Les alzines de Can Magre i del Pont Xuclador de Mollet del Vallès

Les alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall), la Font de la Pega (Olzinelles), Can Valls (el Figueró), Valldoreix (Sant Cugat del Vallès) o Can Torres (Matadepera) són només alguns exemples vius de la monumentalitat que pot assolir aquesta espècie

Jordi Bertran , Pere Bonvilà (text)

L’alzina (Quercus ilex) és un dels grans protagonistes dels paisatges mediterranis. Més enllà de la seva indiscutible funció ecològica, és un arbre carregat de simbolisme espiritual, cultural i social. Un arbre de gran longevitat, resistent a les sequeres, de fulla perenne i fusta dura, i de port majestuós, sobretot quan creix isolada. Símbol de perdurabilitat, fermesa, resiliència... Arbre venerat des de l’antiguitat. Icona de la mediterraneïtat. Lloc d’aixopluc i de refugi de la color, gràcies a les capçades ben tupides. Punt de trobada i celebracions.
Mollet va tenir dues alzines gegantines carregades de simbolisme. Per rememorar-les, res millor que els records que el Peret de Can Mollet (Pere Bonvilà, 1905-1986) –pagès i vaquer, home culte de caràcter autodidacta– va deixar per escrit:

L’alzina de can Magre (morta l’any 1968 a causa del creixement urbanístic)
“Té una soca molt gruixuda, encara que no molt alta, que a mesura que puja enlaire es va multiplicant formant una copa grandiosíssima. Quan te la mires sembla feta amb motllo, ja que no surt una branca més que l’altra, i quan el sol se’n va a la posta la seva copa agafa uns colors rogencs, verds clars, verds molt foscos... Agafa uns tons d’una bellesa formidable que jo sóc incapaç de descriure. És la reina de les alzines i no m’estranya gens que el mestre en colorit i paisatgista Joaquim Mir, mirant-se-la, en quedés embadalit i l’immortalitzés en el seu famós quadre L’alzina i la vaca (...).”
L’alzina de Can Magre estava al costat de la sortida de la boca de la mina de Can Magre, també coneguda com la mina de Dalt. L’alzina compartia escenari amb una figuera imponent i l’indret era un dels llocs preferents dels vilatans per anar a fer berenades i celebracions. Avui tot aquest espai és un polígon industrial.
L’alzina del Pont Xuclador estava a tocar del torrent Caganell i de la boca vella de la mina del Pont Xuclador també anomenada de Can Borrell.
Les alzines de Can Magre i del Pont Xuclador de Mollet del Vallès

una imatge de l’alzina del Pont Xuclador, tallada. Transportar-la va ser tota una odissea perquè les rodes del carro s’enfonsaven en el terreny i de poc servia la força dels vuit matxos. Després de tot un dia d’esforços, aquell tronc gegantí va arribar a terra ferma. Foto: AHMVA.

L’alzina de Can Magre, l’escenari d’una de les incomptables celebracions. Foto: Arxiu Històric de Mollet del Vallès (AHMVA).

El quadre L’alzina i la vaca (pintat per Joaquim Mir al voltant de 1915), actualment al Museu Reina Sofia. Imatge: Cedida pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

L’alzina del Pont Xuclador (tallada l’any 1932)

Text: Pere Bonvilà
És una alzina fantàstica, té una soca molt gruixuda i per abraçar-la almenys farien falta cinc homes. La seva copa [capçada] també és fabulosa, els cimerols de les branques estan plens de nius d’ocells (...) i quan surt el sol i (...) a la posta, fa bo de sentir el concert de cant que els ocells allà hi organitzen.
Aquesta alzina gegantina i centenària, quin munt de coses haurà vist i quantes tempestes de llamps i trons, d’aigua i pedregades haurà aguantat (...). Aquesta alzina tan famosa és propietat d’en Fonolleda, i aquest senyor, l’any 1932, va prendre el determini de tallar-la. A l’assabentar-se’n, en Josep Sans (Vilarrosal) va voler fer-li veure la veritat de la barbaritat que anava a cometre però al no poder-lo convèncer li oferí donar-li la meitat del valor de l’alzina i que no la tallés. Però no el va voler escoltar i l’alzina fou tallada i venuda al Fermí de Montcada i així es va cometre una barbaritat fent desaparèixer una alzina de tanta anomenada i estimada de tots els molletans.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara