L’Hostal de Corró d’Amunt
L’Hostal de Corró d’Amunt va ser un establiment que, generació rere generació, oferia acollida i servei a totes hores: com a hostal i casa de menjars o, més tard, com a petit supermercat per trobar el que fes falta
Eva Elhombre
, Núria Blancher
(text)
, Família Pericas Colomer (fotografies)
L'Hostal té el seu origen a la casa de pagès que Josep Colomer Ribas va comprar el 1917. Domènec Pericas Colomer, el seu besnet, ens explica que malgrat la poca informació que han pogut trobar els consta que ja el 1870 funcionava com a hostal i casa de menjars. Tot i ser una casa de pagès, pel fet d’estar a peu de carretera i al costat de l’església, va esdevenir des de sempre un lloc d’aturada dels viatgers, tant per menjar com per dormir, i va continuar així fins a mitjans del segle XX. Encara avui, s’hi poden veure les argolles on fermaven els cavalls a la façana.
No va ser botiga fins que la filla de Domingo Colomer i mare d’en Domènec, Mercè Colomer, es va casar amb Francisco Pericas, el 1954. De mica en mica, varen començar a vendre els excedents que donava la masia: llet, ous, pollastres, carn del porc que mataven, pernils i llonganisses que assecaven ells mateixos i altres productes a granel com llegums, sal, sucre, oli o el vi de producció pròpia. Posteriorment van començar a vendre altres productes com aspirines, espardenyes, roba, etc. Era un d’aquells establiments comercials de postguerra on s’hi venia de tot, que tenia obert els set dies de la setmana i on es despatxava a qualsevol hora.
En Domènec recorda que a la casa hi havia un menjador gran on molts veïns del poble es reunien per jugar a cartes i fer la xerrada. Funcionaven com un punt de trobada del poble. Durant un temps es va continuar servint menjars pels passavolants i, en dies assenyalats, es cuinava per convits i àpats de festa major.
La botigueta, d’uns vint-i-cinc metres quadrats, comptava només amb un taulell i una balança, i els productes es guardaven a la rebotiga perquè no hi havia lloc per exposar-los. El 1968 es va renovar i ampliar per donar pas a un supermercat de cent metres quadrats que va estar actiu fins al 1994, any en què va deixar de funcionar definitivament com a fonda.
Quan es va generalitzar l’ús del cotxe, el supermercat va començar a tenir clients d’arreu de les Franqueses i també de fora –que els caps de setmana anaven a comprar-hi tot allò que els faltava, especialment botifarres.
El negoci va tancar el 1994, quan va morir el pare d’en Domènec, Francisco Pericas.
Text extret i adaptat del llibre Rere el taulell. El passat comercial de les Franqueses del Vallès, 1939-1979 de la col·lecció Les Franqueses de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, escrit per les autores d’aquest article.
Una colla de joves a l’escala de l’entrada de la Sala de baile de la carretera, un espai lligat a l’Hostal. Era un espai que tenien llogat a una societat que, durant una època, hi va anar organitzant balls i fins i tot alguna obra de teatre.
Detall de la façana actual de l’edifici on es pot llegir l’any que Josep Colomer va comprar la casa.
Façana de l’Hostal als anys seixanta. Fotos: Cedides per Domènec Pericas Colomer.
Carpeta Trenta joies desaparegudes
