Roger Canals és un d'aquells músics a qui la pandèmia va enxampar en el moment més inoportú. Quan es va declarar el primer estat d'alarma feia tan sols una setmana que el cardedeuenc havia publicat "Ingràvid", el segon disc del seu projecte de cançó d'autor Roigé. De l'extensa gira de presentació que tenia previst dur a terme durant el 2020, tan sols en va poder fer tres concerts. Totes les expectatives que havia generat aquell treball, totes les esperances que hi havia dipositat, van quedar frustrades pel coronavirus. Lluny de rendir-se, va aprofitar la crisi per preparar nous projectes, un dels quals s'acabarà de concretar aquest 2022.
"Serà una experiència audiovisual immersiva, amb un nou format musical", explica Canals sobre un espectacle que s'estrenarà durant els propers mesos i on l'acompanyaran músics de les diverses formacions que ha impulsat durant la passada dècada i mitja. Diu que encara és d'hora per donar-ne més detalls, però avança que serà un concert que combinarà el format presencial amb el telemàtic, on aprofitarà per presentar cançons noves i reinterpretar part dels dos discos que té publicats com a Roigé. Els detalls els deixa anar amb comptagotes, però amb l'ànim de qui ha superat l'adversitat i fins i tot n'ha sortit més fort que abans.
Nascut a Barcelona ara fa quaranta-quatre anys, Roger Canals va esdevenir vallesà des de la infantesa. Va passar bona part de la seva vida a Viladecavalls abans d'establir-se a Cardedeu el 2014. L'afició per la música li ve de ben petit, quan va començar els estudis de flauta travessera al Conservatori de Terrassa, però la vocació professional la va trobar mentre estudiava Arquitectura a la Universitat de Girona, on va conèixer el músic i activista Oriol Canals. "Tot i compartir un mateix cognom no manteníem cap relació de parentiu, però ens vam entendre molt bé de bon principi. Anàvem junts a classe, i solíem quedar sovint per tocar la guitarra plegats", explica.

Música per a infants
Paral·lelament, Canals va entrar com a monitor a l'Esplai de Viladecavalls. Una cosa va portar a l'altra, i ben aviat va començar a amenitzar les festes i les sortides de l'esplai amb una guitarra que li havia deixat el seu pare. "Aleshores se'm va despertar la vocació de cantautor infantil. Em vaig adonar que la combinació de nens i música podia ser realment engrescadora, i també hi vaig veure una bona sortida professional. Vaig deixar els estudis d'Arquitectura i vaig començar els de Magisteri". Amb l'ànim d'acostar la música als més petits, el 1999 va fundar la Companyia Roger Canals, amb la qual va publicar l'any 2000 el primer disc, El mirador.
Al cap d'un any va formar el grup de folk fusió Calidoscòpia i va entrar a l'Ivanow Jazz Group, un conjunt que aleshores tot just començava a caminar i que amb el pas dels anys esdevindria un nom de pes del jazz català. "M'hi vaig afegir per tocar la guitarra i el banjo, un instrument que en aquell moment tot just començava a aprendre de forma gairebé autodidacta". L'any 2003 va formar Miratjazz, un grup de jazz de carrer que encara es manté en actiu a data d'avui i els músics del qual s'han acabat integrant a la pròpia Companyia Roger Canals, que a hores d'ara té quatre discos publicats. L'últim, Viatjazz a Nova Orleans, un treball didàctic al voltant del propi jazz, data de 2017.

Metamorfosi, amb la salut
El 2008 Canals va ser diagnosticat amb un càncer limfàtic que el va obligar a seguir un tractament durant tot un any i a disminuir l'activitat musical. Se'n va sortir, però l'experiència el va marcar per sempre més. Va ser fruit d'aquell episodi com va néixer Roigé. "Vaig experimentar una metamorfosi molt gran, tant a nivell emocional com a nivell personal. Em vaig girar com un mitjó, i em vaig adonar que la meva vida havia canviat. A partir d'aquí vaig començar a compondre una sèrie de cançons que partien d'aquella experiència i que no encaixaven en cap dels projectes que tenia en marxa aleshores. El 2013 les vaig gravar en una maqueta. Així va començar Roigé".
La maqueta en qüestió es titulava "La desfossilització", i li va servir per guanyar el concurs Sons de la Mediterrània en la categoria de Votació Popular l'any 2015. Aquest premi li va permetre gravar un primer disc, Paracaigudes (2016), al qual va seguir Ingràvid (2020). "La sensació prèvia a la publicació del segon disc era molt bona. Semblava que el projecte creixeria i avançaria cap a la consolidació, però aleshores va arribar la pandèmia i em vaig quedar amb les ganes. D'allò ja fa gairebé dos anys i el sector musical tot just es comença a recuperar. Ha estat un cop dur, però seguim mirant endavant".

Tastautors i Traficants
A banda de músic i compositor, Canals també és conegut a Cardedeu pel vessant d'activista cultural. Des que hi va arribar l’any 2014 ha estat vinculat amb diverses iniciatives relacionades amb la cultura de base i es va fer membre de L'Esquellot, l'entitat promotora del popular cicle de concerts Tastautors. El 2018 va impulsar un nou cicle d'actuacions de petit format a l'espai cultural Tarambana de la mateixa població, el Traficants, que actualment segueix promovent amb periodicitat mensual i amb el suport del músic local Sam Ramos.
Darrerament, ha col·laborat amb l'organització dels actes commemoratius del 50è aniversari de les històriques Nits amb Jazz de Cardedeu. Va ser en el marc d'aquesta commemoració que va posar en marxa el cicle Jazz de Xoc, el passat mes d'octubre. Quatre concerts de jazz emmarcats en escenaris singulars del municipi com la Fàbrica Sant Jordi o la Casa Viader, i amenitzats amb tastos de xocolata a càrrec de pastisseries locals. "La idea era donar a conèixer els músics de quilòmetre zero i establir un maridatge entre el jazz i la xocolata", destaca Canals, que va actuar en un dels concerts del cicle al capdavant de Miratjazz. Una d'aquelles ocasions en què el músic i l'activista es troben a l'escenari.