Entre el 1911 i el 1943, el centre de Sabadell va gaudir d’una joia arquitectònica ben singular: el templet modernista dels Jardinets. Es trobava al cantó nord-est de la plaça del Doctor Robert, just abans de l’actual Passeig. Era un curiós edifici circular i tenia dues plantes. La de dalt servia de pavelló on tocava la Banda Municipal amb els músics a cobert. La de baix era un quiosc de refrescos, un espai ideal per fer-hi l’aperitiu el diu menge, a base de xips, olives i vermut o llimonada natural amb un rajolí de l’Anís del Taup o de l’Anís del Ciervo. La cúpula era recoberta amb ceràmica blava trossejada i coronada per una lira. El trencadís blavós es fonia amb el blau del cel o evocava el moviment de les ones del mar. Un exemple de modernisme elegant i vital, concebut per dignificar el centre de la vila.
Tot va començar l’any 1910, quan l’Ajuntament va voler canviar d’emplaçament i renovar el quiosc de begudes que tenia a la mateixa plaça, regentat per Feliu Antúnez Gaspar en règim de concessió. Antúnez va guanyar el concurs públic municipal, presentant un projecte renovador amb plànols de l’arquitecte Josep Renom. Segons el contracte, l’Ajuntament s’obligava a no concedir cap més llicència per vendre begudes dins l’àmbit de la plaça i a no cobrar la contribució al guanyador. Per la seva banda, Antúnez es comprometia a construir el nou quiosc en quatre mesos, amb un pressupost de 7.931 pessetes, i a cedir-lo a l’Ajuntament al cap de 12 anys. Ara bé, un cop acabada l’obra, es va constatar que el cost total havia sigut de 15.011 pessetes, per la qual cosa el consistori en va concedir l’ús per 16 anys, en comptes dels 12 acordats primerament. Feliu Antúnez, doncs, va pagar la construcció de tot el templet, però només va poder fer ús del quiosc.
Però els temps no perdonen i l’any 1943 l’alcalde Josep M. Marcet va decidir enderrocar el templet. Tenia diferents arguments. D’una banda, anhelava aixecar ben a prop la Creu dels Caiguts, que honoraria –només– el bàndol guanyador de la Guerra Civil, un monument franquista que volia que es veiés en un espai nou i sense entrebancs. D’altra banda, aquesta era una peça més de l’enderroc necessari per crear un eix central de la ciutat que ha esdevingut molt útil, però a còpia d'eliminar la plaça Major de la vila, cosa insòlita al nostre país. Anys més tard, el 2002, una campanya ciutadana va demanar que es restituís l’històric templet, però la iniciativa no va reeixir.