La història de la Llar del Llibre a Sabadell va començar l’any 1957. Va ser quan Miquel Fàbregues i Morlà (1930-2005), provinent d'una família de llibreters de Barcelona, amb 27 anys i acabat de casar amb Anna Farrés, es va fer càrrec de la llibreria de Joan Sallarès i va fundar l’Hogar de Libro, Sucesor de Sallarés, a l’actual passeig de la Plaça Major, 12. La Llibreria Sallarès havia obert el 1925; per tant, si considerem que el negoci ha tingut continuïtat, el 2025 ha fet cent anys.
Una dècada més tard, pel març de 1967, Miquel Fàbregues va llogar la Casa Teresona –projectada l’any 1912 per l’arquitecte Josep Renom per vendre-hi tela i roba confeccionada– i hi va instal·lar la seu de la Llar del Llibre, que s’hi estaria fins al 2011. L’edi fici era a la cantonada del passeig de la Plaça Major amb el carrer del Mestre Rius. És aquí on van començar a treballar quatre fills de Miquel Fàbregues i d’Anna Farrés: Joan, Àngels, Miquel i Carles, que ja s’han quedat al negoci familiar, imbuïts per l’olor que desprenen els llibres nous i per l’adrenalina que segrega el cos del llibreter quan aconsegueix recomanar a cadascú el títol que més li escau segons el moment.
“Nosaltres som cinc germans i quatre hem treballat tota la vida al negoci familiar. Jo m’hi vaig trobar i em va anar bé; suposo que als meus germans els ha passat el mateix. Aquesta feina em va agradar i ja no he pensat a fer res més”, confessa Joan Fàbregues, el fill gran, ara ja mig jubilat, que argumenta que “hi ha gent que només veu la part romàntica d’aquesta feina, es pensen que el llibreter pot llegir molt, però això no és ben bé així, el dia a dia és pura rutina: cal destapar paquets, entrar els títols a l’ordinador, classificar els llibres, posar-los en un prestatge seguint un mètode perquè el teu company els trobi... Jo llegeixo cada dia, però a casa, al llit abans de dormir i perquè m’agrada molt fer-ho”.

Una llibreria amb tres sucursals
El 1975, van obrir una sucursal al mateix Passeig, però més avall, al número 12, justament al local on Miquel Fàbregues tenia la llibreria el 1957. La gent la va anomenar Llar del Llibre Petita, però ells la coneixien com a Didot, perquè durant uns anys la família hi havia tingut una botiga –anomenada Didó– on venien joguines prin cipalment de fusta. Segons Àngels Fàbregues, que va regentar aquest local fins que es va jubilar, aquella “va ser una aposta molt innovadora, ja que, sense nosaltres saber-ho, va ser el primer establiment especialitzat en llibre de butxaca de tota la península!”.
L’any 1980, van obrir una nova tenda al centre comercial Baricentro, on es va estar durant trenta-set anys un altre germà, el Miquel, que comenta: “Aquesta va ser la primera llibreria a tot l’Estat espanyol situada en un centre comercial”. I el 1990 es van posar a vendre llibres d’idiomes al carrer de Marià Fortuny, cantonada amb el passatge de Jonc. “Va coincidir amb uns anys en què hi ha haver un auge per estudiar llengües estrangeres i van proliferar les acadèmies d’idiomes”, explica Miquel Fàbregues. Tanmateix, aquestes tres sucursals avui estan tancades, per motius diversos, i els llibres d’especialitat que hi havia ara es venen a l’únic establiment que tenen.

Els reptes d’avui
La feina de llibreter també va canviant. Abans, a can Fàbregues hi havia un quiosc, però ara ja fa anys que el van tancar perquè no sortien els números. Els últims temps, també han deixat de vendre llibres de text, perquè avui no surt a compte servir-ne, per la qual cosa ara només en venen per encàrrec. En canvi, el llibre electrònic no els ha fet mal. “I això que alguns periodistes van escriure articles apocalíptics defensant que el llibre en paper estava mort i que el digital s’ho havia de menjar tot!”, argumenta el Joan. I manifesta que ara el gran competidor és el comerç electrònic, que t’envia els productes a casa en ben poques hores. I l’altre gran element que tenen en contra és l’horari i el calendari comercials, que potser és el que ha provocat que cap dels tretze fills que tenen entre tots els germans no s’hagi quedat al negoci.
Durant la covid, les llibreries van trampejar bé la maltempsada. El Carles Fàbregues va fer dos mil quilòmetres amb moto en un mes repartint llibres sense sortir de la ciutat, tot i que també en lliuraven a peu i amb furgoneta. Aquell any, dos dies abans de Sant Jordi estaven tan col·lapsats que van haver de tancar el web perquè, amb les condicions imposades, no tenien capacitat per atendre a tothom. Però aquell episodi ja és aigua passada.
Segons el Joan: “Avui arriben centenars de novetats cada dia, milers de llibres nous cada setmana. Cal gestionar l’espai, perquè les parets que tenim no són elàstiques... Ara, la majoria de novetats duren quinze dies, algunes un mes, i no les pots emmagatzemar més temps perquè no tens lloc. Només pots guardar algun exemplar d’algun títol que t’interessa tenir en el fons. Però aquesta situació ja fa una trentena d’anys que va començar i hi hem arribat progressivament”.
L’any 2011 la Llar del Llibre es va traslladar a l’edifici actual, que dona al carrer de Sant Antoni i al carrer de les Valls i que, per tant, té doble entrada. Ara hi fan presentacions de llibres dia sí, dia també. “Abans, les editorials només volien presentar les novetats a Barcelona, creien que a comarques perdien el temps fent-ne; però ara en fem una gairebé cada dia, ens venen els escriptors, les editorials i la gent, és a dir, que interessen. Les retransmetem en streaming i ens ajuden a donar visibilitat a la botiga”, fa el Joan. Finalment, cal dir que el Joan, l’Àngels, el Miquel i el Carles estan ben cofois que l’avi triés la paraula llar per donar nom al negoci. Perquè ells s’hi troben com a casa i la majoria dels seus clients, també.