Carregat de romançosEl Món Tèxtil
ha estat un ram important,
ha generat una indústria
puntera, impressionant.
Quan una indústria prospera
sol generar discussions
depenent de a qui toca
o bé el tall o els rosegons.
Un record per la mà d’obra,
adults, joves, també nens,
que a les fàbriques del tèxtil
els xollaven com a bens.
Molta gent té a la família
parents, que de ben petits
treballaven nit i dia
per uns sous escarransits.
Miquel Martí i Pol té uns versos
que et deixen ben atuït
sobre la vida a la fàbrica.
Us els transcric tot seguit
L'ELIONOR
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica,
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes.
