La masia de Can Cabanyes de Rubí

La destrucció de l'entranyable masia de Can Cabanyes de Rubí el 1974 es pot considerar una metàfora del creixement desordenat i sense control que patí la població d'aquells temps

Jordi Vilalta Martínez (text)

L'enderroc de la masia de Can Cabanyes de Rubí, l'any 1974, va afectar fortament les consciències de molts rubinencs, per la forta presència que la vistosa casa tenia en la vida quotidiana, ja que estava situada prop del rovell de l’ou, a l'altra banda de la via del tren, i es veia des de la popular i concorreguda “plaça del Domènech", nom popular de la plaça dedicada al Dr. Pearson, que de fet, des de temps molt reculats sempre havia estat la “plana de Can Cabanyes”.
La masia estava documentada des de 1172 com a Mas de Montagut. Des de la desamortització de Mendizábal, a la primera meitat del segle XIX, tant el mas com els camps que l’envoltaven, eren propietat de la família Llobateras, que tenen un carrer que du el seu nom. Dins les propietats de can Cabanyes s’hi va edificar la primera estació de tren de Rubí i s’hi van fer els primers partits de futbol de l’equip local. Durant la guerra civil, s’hi oferien aliments a persones necessitades, hi vivia una família aragonesa refugiada i, a més, va funcionar com a estafeta de correus.
El 1963, quan els propietaris eren Joan Puig i la seva muller Mercè Llobateras, filla dels Llobateras, la masia fou venuda per la família a una empresa immobiliària de nom Edisa. Hi havia sobre la taula el projecte, tan estimat per l’alcalde franquista Manuel Murillo, de fer un notable conjunt de bloc de pisos, Las Torres de Rubí, que no començaria a materialitzar-se fins el 1968. Amb tot, al primer projecte d’aquest barri símbol del desarrollismo franquista no s’hi preveia la destrucció del mas. Això no va impedir que la Comissió d'Urbanisme de la nova Associació de Veïns, creada el mateix any 1974 de l’enderroc de Can Cabanyes, comencés a denunciar el creixement massiu del barri, al qual volia dotar de serveis, i manifestés la voluntat de salvar la masia, que es pretenia que fos el local de l’associació o un equipament cultural i d’esbarjo.
Davant la impotència i la indignació dels amants del nostre llegat històric, la masia de Can Cabanyes va desaparèixer víctima de la voracitat urbanística. Només en resta ara el nom d'una avinguda situada dins Les Torres, ja que el 1991 el pont sobre la via de trens anomenat de Can Cabanyes també va ser enderrocat en ares de la construcció de la nova estació ferroviària.
Un símbol de la historia de la vida rural de Rubí que va morir sota el pretext de la consecució del màxim benefici econòmic. Potser els temps no han canviat tant?
La masia de Can Cabanyes de Rubí

Una imatge de la masia de Can Canyades de l’any 1927. Foto: Antoni Gallardo / AFCEC-EMC.

Can Cabanyes en una pintura de Lupe Villaret.

Una imatge de l’enderrocament de Can Cabanyes, de l’any 1974. Foto: Arxiu Roset.

Veïns i parroquians davant de les excavadores

Quan l’any 1974 es va portar a terme la segona fase de construcció del barri de les Torres de Rubí, en constatar que es preveia tirar a terra la casa pairal, es va iniciar la campanya per salvar-la. Conjuntament amb l’Associació de Veïns, va col·laborar-hi la parròquia de Santa Maria, creada el 1971 al barri, amb el seu rector, mossèn Blai Blanquer, al capdavant. El dia que la van enderrocar, un matí feiner, uns quants membres de l'associació veïnal, entre els quals un històric del PSUC local, Llàtzer Cañizar, ho van voler impedir. Fins i tot mossèn Blai, amb alguns feligresos, es va posar davant les màquines excavadores, però tot va ser en va.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara