Carpeta Trenta joies desaparegudesTrenta joies desaparegudes
Commemorem les trenta edicions de Vallesos amb imatges d’un Vallès que no ha perviscut fins a nosaltres
Lluís Cuspinera
La sensibilitat pel patrimoni arquitectònic avança massa lentament
La Miranda de Llinars el Vallès
L’empresari Damià Mateu (Llinars, 1864 – Barcelona, 1935), va encarregar la Miranda a Antoni Gaudí i al seu amic i col·laborador Francesc Berenguer com a regal a la seva esposa
El Saló Imperial de Sabadell
Un cinema modernista amb 2.000 butaques, considerat el més antic de tot el continent en enderrocar-lo l’any 2000
L’estació de tren del centre de Granollers
La Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya va portar la línia fèrria des de Barcelona a Granollers i va construir l'estació al bell mig de la ciutat, que es va inaugurar el 23 de juliol de 1854
L’Agrupació Regionalista de Terrassa
L’entitat política i cultural va encarregar una nova seu a l’arquitecte Lluís Muncunill. Un cop dissolta, l’edifici acolliria un magatzem tèxtil, l’escola de música i un menjador social
Grans torres senyorials de Cerdanyola
Fins que als anys seixanta Cerdanyola del Vallès va deixar de ser un poble d'estiueig, les torres situades a l’actual Avinguda de Catalunya van ser centre de reunió d'empresaris i artistes
El Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola
Construït entre els anys 1922 i 1923 sota les indicacions de l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, el Celler Cooperatiu de Ripollet-Cerdanyola va ser essencial per a la continuïtat de la seva tradició vitivinícola
Can Camp de l’Ametlla del Vallès
Documentada des del segle XIII, Can Camp es va convertir en la primera urbanització del poble, una transformació que s’ha estès a bona part de la comarca
El club Aismalibar, de Montcada i Reixac
El recinte lúdic situat al costat de la fàbrica Aismalibar va ser un oasi per a la gent treballadora de Montcada i Reixac, des dels anys trenta fins als noranta del segle XX
La masia de Can Cabanyes de Rubí
La destrucció de l'entranyable masia de Can Cabanyes de Rubí el 1974 es pot considerar una metàfora del creixement desordenat i sense control que patí la població d'aquells temps
El bosc de Can Feu, de Sabadell
El bosc sabadellenc mitificat durant el primer terç del segle XX, que va desaparèixer tallat de soca-rel tot just acabada la Guerra Civil
La residència del monestir de Sant Cugat
Les bullangues de 1835 van desfermar la ràbia de les classes populars contra la corrupció del govern i contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil
La Unió Liberal de Granollers
La Unió Liberal de Granollers, fundada el 1887, va inaugurar la seva seu durant la Festa Major de 1891 i va exercir les funcions de centre cultural i recreatiu fins al final de la Guerra Civil
La cooperativa agrícola de Barberà del Vallès
La cooperativa agrícola va esdevenir, des seus inicis el 1911, el centre econòmic, social, cultural, recreatiu i punt de trobada de Barberà del Vallès fins al seu esfondrament el 1975
El Casinet de la Garriga
També conegut com a Cèntric Club, va ser una de la vuitantena de construccions garriguenques de gran valor artístic i patrimonial que es van enderrocar del 1940 als anys 90
Les torres Lledó i Barangé, de Cardedeu
L’any 1915 Cardedeu vivia una petita transformació que dues torres simbolitzarien: la desaparició de la vella Torre Lledó i l’alçament de la flamant Torre Barangé
El templet modernista de Sabadell
Obra de l’arquitecte Josep Renom, va servir de quiosc de begudes i de pavelló per a la Banda Municipal del 1911 al 1943
L’Hostal de Corró d’Amunt
L’Hostal de Corró d’Amunt va ser un establiment que, generació rere generació, oferia acollida i servei a totes hores: com a hostal i casa de menjars o, més tard, com a petit supermercat per trobar el que fes falta
El Grup Escolar Torrella de Terrassa
A la majestuositat de l’edifici modernista s’hi afegia una nova manera d’ensenyar, agrupant els alumnes per graus enlloc d’unificar-los en una sola aula i professor
El retaule de Sant Pere de Vilamajor
Malauradament cremat l’any 1936 per un escamot de la FAI granollerina, el retaule major de Sant Pere de Vilamajor, enllestit l’any 1516 per Joan Gascó, era un dels seus treballs més ambiciosos i espectaculars
Les alzines de Can Magre i del Pont Xuclador de Mollet del Vallès
Les alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall), la Font de la Pega (Olzinelles), Can Valls (el Figueró), Valldoreix (Sant Cugat del Vallès) o Can Torres (Matadepera) són només alguns exemples vius de la monumentalitat que pot assolir aquesta espècie
La fàbrica Tolrà de Castellar del Vallès
Generacions successives de castellarencs i castellarenques van treballar a Can Barba des del segle XIX fins que va tancar, a la meitat dels anys noranta del segle XX
L’estació de tren de Parets del Vallès
Datada el 1886, l’estació paretana és el patrimoni destruït més recentment de tots els d’aquest mostrari, enderrocat l’estiu de 2025
El vapor de la Pelleria de Sant Cugat
L’enderroc del vapor Serra, també dit La Pelleria, va significar la pèrdua de l’únic testimoni històric de l’intent d’industrialització en el segle XIX de Sant Cugat
Ca l’Amell Gros de Lliçà d’Amunt
L’enfonsament de ca l’Amell Gros, una masia del segle XVI feta sobre unes restes romanes a Lliçà d’Amunt, és una mostra del deteriorament gradual de tants masos
Ca la Sila, de Granollers
Per Ca la Sila hi ha passat tot Granollers i comarca, des de pagesos que cada dijous hi feien volar feixos de bitllets tancant transaccions tot i fent un bon esmorzar, a tota mena d’entitats i creadors artístics
El Calderí de Caldes de Montbui
El Calderí, inaugurat el 14 de juliol de 1880, es va centrar en el turisme de balneari i, posteriorment, en el transport de llambordes a Barcelona fins que l’any 1939 va deixar de funcionar definitivament
El sortidor del Passeig de Sabadell
“Quedem a les set al sortidor”, aquesta era la consigna per socialitzar-se a Sabadell on la font del final del Passeig de la Plaça Major era el punt de trobada de referència