Catalogant més de tres milions de mostres de teixits sabadellencs

Tres membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil es troben cada setmana per redactar i digitalitzar les fitxes que descriuen mostres de roba que abracen més de 150 anys d’història

Cesc Prat Fernàndez (text)

El Sebastià Serra, el Josep Armesto i l’Albert Puigdellívol, membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil, es troben sens falta cada dimarts a la tarda al Museu d’Història de Sabadell amb els deures fets. Prèviament, el Sebastià els ha seleccionat una seixantena de mostres de teixit cada setmana, els ha enviat una foto de cadascuna i la descripció que en el seu moment en va elaborar el teòric del fabricant. A casa, ells tres, però també l’Orsini Sotorra, pensen les dades que han de constar d’aquella mostra per facilitar-ne la cerca i el dimarts consensuen quina informació entren definitivament a la base de dades. La fitxa ha de contenir les característiques de la mostra: la roba amb què està feta, el disseny, l’acabat, com es distribueixen els fils...
Ara com ara han dedicat 1.200 hores de voluntariat a fer aquesta feina. I han identificat unes 2.400 mostres, de les quals n’han elaborat la fitxa corresponent. Són mostres d’una única empresa i creuen que encara en queden el doble per catalogar. I d’empreses com aquesta n’hi ha una quarantena de les quals el Museu en conserva mostres. Calculen, doncs, que hi deu haver, pel cap baix, tres milions de mostres per descriure...! Una feina de formiga, que són conscients que no podrien acabar ni que hi poguessin dedicar hores i hores.

Feina per a una altra vida
Ells, però, són tenaços i saben que cada cop hi ha menys especialistes amb prou coneixement per dur a terme aquesta tasca. Per això la fan amb molta il·lusió i pensant que tot el que deixin fet quedarà inventariat. “Necessitaríem una altra vida per acabar de fer totes les fitxes. Ara no ens podem morir...; si no, no hi haurà relleu per deixar constància de tot això”, fa sorneguer el Josep.
La singularitat d’aquesta rellevant col·lecció de més de 4.000 documents és que “totes les mostres són fetes per empreses sabadellenques, un material de quilòmetre zero, ara que això està de moda. A Terrassa també hi ha mostres semblants molt ben inventariades, però són de diferents indrets. La particularitat de les que conserva Sabadell és que totes són locals”, especifica l’Albert.
“I, amb aquesta feina que fem, quan tota la informació estigui penjada a internet, podràs buscar una data concreta, un fabricant, un tipus de roba... Podràs saber quines robes de potes de gall fabricava una empresa l’any 1920, per exemple”, aclareix el Sebastià. I, parlant de com ha evolucionat el tèxtil, afegeix: “El model de producció ha canviat completament. Ara ja no aguanta ni l’empresa industrial més petita ni la més grossa de la nostra ciutat. El negoci del tèxtil està en mans dels grans distribuïdors, que encarreguen les comandes al lloc del món on els surt més barat i tenen una posició dominant que els permet imposar el preu que els convé. Per això ha hagut de plegar gairebé tothom”.
Però ells tres tenen un segon objectiu clar, que comparteixen amb tots els voluntaris que des del 2004 inventarien la col·lecció municipal de mostraris. Es tracta que Sabadell tingui un museu del tèxtil un dia o altre. La col·lecció de mostraris sabadellencs seria un dels elements que podria conservar aquest equipament, al costat de màquines i altre material que s’ha anat recollint i que ara fa nosa als magatzems. Fa dècades que s’especula amb la possibilitat de posar-lo en marxa. I el Josep, l’Albert i el Sebastià encara pensen que el podran veure fet realitat; de moment, ningú no els ha comunicat que sigui impossible.
Catalogant més de tres milions de mostres de teixits sabadellencs

Els tres voluntaris al Museu d’Història, just abans de tancar-se al despatx per digitalitzar mostres.

Dos volums únics, l’un dedicat a la llaneria –amb teixits de dona– i l’altre a la panyeria –amb teixits d’home–, d’una selecció de mostres vives representatives dels diferents tipus de teixits procedents del fons del Museu.

Dos volums únics, l’un dedicat a la llaneria –amb teixits de dona– i l’altre a la panyeria –amb teixits d’home–, d’una selecció de mostres vives representatives dels diferents tipus de teixits procedents del fons del Museu.

Albert Puigdellívol, Sebastià Serra i Josep Armesto, membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil, digitalitzen mostres, com fan cada dimarts de manera voluntària al Museu d’Història de Sabadell.

27 voluntaris hi han treballat des del 2004

L’any 2004 es va crear la Comissió de Teòrics, a redós de la secció del tèxtil de les desaparegudes Agrupacions Professionals Narcís Giralt. En formaven part teòrics amb molts anys d’experiència, que van obrir les portes a altres especialistes i van arribar a ser 27 membres –alguns dels quals avui ja no hi són–. El seu objectiu era catalogar tot el material que anava acumulant el Museu d’Història relacionat amb el tèxtil, que a partir de la dècada de 1980 arribava en grans quantitats, a causa del tancament d’empreses per la crisi de la indústria tèxtil del moment.
Aquesta Comissió va treballar intensament i de manera voluntària durant deu anys, fins al 2014, catalogant, en estreta col·laboració amb el Museu, la quarantena de fons d’empresa que la ciutat té recollits. Durant aquesta dècada, van dedicar 32.000 hores de treball voluntari a catalogar uns 4.000 documents d’un conjunt de mostraris que abraça més 150 anys d’història de la indústria tèxtil llanera de Sabadell –del 1857 fins pràcticament ara–. És, probablement, doncs, una de les col·leccions d’aquestes característiques més importants d’Europa.
El resultat d’aquests primers 10 anys de vida va tenir com a fruit dos volums únics, l’un dedicat a la llaneria –amb teixits de dona– i l’altre a la panyeria –amb teixits d’home–, d’una selecció de mostres vives representatives dels diferents tipus de teixits procedents del fons del Museu. I, de retruc, aquests dos volums es van convertir en el Diccionari tèxtil llaner. Referències il·lustrades, editat pels Museus Municipals el 2015, en què tothom pot veure, per exemple, una mostra del coordinat de xeviot, un quadre de dama, un vellut, una sarja o diferents dissenys d’un vestit d’estiu: diplomàtic, jaspiat, de mil punts, de quadre gal·lès... I el 2018 encara va aparèixer un segon llibre, El perquè d’un museu tèxtil a Sabadell. Un recull de la història de la indústria tèxtil llanera de Sabadell des de la revolució industrial fins ara, editat per l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil. Es tracta del catàleg d’una exposició que es va poder veure al Museu i que després es va exposar a diferents barris.
Ara l’Associació té dos objectius concrets. En primer lloc, continuar catalogant i digitalitzant amb una base de dades professional com més mostres millor dels 3 milions que hi ha... I, en segon lloc, penjar a internet tota aquesta informació, que és el que posaran en marxa en un futur proper.

Gràcies a la feina de catalogació de mostres feta per la Comissió de Teòrics i per l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil des del 2004 s’han pogut publicar aquests dos llibres.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara