L’alzina del Pont Xuclador (tallada l’any 1932)
Text: Pere Bonvilà
És una alzina fantàstica, té una soca molt gruixuda i per abraçar-la almenys farien falta cinc homes. La seva copa [capçada] també és fabulosa, els cimerols de les branques estan plens de nius d’ocells (...) i quan surt el sol i (...) a la posta, fa bo de sentir el concert de cant que els ocells allà hi organitzen.
Aquesta alzina gegantina i centenària, quin munt de coses haurà vist i quantes tempestes de llamps i trons, d’aigua i pedregades haurà aguantat (...). Aquesta alzina tan famosa és propietat d’en Fonolleda, i aquest senyor, l’any 1932, va prendre el determini de tallar-la. A l’assabentar-se’n, en Josep Sans (Vilarrosal) va voler fer-li veure la veritat de la barbaritat que anava a cometre però al no poder-lo convèncer li oferí donar-li la meitat del valor de l’alzina i que no la tallés. Però no el va voler escoltar i l’alzina fou tallada i venuda al Fermí de Montcada i així es va cometre una barbaritat fent desaparèixer una alzina de tanta anomenada i estimada de tots els molletans.


Carpeta Trenta joies desaparegudes