Els espectadors que fan poble, a Ripollet
L'Associació d'Espectadors del Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet ha convertit la participació ciutadana en una manera d'entendre la cultura, amb un model singular de més de 30 anys que ha fet escola.
Vicenç Relats
(text)
, Berta Relats Molins (fotografies)
Els espectadors que fan poble, a Ripollet
A Ripollet, el teatre no s'entén sense el seu públic. O, més ben dit, sense un públic organitzat que, des de fa més de trenta anys, ha decidit assumir un paper actiu en la vida cultural de la ciutat. L'Associació d'Espectadors del Teatre Auditori del Mercat Vell és un exemple singular de gestió cultural participativa, nascuda de la iniciativa ciutadana i consolidada com un model de comunitat al voltant de les arts escèniques.
Quan Vallesos es troba amb una representació dels dotze membres de la junta de l'entitat —el president Xavier Gual, el vicepresident Rafel López i les vocals Maria Sagarra, Laura Dulcet i Mila Vallès— es percep de seguida que el projecte és, abans que res, una història de compromís col·lectiu. Parlen del que tenen entre mans amb naturalitat, com qui parla d'una casa compartida, construïda entre molts al llarg dels anys, des de l'estima pròpia del voluntariat, amb complicitat.
Un mercat d'espectacles
La història comença a inicis dels anys noranta, quan l'antic edifici del mercat municipal duia anys tancat, estava en desús i en un estat gairebé ruïnós. Una vintena de veïns i veïnes, com l'activista cultural Wenceslau Soler al capdavant, van decidir que aquell espai no podia perdre la seva funció social. Volien transformar-lo en un equipament cultural viu, que tornés a ser un lloc de trobada que la ciutadania pogués continuar sentint com a propi: fer-lo un mercat d'espectacles i molt més.
La proposta va trobar sintonia institucional i, l'any 1993, es va formalitzar un conveni innovador entre el grup promotor i l'Ajuntament, conscient que una ciutat com Ripollet —ja llavors de 27.000 habitants i avui a la ratlla de 40.000— estava faltada d'un teatre en condicions. El centre parroquial existent des que Ripollet era un poble de caràcter rural resultava del tot insuficient, per més que també acollís i encara aculli sessions de teatre amateur de l'Associació Amics del Teatre.
El model es basava en un finançament compartit: una tercera part assumida per l'associació, una altra per l'Ajuntament i la resta per les institucions supramunicipals: la Generalitat i la Diputació de Barcelona, que a través de l'Oficina de Difusió Artística hi finança un 25-30% del catxet de les companyies que hi actuen. Una fórmula que fa possible un projecte amb vocació de servei públic, però gestionat directament pels socis, amb un esperit que recorda el dels ateneus cooperatius.
Amb el temps, l'entitat s'ha consolidat com la responsable de la programació professional del Teatre Auditori del Mercat Vell, un espai municipal obert a totes les entitats de la vila. El sistema de cogestió que hi practiquen és considerat únic a Catalunya: els espectadors no només omplen la platea, sinó que participen en la selecció dels espectacles, a través d'un cercle de col·laboradors que en recomanen, després d'haver-los anat a veure prèviament. La feina grossa recau en la junta i la secretària, Eulàlia Umbert: des de la programació, a la promoció i venda d'entrades.
Un públic que decideix
Aquesta implicació és possible gràcies a la feina voluntària de desenes de persones que dediquen hores i entusiasme a fer funcionar el projecte. Actualment, l'associació compta amb 364 socis, una seixantena dels quals són comerços locals que contribueixen a sostenir l'activitat cultural i en són col·laboradors. Els establiments associats tenen una contraprestació en invitacions per temporada per distribuir com considerin —a clients, empleats o qui vulguin— i, a més, poden ajudar a finançar algun espectacle que els interessi especialment.
Sigui quin sigui l'espectacle, el preu màxim de l'entrada és de 18 euros per al públic general, d'on hi ha una àmplia gamma de descomptes i diferents tipus d'abonaments per als associats. L'increment de socis i sòcies dels darrers anys s'explica, en bona part, per la gran empenta experimentada en la temporada 2023-24, en què celebraven el trentè aniversari, i per iniciatives imaginatives posteriors —amb un creixement del 6,5% cada any, pensades per atraure nous públics. Una n'és el carnet *Estrena't*, adreçat especialment als joves, que hi poden accedir al preu dels jubilats. Tal com explica Laura Dulcet, "com que hi ha por a l'abonament llarg, aquest carnet possibilita una quota anual per només deu euros per ser soci i preus molt assequibles per a tots els espectacles".
La diversitat i la qualitat són criteris essencials de l'associació, fins i tot quan això implica assumir riscos. "No som programadors oportunistes, que busquem només actuacions de gran èxit. Sabem d'entrada amb què omplirem i amb què no, per bé que volem que hi hagi una mica de tot, afavorint que també hi puguin participar companyies de nova creació", explica Xavier Gual.
Aquest model ha donat resultats sòlids. La temporada 2024-2025, la programació va assolir una ocupació mitjana del 77% de les 350 localitats disponibles. El públic respon perquè hi troba una oferta diferent, amb una clara aposta per propostes que sovint s'allunyen dels circuits més comercials. "Al públic li agrada, perquè no hi troben allò clàssic que es fa a tot arreu", coincideixen els membres de la junta.
D'octubre a juny programen una quinzena d'espectacles en els quals hi predomina el teatre —10 representacions—, combinat amb tres o quatre concerts o espectacles de música i sempre hi ha lloc, també, per a una sessió de dansa. Aposten per la programació en català, una prioritat de l'associació, plenament compromesa amb la normalització de la llengua del país en una localitat on no hi és pas la majoritària. Amb tot, s'hi programa alguna companyia de fora de Catalunya, com ara Atalaya o Kolunda teatro.
Molt més que teatre
Però l'activitat de l'associació va molt més enllà de la programació escènica. Des de fa més de vint-i-cinc anys organitzen les Nits de Música, sessions quinzenals que combinen audició i conversa i que ja han superat les quatre-centes edicions. "Allò que va començar amb una minicadena i un petit grup d'aficionats s'ha convertit amb el temps en una proposta consolidada que abasta tots els gèneres, del jazz a l'òpera o la música de cinema", indica Rafel López. Van començar amb música clàssica, que és la prioritària, però al llarg de tants anys n'han acabat fent de tot des de rock a òpera, passant per cançó, jazz, sarsuela o bandes sonores de cinema. De fet, és una proposta ben alternativa, en la qual la persona ponent de cada sessió hi participa gratuïtament, encara que hi han passat noms rellevants com la cantant i impulsora d'òpera sabadellenca Mirna Lacambra, l'apuntador del Liceu, Jaume Tribó; el director de La Cubana, Jordi Milán, o la cap de tramoies del Liceu, la ripolletenca Begoña Marcos.
Altres iniciatives completen aquesta oferta cultural: el Cine-club, amb la projecció mensual d'una pel·lícula comentada, programada per l'experta cinèfila local Joana Raja, i el Cafè literari, un espai de lectura compartida que es desenvolupa en col·laboració amb la biblioteca municipal. Al llarg dels anys també han organitzat sortides col·lectives per assistir a espectacles o visitar museus, exposicions o ciutats, unes activitats que han disminuït darrerament, perquè altres entitats ja organitzen sortides.
La cooperació amb altres entitats locals és una altra de les claus del seu èxit. Les escoles de música i de dansa i diverses associacions culturals de la vila troben en el teatre un aliat per difondre les seves activitats i ampliar el públic. Aquesta xarxa de complicitats ha anat creixent amb els anys i ha convertit el Teatre Auditori del Mercat Vell en un autèntic punt de trobada cultural.
Una lliçó de cultura compartida
Més de tres dècades després de la seva fundació, l'Associació d'Espectadors del Teatre Auditori del Mercat Vell continua demostrant que la cultura pot ser un projecte compartit. El seu model, basat en la confiança en les persones i en la participació activa de la ciutadania, ha convertit Ripollet en un referent de democràcia cultural.
Per als seus membres, formar part de l'entitat és molt més que assistir a una funció teatral. És una manera de fer poble, de crear complicitats i de mantenir viva una idea de cultura entesa com a bé comú. Una manera de demostrar, en definitiva, que els espectacles artístics també es construeixen des de la platea.
Retrat de família
