La Unió Liberal de Granollers

La Unió Liberal de Granollers, fundada el 1887, va inaugurar la seva seu durant la Festa Major de 1891 i va exercir les funcions de centre cultural i recreatiu fins al final de la Guerra Civil

Vicenç Relats (text) , Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) (fotografies)

Amb la filosofia d’un ateneu laic, la Unió Liberal de Granollers havia nascut amb la voluntat de contrarestar la gran influència que tenien en la societat el Centre Catòlic i els sectors conservadors de la ciutat. La bona acollida de la nova associació es palesa a les cròniques del primer aniversari, per al qual es va organitzar una gran festa amb l'assistència de dues mil persones. Inicialment no comptava amb un local propi i les reunions es feien de forma rotatòria en espais d'altres entitats. El 1890 van adquirir uns terrenys a la carretera i es va començar a construir la seu social, gràcies al treball desinteressat de molts dels socis i a les seves aportacions econòmiques. El local es va inaugurar el 2 de setembre de 1891 i en destacava el seu Teatre, de notables dimensions i prestacions.
El 1922 es van dur a terme reformes remarcables a l'edifici, dirigides pel prestigiós arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall. També llavors s’hi va obrir una escola de cinema i l'Esport Club Granollers va establir-hi la seva seu social.
En esclatar la Guerra Civil el local es va utilitzar per a activitats de control obrer, tribunal popular i col·lectes per al front. S’hi van aturar les activitats culturals i recreatives però s’hi mantenien els serveis socials. Just després de l’ocupació franquista, el 1939 el local va ser saquejat i confiscat als seus socis per la Falange Española Tradicionalista (FET y de de las JONS) i la Unió Liberal va ser abolida. Durant els anys de postguerra hi va haver alguns intents tènues per part d’antics socis de recuperar l'edifici i reprendre l'activitat, però sense èxit. El 1954 des de l'Ajuntament de Granollers es va demanar al Govern Civil la certificació de l'extinció de l'entitat per inactivitat. Durant molt de temps va acollir les instal·lacions pròpies de la Falange i una sala de festes, que des del 1962 es va dir Centri Club.
El 29 d’abril de 1970 l’Ajuntament va iniciar els tràmits per municipalitzar l’edifici amb la condició que una part passés a mans del ministeri de Treball per fer-hi l’Hogar del Pensionista. La decisió d’enderrocar-lo es va prendre el 25 d’octubre de 1971 i el 31 de gener de 1972 es va presentar el projecte de Museu de Granollers, encarregat a l’equip dels arquitectes Josep M. Botey, Andreu Bosch i Lluís Cuspinera, que va ser aprovat el 10 de febrer següent. Finalment, les obres d’enderroc de l’emblemàtic edifici ateneista van començar a finals de 1973 i el Museu que el substituïa es va inaugurar el 19 de maig de 1976.
La Unió Liberal de Granollers

L’edifici de la Unió Liberal, l’any 1895. Foto: Col·lecció Josep Garrell i Soto/Arxiu Municipal de Granollers.

Dibuix d'Amador Garrell que representa el bar de la Unió Liberal durant els anys vint. Foto: Fons Ajuntament de Granollers /Arxiu Municipal de Granollers.

Vista de la platea del teatre de la Unió Liberal, plena de gent en un acte després de la Guerra Civil, quan l'edifici era ocupat per la Falange. Foto: Fons Ajuntament de Granollers/Arxiu Municipal.

Seu del progressisme granollerí

La Unió Liberal de Granollers va ser una associació creada el 1887 per iniciativa dels sectors progressistes de la ciutat, amb objectius mutualistes i de beneficència, que aviat es van ampliar a la promoció de la cultura i de l'educació i van aconseguir un fort arrelament ciutadà. L’entitat tenia un local cèntric i ampli, amb una valuosa sala de teatre inclosa, situats al carrer d’Anselm Clavé –la carretera–, que van ser enderrocats l’any 1973 per construir-hi el Museu de Granollers

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara