Sota els fonaments de l’Institut Pau Vila de Sabadell s’amaga un llegat silenciós que ha restat ocult durant dècades: un refugi antiaeri construït en plena Guerra Civil Espanyola. La seva redescoberta no només revela un capítol oblidat de la història local, sinó que obre la porta a un recorregut que combina la recerca històrica, la memòria col·lectiva, les intervencions arqueològiques i projectes pedagògics que miren cap al futur.
Al barri de Gràcia sabadellenc, sota el pati i el gimnàs de l’Institut Pau Vila, hi dorm un dels grans espais de memòria històrica de la ciutat: el refugi antiaeri número 1. L’espai es va començar a excavar el 15 de novembre de 1937, quan Sabadell, com moltes altres ciutats industrials catalanes, va accelerar la construcció de refugis civils davant l’amenaça de l’aviació feixista. Amb diverses galeries i capacitat per acollir entre 600 i 900 persones, el refugi es va bastir per protegir els veïns dels bombardejos, i avui, gairebé nou dècades després de la seva construcció, aquest espai continua tancat i invisible.
D’aixopluc a cultiu de xampinyons
Els testimonis que s’hi van haver de refugiar en descriuen les condicions amb cruesa. Pere Mañé, veí del barri, recorda: “No hi havia llum, era molt fosc, allà feia molt de fred, no hi havia electricitat, amb espelmes, molts polls i molta misèria...”. Amb el final de la guerra, l’espai va quedar inutilitzat fins que, en plena postguerra, entre els anys quaranta i seixanta, Pere Salaet, conegut com a “el xampinyoner”, el va fer servir per al cultiu de xampinyons. Aprofitava l’espai fresc i humit per dur a terme la producció i avui encara es conserven documents d’arrendament que en deixen constància. Aquest ús agrícola peculiar, del tot pragmàtic en temps de carestia, va permetre que l’estructura subterrània continués intacta.
El refugi va quedar inaccessible l’any 1969, quan la construcció de l’Institut Pau Vila va fer desaparèixer les dues boques d’entrada: una sota el gimnàs i una altra sota els lavabos de 1r d’ESO. Malgrat això, la seva estructura interior es conserva intacta. El 2008, gràcies a una intervenció amb georadar encarregada per l’Ajuntament i el Museu d’Història de Sabadell, es va poder comprovar amb certesa la seva existència i bon estat de conservació. Es van delimitar les galeries, es va confirmar la seva extensió i es va constatar que, malgrat els accessos tapiats, el cos principal del refugi romania ferm sota terra.
Visibilitat en el 85è aniversari
El 15 de novembre de 2022, coincidint amb el 85è aniversari de l’inici de la seva construcció, una alumna i un grup de docents de l’Institut Pau Vila van instal·lar per primera vegada un plafó informatiu davant del gimnàs per senyalitzar el refugi antiaeri. L’acte, recollit per la premsa local, va marcar un punt d’inflexió en la recuperació d’aquest espai de memòria històrica i en el camí cap a la seva museïtzació.
Paral·lelament, es va posar en marxa la pàgina web
www.refugidelpauvila.es, que recull informació històrica, documents, entrevistes, notícies i projectes relacionats amb el refugi. L’any també va estar marcat per la inauguració de l’exposició
Recuperem el refugi al Casal Pere Quart, on es van mostrar fotografies, testimonis i materials històrics.
Per reforçar el vessant educatiu, es van impulsar activitats pedagògiques com un
escape room digital, treballs de memòria oral amb veïns i projectes vinculats al programa
Camins de la memòria, amb la participació d’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat.
A finals del 2022, la professora Elisabet Civil va localitzar a l’Arxiu Nacional de Catalunya una fotografia aèria on es poden identificar clarament les dues entrades del refugi, un element clau de cara a futures excavacions i la recuperació completa d’aquest espai.
Troballa inesperada
El 22 de març de 2024, els docents David Palacios i Elisabet Civil van localitzar en una finca de Castellar del Vallès una de les portes originals del refugi del Pau Vila. Segons diversos testimonis, la peça havia estat retirada pel xampinyoner, Pere Salaet, com a record, quan va abandonar l’activitat de cultiu a finals dels anys seixanta. La porta, que encaixa perfectament en mides i forma, es troba ara en procés de recuperació perquè l’institut la pugui exposar en una mostra amb imatges recreatives i plafons informatius.
El repte de museïtzar el passat
Malgrat l’interès acadèmic, social i històric que desperta, la recuperació del refugi del Pau Vila continua aturada. El març de 2023, la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya va aprovar una proposta de resolució per impulsar una prospecció arqueològica oficial amb l’objectiu d’obrir un accés, comprovar l’estat de conservació i avançar cap a la seva museïtzació. Tot i això, la manca de finançament per a la il·luminació i el desacord entre la Generalitat i l’Ajuntament de Sabadell han deixat el projecte encallat.
L’any 2023, un micromecenatge va aconseguir recaptar 6.000 euros, una mostra de l’interès ciutadà pel projecte. No obstant això, com recorda el professor David Palacios, un dels principals impulsors, la recuperació del refugi “hauria de ser assumida per les institucions públiques, no a base de les butxaques dels veïns”.
Tant la comunitat educativa com l’Associació de Veïns de Gràcia insisteixen en el gran valor pedagògic i cultural del refugi, que podria convertir-se en el més gran de Catalunya i en un equipament clau dins del patrimoni de memòria democràtica. En paraules d’Imma Moles, representant de l’AV de Gràcia: “Els estudiants viatgen a Europa per veure camps de concentració; com no han de conèixer el que tenim aquí al costat de casa?”
Mentrestant, les institucions es continuen passant la responsabilitat: l’Ajuntament defensa que la titularitat correspon a la Generalitat, mentre que aquesta encara no ha assumit el projecte. Tot plegat ha generat una situació d’estancament que manté tancat un espai únic de memòria històrica.
Patrimoni Història
