Pont, Aurell y Armengol, 150 anys fabricant teixits i feltres a Terrassa
L’empresa té antecedents que es remunten al 1871 i va passar de teixir llana per a soles de sabata i sabatilles a fer teixits punxonats per a l’automoció
Ana Fernández Álvarez
(text)
, Arxiu Pont Aurell y Armengol (fotografies)
Parlar de Pont, Aurell y Armengol és parlar del concepte de resiliència i no pas del de resistència, ja que el primer terme és el que s’ajusta amb més exactitud al que ha estat la trajectòria industrial d’aquesta empresa familiar terrassenca. És a dir, la d’una firma que ha sabut transformar-se i reinventar-se davant cada moment d’adversitat social o econòmica al llarg de 150 anys, tot aconseguint ocupar avui dia el lloc número 20 dins del rang d’empreses longeves a l’Estat espanyol, cosa que la converteix en tot un exemple d’emprenedoria.
L’original activitat d’aquesta empresa va començar amb la fabricació de teixits de llana, una producció que va evolucionar especialitzant-se en el teixit per al calçat. Posteriorment, coincidint amb el declivi d’aquest mercat i l’auge de la indústria automobilística, l’empresa es va introduir en aquest sector fabricant feltres no teixits punxonats i els seus derivats.
Es tracta d’un cas de perdurabilitat industrial important perquè Pont, Aurell y Armengol ha sabut esquivar períodes de crisi molt importants al llarg de la seva existència, sent capaç d’adaptar-se a les cada vegada més complicades necessitats dels mercats, tot desenvolupant reorientacions productives molt creatives. I això va ser possible, sobretot, gràcies a un fet: “Hem estat capaços d’arribar fins aquí gràcies a l’entusiasme dels industrials i a la cautela dels financers”, tal com va dir el director de l’empresa, Francesc Armengol i Giralt, durant la festa organitzada amb motiu de la jubilació del gerent Ignasi Escudé i Buxó.
Dues empreses prèvies
Si bé aquesta firma es va constituir el 1908, la seva història comença molt abans, ja que la gènesi es va gestar a partir de dues empreses terrassenques que van iniciar la trajectòria a partir de 1871: la dels vaporistes i filadors Armengol Hermanos i la dels teixidors Escudé y Gibert Societat Mercantil Col·lectiva, considerades les dues com els seus antecedents directes.
Tal com apareix a l’escriptura de constitució, firmada davant del notari Ramon Estalella i Trilla, a partir del dimecres 10 de gener de 1908, la Societat Pont, Aurell y Armengol adquireix els elements de fabricació de la Societat Escudé y Gibert, és a dir, tota la maquinària, les existències i el magatzem-despatx que tenia al carrer del Teatre, 10, de Terrassa.
Una situació, la d’aquell magatzem, molt estratègica per la proximitat a l’estació del Nord dels ferrocarrils. De fet, moltes empreses terrassenques ubicaven els seus despatxos i magatzems a l’entorn d’aquesta zona, facilitant així la feina dels comercials i viatjants de teixits.
Segons la mateixa escriptura, la família Armengol aportava els terrenys, el local i la filatura, és a dir, l’edifici que ocupava el vapor Armengol y Hermanos. D’altra banda, la família Escudé hi contribuïa amb el teixit i el fons de comerç, i les famílies Pont i Aurell amb el capital.
Els fundadors de Pont, Aurell y Armengol van ser Emili Armengol i Solà, Josep Aurell i Petit, Ignasi Escudé i Galí i Ramon Font i Bas, tots caracteritzats per una vocació industrial molt profunda, capaç de ser inoculada fins la que actualment és la cinquena generació, ara representada per Josep Escudé i Marsà, director financer, i Marc Lloveras i Armengol, director d’enginyeria de processos.
En un principi, l’empresa es va constituir com una societat mercantil col·lectiva amb l’objectiu de dedicar-se a la fabricació i venda de teixits de llana per a homes. Aquesta va ser la seva principal producció durant més de vint anys. Ara bé, la demostració de la seva capacitat de resiliència es desprèn del seu periple productiu que es resumeix així en algunes grans etapes.
El 1928, l’empresa s’interessa en la fabricació de teixits de llana batanada per a sabatilles, en paral·lel a la producció dels articles habituals de draperia i llaneria. Per poder entrar en el món del calçat s’estableix prèviament un acord amb el fabricant francès de llanes i feltres Societé Anonyme des Établissements Ricalens, que els assessora sobre la fabricació d’aquest producte.
El 1952 una part del seu accionariat, junt amb uns socis italians, creen la societat Saifa, amb una participació del 75% de Pont, Aurell y Armengol i del 25% per part dels socis italians. Una operació que té com a objectiu la fabricació de feltres de jute punxonat per al farcit de les soles de les sabatilles, per tal d’atendre la sol·licitud del qui llavors era el seu principal client d’articles de calçat, l’empresa Pirelli de Cornellà de Llobregat, que comercialitzava la marca Wamba.
Els sostres dels Seat 600
A principis del anys seixanta i a través de Saifa, l’empresa té el primer contacte amb el sector de l’automòbil i va començar a fabricar peces de feltre de jute per a la Seat, per als sostres del Seat 600.
Posteriorment, durant la dècada dels anys setanta, Pont, Aurell y Armengol va abandonar l’activitat tèxtil convencional i, invertint en nova maquinària, es va especialitzar en teixits punxonats per a l’automoció. Una opció que va fer possible que l’empresa, al contrari de moltes de les seves homòlogues al Vallès, superés, no sense grans dificultats, la crisi iniciada a partir que el país entrés dins d’un procés d’ajustament i de reconversió, amb l’objectiu de reduir costos energètics i de producció. Una situació que, inevitablement, va provocar un augment considerable de l’atur i una alta accentuació de la conflictivitat laboral. Un període enmig del qual tota la Terrassa industrial va quedar greument afectada per una crisi que va tocar de ple tot el sector tèxtil català, quan al país començaven a entrar productes fabricats a un cost baixíssim, provinents d’altres països on la mà d’obra és molt més barata, primer del Marroc i després d’Àsia. Uns fets que, sumats als canvis dels hàbits de consum, van afectar profundament la producció tèxtil terrassenca, i que es va intentar pal·liar amb el Pla de Reestructuració Tèxtil Llaner iniciat el 1975, amb vigència fins el 1979. Ara bé, com a conseqüència d’aquest Pla, un total de 64 empreses terrassenques van haver de tancar, amb el consegüent i dramàtic augment de l’atur.
Tal com els seus directius afirmen, referint-se a la dècada dels anys setanta: “No va ser un camí fàcil, va requerir reconvertir-nos de cap a peus aprofitant tota l’experiència acumulada al llarg dels anys per poder implementar la nova tecnologia. No partíem de zero i l’equip de directius, tècnics i operaris amb la seva expertesa i implicació ho va fer possible. El suport de l’accionariat va ser clau per assegurar els recursos financers que el canvi va requerir.
La següent dècada no va estar exempta de problemes que van provocar greus preocupacions a l’empresa, ja que el decenni anterior s’havia tancat amb la dita segona crisi del petroli, quan el preu del cru es va multiplicar per 2,7 des de mitjans de 1978 fins al 1981. Tanmateix, Pont, Aurell y Armengol també va saber superar aquell període dur i va aconseguir, ja iniciada la dècada dels anys noranta, arribar a exportar bona part de la producció preferentment a França que va esdevenir un dels seus mercats més imporntants gràcies al seu agent comercial.
Iniciat el segle XXI i ja plenament dedicats al sector de l’automòbil , el 2002 Pont, Aurell y Armengol va inaugurar una nova seu al polígon industrial de Can Petit, en el mateix terme de Terrassa, en uns terrenys que ja havia adquirit el 29 de novembre de 1995. El seu procés d’internacionalització augmentaria el 2005 amb la creació d’un planta pròpia a la República Txeca; el 2014 amb una altra al Marroc, i el 2016 amb una altra a Mèxic.
Recentment, el 2023, l’empresa va fer una ampliació de les plantes de Marroc i Mèxic i, el 2024, va obrir una nova planta a la República Txeca.
Patrimoni Industrial
