La Miranda de Llinars el Vallès

L’empresari Damià Mateu (Llinars, 1864 – Barcelona, 1935), va encarregar la Miranda a Antoni Gaudí i al seu amic i col·laborador Francesc Berenguer com a regal a la seva esposa

Joan Mauri Candelich (text)

A començaments del segle XX, l’industrial barceloní Damià Mateu Bisa, membre d’una família arrelada a Llinars des de com a mínim el segle XVII, va voler fer un regal a la seva esposa, Mercè Pla Deniel: un edifici per cosir, planxar o fer petar la xerrada amb les amigues, que havia d’ocupar un dels extrems de la finca que els Mateu tenien a Llinars, al costat de la riera Giola i dels carrers de Baix i de Dalt.
Coneixedor del corrent modernista, Mateu va voler que l’edifici en formés part, amb majestuosos treballs de forja, el tractament del totxo i el trencadís de la cúpula que coronava l’edifici. Les obres van anar a càrrec del constructor de Llinars Josep Font i Serra i es van acabar el 1906. Arran de la seva situació i alçada, se la va començar anomenar la Miranda. Tot i que l’autoria no està del tot clara, l’edifici s’atribueix a Antoni Gaudí i el seu amic i ajudant Francesc Berenguer. Familiars de Josep Font recorden que havia explicat haver anat a l’estació de tren a recollir don Antonio, que visitava les obres.
A començaments de 1939, en plena retirada de les tropes republicanes, un camió carregat de trilita va explotar al costat mateix de la finca dels Mateu, en un pont que travessava la riera. Els edificis dels voltants van quedar reduïts a runa, mentre que la Miranda només va patir danys a l’escala externa, el balconet i la fusteria de les obertures exteriors.
Durant 23 anys la finca i la Miranda van estar abandonades. A començaments dels 60 del segle passat l’arribada de mà d’obra va fer créixer la necessitat de nous habitatges. Els Mateu ja havien venut una part de la finca a la Caixa de Pensions, que hi va instal·lar la seva primera oficina a Llinars. Damià Mateu havia estat un dels fundadors d’aquesta entitat d’estalvis. La part que encara era propietat dels Mateu, on hi havia la Miranda, no va tardar gaire a passar a mans d’un constructor de Llinars. L’any 1962 van començar els treballs per enderrocar-la i en el seu lloc es va aixecar un bloc de pisos. Un edifici que va aguantar el pas dels anys i els bombardejos de la Guerra Civil, no va poder aguantar l’empenta constructora del moment.
La Miranda de Llinars el Vallès

La Torre modernista de La Miranda i la riera Giola. Foto: Autor desconegut/Col. Roisin - Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya.

El carrer de Dalt (actualment Anselm Clavé) amb la Miranda al fons. Foto: Arxiu de l’Ajuntament de Llinars del Vallès.

Estat en què va quedar la Miranda després de l’explosió d’un camió de trilita el 29 de gener de 1939. Foto: Biblioteca Nacional de España.

Des d’una Fundació a una operació policial

La Miranda va desaparèixer fa més de 60 anys, però el seu record s’ha mantingut. Fotografies, postals, i fins i tot entitats o una inmobiliària en porten el nom. El 1996 naixia l’Associació Pro-Miranda, que més endavant es convertia en Fundació –avui dissolta– amb l’objectiu de construir una rèplica de l’edifici. Va tenir la col·laboració de professionals relacionats amb l’obra de Gaudí i l’Ajuntament va cedir un terreny a pocs metres de la ubicació original. A finals del 2021 els Mossos d’Esquadra van posar el nom de Miranda a una operació policial que va acabar amb la detenció de 4 agents de la Policia Local relacionats amb el narcotràfic.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara