DavantalQuan les pedres parlen, futur amb memòria
El Vallès no pot ser només un territori de polígons, de carrils i rotondes i d’urbanitzacions anodines; cal que mantingui edificis, espais naturals i de passeig, llocs de trobada singulars, forjats amb el temps, que li donen personalitat. Preservar el patrimoni no és una nostàlgia: és una forma de respecte cap al futur. Perquè una societat que oblida d’on ve, difícilment sabrà on va. I massa espais d’aquests verals ens apareixen sovint com nous de trinc, acabats d’estrenar, com clonats.
A Vallesos hem fet de la divulgació i la defensa del patrimoni –en sentit amplíssim, també del medi natural–, de la història i de la memòria popular de la comarca la nostra divisa. I també de la reivindicació de tota la gent que s’identifica particularment amb aquest territori, en aquests temps de globalització planetària. Perquè som catalans del Vallès, sí, una terra que havia estat mosaic de masies i camps conreats, tallers feiners i vapors industrials i senyorials cases d’estiueig, que ha vist com molts dels seus béns ben notables s’han esmicolat entre la desídia i l’especulació. De massa estampes d’aquells temps només en queda el rastre a les fotografies.
Per això en aquest emblemàtic i meritori número trenta de Vallesos, que ens parla d’una quinzena d’anys d’aparició semestral, hem volgut recordar i glossar a la carpeta central trenta joies desaparegudes d’aquest nostre patrimoni –com tantes desenes d’altres n’hi podria haver– com a petit reconeixement a la seva existència i com a modest recordatori que la preservació no va contra el progrés sinó que l’omple de sentit.
En un altre àmbit que hi està ben relacionat, hem volgut reflexionar sobre els reptes d’un canvi climàtic cada dia més evident, que ens obliga i urgeix a actuar decididament en la cura d’un planeta que comença just a la porta de casa, com ens ho explica a l’entreveure la calderina Montserrat Termes, presidenta del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya, molt crítica amb uns governants que no s’ho agafen amb la prioritat i conseqüència que caldria.
Al Vallès, massa sovint el progrés ha vingut només amb excavadores perquè no sempre s’ha entès que la memòria i els recursos de la naturalesa també són béns públics. I Vallesos és aquí per proclamar-ho.
L’entrada a Cerdanyola del Vallès, amb la desapareguda torre Recolons al fons. Foto: Fons de l'Abans.