Can Camp de l’Ametlla del Vallès
Documentada des del segle XIII, Can Camp es va convertir en la primera urbanització del poble, una transformació que s’ha estès a bona part de la comarca
Enric Costa Argemí
(text)
L’Ametlla del Vallès ha estat, durant segles, un poble de pagès amb un poblament dispers. A excepció de la Sagrera, un petit nucli a tocar de l’església, la població vivia en masies més o menys grans i masoveries que, entre camps, retalls de bosc, pastures, horts i erms, estructuraven tot el territori.
La propietat requeia principalment, com gairebé a tot arreu, en poques mans. Sovint aquestes mans eren les dels grans masos de la zona baixa, la més planera. L’Ametlla era un poble de secà, sense cap riu amb un cabal prou estable. Per això, aquestes finques havien anat a buscar l’aigua, si calia, a l’altra punta del poble, per mitjà de mines que drenaven els torrents. De fet, aquestes mines són unes obres d’enginyeria espectaculars.
Un d’aquests masos, el més productiu de l’Ametlla a la primera meitat del segle XX, era el de Can Camp. Sota la propietat d’un terratinent enriquit a partir de negocis colonials, en Sebastià Torres, i amb la gestió del masover Sever Costa, Can Camp havia modernitzat i diversificat la seva explotació. Rendibilitzava al màxim l’aigua que hi arribava, amb moltes terres de regadiu, però mantenia espai per al farratge, el cereal i els llegums (tenia una era específica per batre’ls), i seguia tenint un important espai de vinya i, sobretot, d’avellaners, el gran negoci local del moment. Alhora, tenia bestiar de tot tipus i havia incorporat tècniques i lògiques de la ramaderia intensiva. El capitalisme havia arribat de ple al món rural. La casa, les masoveries, les eres, els jardins de la propietat, el passeig de til·lers que hi conduïa des de la carretera, les corts i els edificis de treball porticats, la capella... A Can Camp, tot lluïa gràcies a la riquesa de la terra.
L’any 1955, però, la finca es vengué al matrimoni format per Don Juan de Orlandis y Habsburgo i Doña Hildegarda Bragagnolo y Daiqui Chevalier. La parella es dedicà a reformar la casa per transformar-la al seu gust, deixant nombrosos deutes arreu. Pocs anys després van començar a parcel·lar i vendre les terres del mas, convertint-lo, al voltant de 1960, en la primera urbanització de les moltes que, després, han omplert l’Ametlla del Vallès. El poble, com bona part de la comarca, ha canviat els masos per les urbanitzacions, i la riquesa que neix de la terra pels diners que es treuen de vendre-la. Can Camp n’és l’exemple.
Un grup de dones i canalla al safareig de Can Camp, l'any 1917. Foto: Arxiu de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.
La masia de Can Camp i la tanca i portalada del seu barri. Feta pels volts de l’any 1890. Foto: Lluís Marià Vidal, Fons Lluís Marià Vidal i Carreras, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Un grup de persones davant dels porxos de la masoveria de Can Camp. Feta pels volts de l’any 1890. Foto: Lluís Marià Vidal, Fons Lluís Marià Vidal i Carreras, Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Carpeta Trenta joies desaparegudes
