El Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola

Construït entre els anys 1922 i 1923 sota les indicacions de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, el Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola va ser essencial per a la continuïtat de la seva tradició vitivinícola

Vicenç Relats (text)

La tradició vitivinícola mil·lenària de Ripollet i Cerdanyola –ja documentada al segle X al Cartulari de Sant Cugat– va impulsar-se durant els anys d’existència del Celler Cooperatiu edificat entre 1922 i 1923. Van ser cinc dècades de servei que es van acabar sobtadament, amb un impietós enderroc. La valuosa construcció de Cèsar Martinell –autor de grans catedrals de vi com les de Falset i Cornudella de Montsant, però també de vallesanes com les de Rubí i Sant Cugat– va ser aterrada l’any 1973, a causa de la construcció de l’autopista de Barcelona a Sabadell –l’actual C-58, també dita l’autopista del Vallès–, que va anar a passar capriciosament just pels terrenys on hi havia l’edifici.
El celler l’havia promogut el Sindicat Agrícola Cooperatiu de Ripollet, fundat el 28 de novembre de 1920, que tan bon punt es va posar en servei va dirigir els esforços a crear una cooperativa i un celler que donessin sortida a les petites produccions que tenien un grup important de pagesos parcers de les dues localitats i fins i tot també de Montcada i Reixac. Molts productors eren pagesos a temps parcial que, alhora, treballaven a la construcció o en fàbriques com la Uralita.
El van constituir un centenar de pagesos, sobretot de Ripollet, però també n’hi havia de Cerdanyola. En la iniciativa hi va influir el capellà Josep Rovira, –“propagandista agrari”, segons consta en l’acta fundacional, en sessió feta a l’ajuntament de Ripollet–, que n’havia proposat la construcció amb el propòsit de millorar la producció i els guanys dels pagesos més modestos.
Segons escrits de l’època, l’any de més producció va ser el 1944, amb 2.751.000 litres. La graduació dels vins oscil·lava entre els 10 i els 13 graus. La varietat principal produïda a la zona era el pansalet, el macabeu i la garnatxa per als vins blancs i el sumoll per als vins negres.
Els socis es beneficiaven de la tecnologia més avançada de l’època i fins a mitjan segle XX van gaudir d’un gran rendiment en la producció. Amb l’enderroc, els pocs socis que en quedaven es van desplaçar a un local més modest, situat al mateix carrer de l’Estació, que havia estat seu del sindicat de ramaders. Sense l’interès arquitectònic de l’original, aquest segon celler, ara ja en desús i de propietat municipal, es vol convertir en un futur espai de memòria del patrimoni de Ripollet.
El Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola

Una imatge de Celler Cooperatiu abans de l’enderroc, l’any 1973 . Foto: AMRI, Fons fotogràfic l’Abans Ripollet (1870-1974), Cessió de Família Casamitjana-Roquet.

Els efectes de la riuada de l’any 1962, amb el celler al fons. Foto: Arxiu Municipal de Ripollet.

El Celler Coorperatiu, que va arribar al seu apogeu productiu l’any 1944. Foto: AMRI, Fons fotogràfic l’Abans Ripollet (1870-1974), Cessió de Família Casamitjana-Roquet.

Enderrocat pel pas de l’autopista

Causat per la construcció de l’autopista de Barcelona a Sabadell, l’enderroc l’any 1973 del memorable celler de Ripollet i Cerdanyola, cinquanta anys després de la seva construcció, va trobar l’oposició de la junta de la cooperativa que n’era propietària, que va fer al·legacions tant a l’expropiació com a l’enderroc ordenats pel govern franquista, que no les va atendre. Representants de la junta –que presidia Jaume Roviralta i tenia Josep Bayó com a secretari– es van desplaçar a Madrid per defensar la importància de la construcció modernista, valent-se d’un detallat reportatge fotogràfic. Proposaven un lleu desplaçament de l’autopista en el tram afectat, que passés sobre la llera del riu amb un sistema de columnes que la suportessin. La fi del celler va anar en paral·lel a la pèrdua de pes que tenia el cultiu de la vinya, ja que des de finals dels anys seixanta anava sent substituïda per la implantació de fàbriques, en un intens procés d’industrialització.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara