El club Aismalibar, de Montcada i Reixac
El recinte lúdic situat al costat de la fàbrica Aismalibar va ser un oasi per a la gent treballadora de Montcada i Reixac, des dels anys trenta fins als noranta del segle XX
Rafa Jiménez
(text)
Després de la Guerra Civil, l’empresa Aismalibar, fundada pel suís Walter Ankli l’any 1934 a Montcada i Reixac, es va convertir en un gegant de fabricació de productes que en aquells temps eren inèdits: laminats de coure i metall per a circuits elèctrics, cables aïllats, fils esmaltats, material plàstic, fòrmica, etc. En una època de grans penúries i mancances, el creixement econòmic de la fàbrica va ser espectacular.
Però Aismalibar no només va portar llocs de feina i progrés industrial a Montcada i Reixac. La direcció va concebre també un espai que havia de servir per cohesionar la seva gent: el club social. Situat a tocar de la planta i destinat als empleats i les seves famílies, aquell recinte va esdevenir un símbol local. Piscines, zones verdes, pistes esportives i activitats culturals van convertir l’espai en el cor social d’una generació de montcadencs i montcadenques que pertanyien a la classe treballadora.
Als anys de postguerra, quan les opcions de lleure eren escasses i només reservades per a les classes benestants, el club d’Aismalibar representava un petit oasi. Famílies senceres hi acudien els caps de setmana per gaudir d’un bany, participar en festes populars o simplement retrobar-se amb amics i companys. A l’estiu, l’espai es convertia en un casal gratuït per als fills i filles dels treballadors.
Aquest model d’empresa, que oferia avantatges per a la seva plantilla més enllà del sou, responia a una filosofia paternalista de Walter Ankli, que tenia la voluntat real de millorar la qualitat de vida dels seus treballadors. El club social no només proporcionava diversió, sinó que també reforçava el sentiment de pertinença i fidelitat a la fàbrica. Durant dues dècades llargues, Aismalibar i el seu club van ser inseparables en l’imaginari col·lectiu de Montcada i Reixac.
Amb el pas dels anys, però, l’evolució econòmica i urbanística va acabar marcant la decadència d’aquell espai. Ankli va morir l’any 1975 i a finals dels noranta, l’empresa va acordar amb l’Ajuntament i la Generalitat la cessió dels terrenys del club a canvi de requalificar part del sòl industrial. Sobre el paper, l’operació havia de garantir que el recinte mantingués un ús públic vinculat a l’esport i l’oci. La realitat, tanmateix, va ser diferent: el club va ser desmantellat i el seu lloc l’ocupa avui un centre comercial. Allà on abans hi havia piscines i àrees de jocs, s’alcen ara botigues, un supermercat, escales mecàniques i un pàrquing.
Imatge de l’entrada del desaparegut club Aismalibar. Amb el pas del temps, la fàbrica també va desaparèixer i actualment una part del seu espai l’ocupa un supermercat. Els nous temps. Foto: Joan Aguilar Ortega/ Fons Matllo-Aguilar.
Les esplendoroses instal·lacions del club social Aismalibar. Foto: Autor desconegut/ Fons Joan Riera Martí.
Una de les festes populars celebrades durant els anys seixanta al club. Foto: Autor desconegut/ Fons Joan Riera Martí.
Carpeta Trenta joies desaparegudes
