A banda de ser municipi des del segle X, Cerdanyola no va tenir nucli urbà fins el 1828, amb les primeres cases del carrer Sant Ramon. A partir del 1845, amb la construcció de la línia ferroviària Barcelona-Manresa, seguint el vell camí de Sant Cugat –des dels Quatre Cantons, amb l’Hostal Cal Ramonet, parada obligada de traginers– va prosperar l’anomenat carrer Nou, on a més de cases de poble i comerços, es van alçar torres senyorials de famílies que hi fixaven el lloc d’estiueig o el negoci, un autèntic collaret de perles. Primer era el carrer Sant Ignasi i anava de l’estació al riu, tot i que a la postguerra es convertiria en Avenida del Generalísimo i, recuperada la democràcia, en Avinguda de Catalunya, l’escenari de tantes passejades.
Durant tantes dècades de creixement, no estem parlant pas d’un conjunt harmònic, sinó més aviat d’una varietat eclèctica, amb elements del Modernisme i del Noucentisme i mestissatges a gust dels constructors.

Torre Renom / Acadèmia del Sagrat Cor
La torre, característica pel mirador circular que la corona, data de molt abans i durant la guerra va ser confiscada, i va adquirir una rellevància especial quan el 1940 el senyor Cabané hi va crear una escola, amb el suport d’Uralita que hi subvencionava alguns alumnes. Va ser l’embrió de l’Acadèmia del Sagrat Cor que el 1944 hi va crear Albert Sala i Roxló, reputat per la seva combinació de disciplina i afectivitat amb la promoció d’activitats físiques i culturals, a més d’excursions. Sota la seva cúpula s’hi representaven obres de teatre, que a partir del 1948 es van fer en català, i el 1954 comptava amb una biblioteca pròpia. A partir del 1959 s’hi va incorporar l’ensenyament del batxillerat, transferit per l’Acadèmia del senyor Manuel Cortit. El centre es va mantenir obert fins a la meitat dels anys 70, quan la Institució Escolar Virio es va traslladar a unes noves instal·lacions del carrer del Romaní.

Torre Buïgas
Construïda el 1883 per l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, (que havia intervingut en el monument a Colom de Barcelona), que va assessorar l’ajuntament en l’urbanització de la Plaça de Sant Ramon, la construcció del pont del riu Sec i la restauració del Castell de Sant Marçal (1887). El 1922 lloga una torre del carrer de Sant Teresa per passar-hi els estius. Pare de Carles Buïgas i Sans, que hi va viure després de comprar a torre els anys 40. Mor el 1979. El 1999 se li dedica una escultura amb bust al seu davant.

Torre Brugaroles
Projectada per Eduard Maria Balcells el 1906-1907. El 1910 es construeix una plaça al davant, que rep el nom d’Enric Granados, que hi havia viscut algunes temporades, fins que va morir el 1916 amb el naufragi del vaixell Sussex. A la paret hi havia una placa que en deixava constància, fins que la torre es va enderrocar els anys 70.

Torre Recolons
La torre original va ser molt reformada el 1911, incloent-t’hi la torre mirador que coronava la casa i li donava una rellevància especial. Estava envoltada d’amplis jardins que donaven al riu, on hi havia la masoveria portada per la família Rifà. Va ser confiscada durant la guerra.
Com a altres construccions, també van destacar Ca l’Arquer, la Torre del Pi, la Torre Ribas i Farré (La Farinera), la Torre família Garrofé, la Vil·la Elisa (Brugaroles), Sant Jordi, o la Torre Moruna.
Les torres han cedit l’espai als blocs de pisos, els antics plàtans s’han substituït per altes xicandres; voreres amples, molt de trànsit humà, cada cop més divers, i el tràfic per un únic carril. L’Avinguda de Catalunya continua sent el lloc de referència del comerç, encara que greument afectat per les grans superfícies. El formigueig és continu, tant per comprar com per agafar el tren, però de l’antiga esplendor arquitectònica ja només en queda Ca l’Arquer, amb una galeria d’art, i la torre Mallafré. Ara bé, el seu pes a l’imaginari persisteix i des del Museu d’Art de Cerdanyola s’està gestant un projecte per a la recreació virtual del vell bulevard, el nostre collaret de perles.