Un espai que va servir per a tot

El monestir de Sant Cugat, senyor feudal de la vila i terme, sempre va impedir que el Comú pogués tenir bens propis. Després de la Desamortització, el 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament la mina d’aigua, l’església monacal com a temple parroquial i la part estrictament necessària del palau abacial com a rectoria. Més tard, el 1847, hi va afegir el claustre en emfiteusi i tots els horts situats dins les tàpies claustrals. En ser l’únic bé immoble de que disposava la vila, el monestir va servir un xic per tot. Entre 1856 i 1968, el forn de pa i la pabordia major van ser l’escorxador i l’hort de porta vermella es va convertir en cementiri municipal. L’espai intermedi, el 1921 es va convertir en camp de futbol.