El Calderí de Caldes de Montbui

El Calderí, inaugurat el 14 de juliol de 1880, es va centrar en el turisme de balneari i, posteriorment, en el transport de llambordes a Barcelona fins que l’any 1939 va deixar de funcionar definitivament

Raquel Puig Alasa (text)

A voltant de l’any 1850 i coincidint amb l’eclosió del termalisme, Caldes de Montbui –amb l’entrada en funcionament d’una desena d’establiments centrats en aquest, aleshores, nou fenomen– va aconseguir atraure unes 14.000 persones a l’any. Aquest auge del termalisme feia molt necessari un nou sistema de transport per als viatgers que trigaven unes tres hores per cobrir el trajecte, en diligència, des de Barcelona. Tot plegat va fer possible que el 25 de setembre de 1879 es constituís la Compañía del Ferrocarril de Mollet a Caldas i a inicis del 1880 les principals obres estiguessin acabades. El tren –de via ampla, 1,67 m i no pas un carrilet– es va posar en funcionament amb un acte d’inauguració oficial amb totes les autoritats polítiques, judicials i eclesiàstiques el 30 de juliol, coincidint amb l’aniversari de la victòria contra les tropes carlines a Caldes. Hi va haver un gran repic de campanes, es va guarnir l’església de forma excepcional, es van organitzar cantades i es va convocar un banquet al Casino, on hi havia totes les autoritats i els implicats en el projecte.

Les llambordes
Ja a principis del segle XX i un cop el termalisme decau es van canviar banyistes per llambordes, que serien la principal mercaderia que el Calderí transportava des de les pedreres del Remei fins a Barcelona per pavimentar els principals carrers de la ciutat, capficada com estava en el que havia de ser la Segona Exposició Universal de Barcelona de l’any 1929. Ja en aquells anys la competència de la carretera va comportar una disminució de viatgers i mercaderies i la crisi del Calderí semblava imminent. Els carros tirats per bous i mules des de la pedrera es van substituir per camions que feien el trajecte fins a Barcelona i el 1929 mateix les pèrdues ja eren molt grans. L’octubre del 1930 la companyia va demanar el rescat de la línia per l’Estat i el febrer del 1932 ja va anunciar la suspensió del trànsit i es van abandonar les instal·lacions.
Amb l’esclat de la Guerra Civil el tren va tornar a funcionar per ordre del govern, a fi de possibilitar els desplaçaments, tot i que faltava carbó per a les locomotores i el preu dels bitllets havia pujat força. Finalment, el 1939, amb l’entrada dels nacionals, el tren va deixar de funcionar de forma definitiva.
El Calderí de Caldes de Montbui

Una imatge de les llambordes amuntegades a l'estació de Caldes, a punt de ser transportades a Barcelona cap a l’any 1919. Fotos: Associació Cultural d'Amics del Ferrocarril.

La locomotora Caldes, de 1888, fotografiada al dipòsit de locomotores de la RENFE a Vilanova i la Geltrú.

Una colla d'homes arrencant vies a Caldes. l’any 1960.

Agustí Oms, artífex i víctima del Calderí

Agustí Oms, que va ser director de la Compañia del Ferrocarril de Mollet a Caldas –i com ho demostra la sovintejada correspondència que tenia amb l’ajuntament del moment, durant aquell 1880, un puntal del tren– va convertir-se en el principal valedor del Calderí. De fet Compañia del Ferrocarril de Mollet a Caldas va finançar el pont del torrent del Bugarai, a l’entrada de Caldes, un dels més complexos i de més grans dimensions, avui encara en funcionament. El somni, però, li va durar poc. Oms es va llevar la vida, exasperat per la ruïna, expliquen. En honor seu, l’ajuntament de Caldes li va dedicar un carrer que avui és el tram urbà de la carretera que va de Granollers a Sabadell.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara