Ca l’Amell Gros de Lliçà d’Amunt
L’enfonsament de ca l’Amell Gros, una masia del segle XVI feta sobre unes restes romanes a Lliçà d’Amunt, és una mostra del deteriorament gradual de tants masos
Vicenç Relats
(text)
, Josep Prims (fotografies)
Tot i ser considerada Bé Cultural d’Interès Local des del 2014, amb una suposada protecció monumental, l’enfonsament de Ca l’Amell Gros de Lliçà d’Amunt és representatiu del que pateixen tants altres grans masos de la Vall del Tenes i d’arreu del Vallès, des que van ser deshabitats i van abandonar els usos agrícoles i ramaders que els eren propis. Als darrers anys havia estat vandalitzada, amb fogueres a l’interior i pintades. Davant de la masia encara hi resta l'era i, al voltant, diverses quadres, una bassa i recs d'aigua.
Es creu que Ca l’Amell Gros havia estat construïda sobre una antiga vil·la romana. En el fogatge de l'any 1552 consta com a mas Costeny, propietat de Salvador Costeny, pagès que hi tenia un contracte d’emfiteusi, de llarga durada. Els Costeny hi van residir fins a finals del segle XVII. La família Costeny va exercir diversos càrrecs a la baronia de Montbui.
El mas tenia planta baixa rectangular, pis i golfes, amb teulada a dos vessants. Havia estat ampliada i s'hi havien afegit diversos cossos, un a cada costat. A la planta baixa hi havia el portal d'entrada dovellat al centre i un finestral a la dreta. També hi havia dues finestres petites, amb llinda de fusta. Al primer pis, sobre l'eix vertical del portal, hi havia una gran obertura, que correspondria a un antic balcó i a cada costat una balconera, segons la descripció de Daniel Sancho París, en la fitxa dels Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Entre el balcó central i la balconera esquerra hi havia hagut un antic rellotge de sol. En el cos afegit de l'esquerra tenia un portal d'entrada d'accés des de la planta baixa amb l'escala exterior i una finestra a l'esquerra.
Al pis de golfes hi havia hagut tres obertures, cadascuna situada al mateix eix vertical que les de la primera planta. El parament dels murs contenia carreus caironats, còdols i maó, amb la façana arrebossada.
El ràfec que sobresortia de la teulada –feta amb teula àrab– era senzill i al caraner hi havia tingut un espantabruixes. Dins de la masia hi havia diversos elements d'interès, com ara la llar de foc i el forn de pa fet amb volta, just al costat. També hi havia un pou darrere la porta d'entrada, un altre al costat nord-est, en un passadís, i un tercer a l'exterior, davant la casa. Des de l'entrada s'accedia a diverses quadres, amb arcs de mig punt dovellat i una tenia un pedrís encastat a la paret.
Ca l’Amell Gros després que s’hagi ensorrat la façana, el setembre de l’any 2024. Foto: Josep Prims.
Vista exterior de Ca l’Amell Gros, en una imatge de l’any 2010. Foto: Josep Prims.
La mateixa casa, a l’any 2003.
Carpeta Trenta joies desaparegudes
