorenaixentistes i va representar l’entrada de l’estil de Joan Gascó en una nova fase. El retaule de Sant Pere Vilamajor va ser sobrealçat i recompost el 1660 per adaptar-lo a les proporcions del presbiteri de la nova església construïda a partir de 1581, tot i que encara ara conserva el campanar d'època medieval.
A més del retaule major, Joan Gascó va pintar un altre conjunt per a l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor del qual ens han pervingut tres taules, conservades actualment al Museu Diocesà de Barcelona i dedicades als Sants Marçal, Sebastià, Apol·lònia i Magdalena.

El retaule cremat a l’inici la Guerra Civil
Dos dies després de l’alzamiento de Francisco Franco del 18 de juliol de l’any 1936, un escamot de descontrolats de la delegació granollerina de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) van entrar a Sant Pere de Vilamajor. Envalentits per l’ ensorrament de la revolta facciosa a Catalunya i encoratjats per la impunitat amb què podien actuar sense cap control del govern de la Generalitat, van saquejar l’església cremant-ho tot, inclòs l’espectacular retaule, de gran vàlua.
El retaule de   Sant Pere de Vilamajor

Una imatge del retaule a Sant Pere de Vilamajor feta originalment en vidre estereoscòpic l’any 1915. Foto: possiblement Francesc Xavier Parés /Col·lecció particular de Baldiri Barat /www.monestirs.cat

Crist portant la creu, del retaule perdut de Sant Pere de Vilamajor. Foto: Institut Amatller d’Art Hispànic-Arxiu Mas.

L’altar de l'església de Sant Pere Vilamajor, l’any 1924. Foto: Francesc Blasi i Vallespinosa /Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.

Pompeu Fabra i el patrimoni perdut

Justament en aquests dies posteriors a la revolta feixista i allunyat de les seves recerques lingüístiques, Pompeu Fabra s’estava temporalment a Sant Pere de Vilamajor, a una casa que es deia La Tulipa. Sent al poble, doncs, va ser testimoni de l’arribada de l’escamot descontrolat de la FAI que va protagonitzar el saqueig de l’església. Explica l’historiador local Ferran Sarrià a historiesdevilamajor.cat que “enmig dels presents hi havia en Pompeu Fabra i Poch, qui, en veure els atemptats en contra del patrimoni, fou l’únic que alçà la veu i s’adreçà a l’escamot revolucionari per intentar de dissuadir-los” cosa que, desgraciadament, no va aconseguir.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara