La cooperativa agrícola de Barberà del Vallès
La cooperativa agrícola va esdevenir, des seus inicis el 1911, el centre econòmic, social, cultural, recreatiu i punt de trobada de Barberà del Vallès fins al seu esfondrament el 1975
Maria Teresa Sánchez Costa
(text)
, Isidre Salomó (fotografies)
Els anhels cooperativistes que van impregnar la societat rural catalana a cavall dels segles XIX i XX es van fer realitat a Barberà, un poble vallesà de terres fèrtils, de la mà de la cooperativa agrícola, coneguda popularment com el “gremi”.
El 15 de setembre de 1911, el Gremio de Agricultores de Barberà va comprar diversess finques del carrer del Sol, actualment carrer Nemesi Valls. Els seus fundadors van ser Nemesi Valls, Jeroni Balada Mas, Magí Gallego Palet, Emilio Riba Olivé, Pere Vinardell i Pere Sanfeliu. L’embrió primerenc va comptar amb un magatzem de productes agropecuaris, un estable i un camp de pastura per a un ramat d’ovelles, una botiga de queviures i tabac, un pati amb pou, comuna i eixida amb conills i aviram, un molí fariner i el cafè, el lloc de trobada on descansar, fer la tertúlia o jugar a cartes.
Als anys vint la trobem registrada com a Cooperativa Agrícola Popular. Va viure un moment hegemònic des del punt de vista econòmic i social, i va ampliar les seves funcions cap a l’àmbit cultural i lúdic. Al pis superior s’hi trobava la secretaria, que ja havia acollit la primera biblioteca de Barberà als anys vint, i la Sala de Dalt, que va fer les funcions de cinema, teatre, sala de ball i de concerts. La cooperativa ja s’havia convertit en l’ànima de Barberà: organitzava la Festa Major de setembre, la passada de Sant Antoni, el Ball de Carnaval i de Quintos i acollia entitats, com ara l’Associació Cultural Popular L’Activitat des de 1926.
Durant el franquisme, tot i ser obligada a canviar els estatuts i el nom, convertint-se en la Cooperativa “La Agrícola”, va seguir organitzant, subvencionant i acollint esdeveniments i entitats socials, culturals, esportives i recreatives: Ball de Gitanes, Club de Futbol Barberà, Club de Patinatge i Hoquei, Societo Esperanta Nesto o el Centro Cultural de Barberà el 1964, que es va convertir en l’Agrupación Recreativo Cultural (ARC) a partir de 1966. L’ARC va fer possible que, en un context històric emmascarat per la dictadura franquista, un grup de joves agosarats, il·lusionats i amb inquietuds socials i culturals, portessin aires de canvi i anhels de llibertat a Barberà. L’1 de setembre de 1975 el sostre de la Sala de Dalt es va enfonsar en desplaçar-se el cavall central de fusta de melis que sustentava tota l’estructura i hi van haver persones ferides. Els somnis de diverses generacions també es van ensorrar.
Carpeta Trenta joies desaparegudes
