Can Feu, un bosc “senyor”

Segons el terrassenc Ferran Canyameres, el bosc de Can Feu “era allò que se’n diu tot un senyor bosc, un parc natural de pins i alzines, amb ombrius de catedrals, camins idíl·lics, brolla i plantes en disbauxa d’aromes, la font, clarianes i aquell Pla de l’Amor, on sovintejaven els aplecs”. Josep Rosell va deixar escrit que “és el parc natural de Sabadell i el lloc predilecte dels ciutadans“ i “la bellesa d’aquest bosc és una cosa encisadora”. A parer de Josep Torrella, era “bellíssim i grandiós... conegut i admirat per tot Catalunya”. I Joan Montllor i Pujal assenyalava que es tractava d’”una meravella forestal” i que reunia “condicions excepcionals i inclou esplèndides i encisadores formosors per a un parc natural de bellesa incomparable”.