El vapor de la Pelleria de Sant Cugat

L’enderroc del vapor Serra, també dit La Pelleria, va significar la pèrdua de l’únic testimoni històric de l’intent d’industrialització en el segle XIX de Sant Cugat

Domènec Miquel (text)

La industrialització va passar de llarg a Sant del Cugat del Vallès per dues raons. La primera, les seves deficients comunicacions. Fins a l’obertura de la carretera de la Rabassada, el 1877, només hi havia un camí apte per carros cap a Rubí. La segona, no tenia cap riera capaç de moure una roda hidràulica. La construcció del vapor de la Pelleria, doncs, va ser conseqüència d’una disputa.
El 1873, els carlins van entrar a Rubí per cobrar contribucions de guerra i es van emportar d’ostatge el contramestre d’un vapor. L’amo no va voler pagar i el va haver de rescatar la família. Llavors, enfadats, van decidir crear la seva pròpia empresa, a Sant Cugat. Els germans Ramon i Antoni Serra Varoy van bastir un vapor en un indret amb aigua subàlvia abundant, prop de can Calders, el més proper possible a l’estació de Cerdanyola, on arribava el carbó en tren. Després el portaven amb carros que seguien el llit de la riera. També cremaven feixines de l’explotació forestal de Collserola.
La fàbrica, Ramon Serra i germans, va començar amb 40 telers mecànics; el 1876 va entrar un nou soci i es va ampliar amb una secció d’acabats i el 1895 va arribar als 85 telers cotoners. Atès que distava més d’un quilòmetre de la vila, al seu costat s’hi va edificar una petita colònia amb la casa de l’amo i quatre més pel contramestre i caps de secció. La raó social va canviar de nom un parell de vegades. El 1897, el comptable es va casar amb la filla d’en Ramon Serra i va passar a ser soci de l’empresa, Serra, Camarasa i Cia. El 1899 va introduir una gran novetat tecnològica, un generador elèctric per l’enllumenat, que desterrava els pudents llums d’oli i evitava taques en els teixits. L’electricitat no va arribar a la vila fins a l’any 1910.
Esteve Camarasa, catalanista, va ser el mecenes de la Societat Coral La Lira, i va pagar la senyera de l’entitat alhora que hi portava un jove Lluís Millet com a mestre de cor. La pèrdua del mercat colonial de Cuba els va arruïnar i el 1901 tancaven portes. Camarasa va marxar a Barcelona reconvertit en agent d’assegurances. Dues de les seves filles es van casar amb els germans Josep Maria i Joaquim Folch i Torres i van començar així la doble nissaga dels Folch i Camarasa. Antoni Serra va estar molt implicat en la vida política de la vila, sent regidor, síndic, alcalde (1896) i jutge de pau. Quan va morir, el 1912, l’Ajuntament li va dedicar un homenatge.
El vapor de la Pelleria de Sant Cugat

Una imatge del vapor Serra, de 1990. Va ser enderrocat el 1999, el 4 d'agost, aprofitant que la gent estava de vacances. Foto: Revista Gausac.

Un grup de treballadors del vapor Serra i Camarasa, de l’entorn de 1895. Foto: Arxiu Municipal de Sant Cugat.

Una imatge, una mica borrosa, del Vapor Serra, popularment conegut com “la Pelleria”.

Una història llarga d’usos

Tancat el 1901, el vapor va restar abandonat un parell d’anys. El 1903 va passar a mans de Vídua i fills d’Almirall i va engegar de nou la secció d’acabats tèxtils, fins a 1907. Llavors va ser comprat per Micaló i Lasoli, els quals el van reconvertir en una adoberia de pells i cuirs, motiu pel qual va rebre el nom popular de “la Pelleria”, que ha subsistit fins avui. El 1920, va ser adquirit per l’holandès Franz Swert que el va retornar al ram tèxtil amb una tintoreria, sobretot de fil de llana, però també de teles que eren assecades en els estricadors a l’aire lliure. El 1958 va plegar definitivament, fins que a finals de segle XX servia de quadres a una hípica.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara