Jordi Morral, el músic de Cerdanyola

La passió per la música de Jordi Morral el va dur a crear una coral i una orquestra de cambra a la seva vila, a banda de dedicar-se a l’ensenyament i compondre nombroses peces

Agustí Jiménez (text)

Deia Niesztche que la vida sense música és un error; i Jordi Morral, que segurament desconeixia l’aforisme del filòsof alemany, el va seguir al peu de la lletra al llarg de tota la vida. Als deu anys de la seva mort ens preguntem d’on li va venir al músic cerdanyolenc aquella “passió per la música” que remarquen tots els que el van tractar. Cercant una resposta, hem esbrinat que l’únic antecedent musical a la seva família ha estat un besavi: Jeroni Monteys Bota, fundador i primer director de la Societat Coral El Vallès, l’any 1877. Aquesta entitat ripolletenca continua, a dia d’avui, ben viva i l’any 2018 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.
El novembre de 1932 va néixer a Ripollet Jordi Morral i Masià. Del seu besavi va heretar no només el seu diapasó sinó un neguit per la música que l’acompanyaria sempre. Una passió que el menaria a començar estudis musicals a Cerdanyola i, més endavant, al conservatoris de Sabadell i Barcelona. Del 1951 al 1977, mentre treballava i mantenia una família, va formar-se, amb gran esforç, en diverses disciplines musicals; i amb el bagatge assolit va aconseguir dirigir una coral, ser professor de musica i compositor i fundar una orquestra. Música a banda, Jordi Morral va ser un exemple de civisme i de catalanitat, molt reconegut a la vila on va residir la pràctica totalitat de la seva vida, fins al punt que l’any 2001 va ser elegit Cerdanyolenc de l’Any en una votació popular. Aleshores, va recordar que “les cultures no són institucions intocables” i que “la diferència enriqueix”.

Una coral per a un poble
La primera obra de Jordi Morral va ser la Coral Cerdanyola, que es va presentar en públic l’octubre de 1958, després de cinc anys d’assajos. El somni, però, va durar poc: concretament fins al 1965, quan a conseqüència del tarannà catalanista de la seva formació –incloïa ‘El Cant a la senyera’ en el seu repertori-, el projecte va començar a patir traves i finalment va suspendre les seves activitats. Començava un llarg parèntesi.
El gener de 1983, responent a un sentiment molt arrelat a Cerdanyola i sota un règim polític molt diferent, la Coral Cerdanyola renaixia amb un concert al Casal Parroquial. L’èxit d’aquest primer recital va esperonar als cantaires i al director, que va moure’s perquè el cor actués a l’estranger. Així, l’agost d’aquell mateix any, la formació actuava a Neuchâtel (Suissa) amb un èxit notable. Començava una època d’esplendor de la Coral, que en aquella dècada i en les següents va actuar a Roma (1984), novament a Neuchâtel (1985 i 1987), França (1995 i 1996), Miami (1997) i Alemanya (2000). Remarcables també van ser les actuacions al Palau de la Música, en l’homenatge a Manuel Ausensi (1995) i a la Sagrada Família (1996), entre moltes altres.

Ensenyant música
Paral·lelament a la seva activitat com a director i compositor, i completada la seva formació musical, Jordi Morral es va dedicar a la docència. Durant vint anys va donar classes de música a Cerdanyola (Colegio Habilitado, 1975-1977), Barcelona (Institut Sant Gervasi, 1978-1979), Terrassa (Institut Can Jofresa, 1978-79), Valldoreix (I. B. Arnau Cadell, 1979-1981), Barberà (I. B. La Romànica, 1981-88), Ripollet (IES Lluís Companys, 1989-1991) i Abrera (IES Voltrera, 1994-97), on es va jubilar.
L’experiència docent més important de Morral va tenir lloc a l’institut La Romànica, on va forjar amistats entre companys de claustre que van perdurar tota la vida. Especialment estreta va ser la relació establerta amb Wenceslao Pérez i amb Andreu Soler, el segon dels quals va escriure textos que Morral va musicar. Essent professor d’aquest centre, el músic cerdanyolenc va presentar-se a unes oposicions per obtenir una plaça fixa. No les va superar, però, malgrat la solidesa dels plantejaments pedagògics que va plasmar en una Memòria on apostava per una “formació integral” a partir de “l’audició activa”.

El darrer projecte
Jordi Morral va consagrar l’últim tram de la seva vida a fer realitat dos grans somnis: compondre –activitat que ja havia iniciat des de feia anys– i constituir a la seva vila una orquestra de cambra. Per dedicar-se plenament a aquestes dues tasques va renunciar a la direcció de la Coral Cerdanyola, que es va dissoldre l’any 2007. Quan a l’orquestra, va esdevenir realitat el setembre de 2006, gràcies a la tenacitat del músic i al suport d’un grup de ciutadans de Cerdanyola. Passat un mes, es constituïa la Junta de l’entitat, amb Morral com a director artístic.
L’Orquestra de Cambra de Cerdanyola va debutar, amb un èxit incontestable, el 29 de desembre de 2006, però Jordi Morral, que va morir el març de 2011, no va poder gaudir gaire temps del seu darrer projecte. Poc abans del traspàs –el sepeli va ser una gran manifestació ciutadana de dol–, la Junta va decidir confiar la programació dels concerts al director de la formació, el prestigiós violinista Kai Gleusteen. I així fins avui, quan l’orquestra impulsada per Morral continua delectant als ciutadans de Cerdanyola amb obres executades per músics professionals i solistes convidats de primeríssim nivell.
Jordi Morral, el músic  de Cerdanyola

Jordi Morral pronunciant el pregó de la Festa Major del Roser de Maig del 2002.

Concert inaugural de la Coral Cerdanyola. el 15 d'octubre de 1958. Foto: cerdanyola.info.

Jordi Morral dirigint coral i orquestra en un Rèquiem de Mozart. Foto:Arxiu Morral Soldevila.

Una imatge d’una actuació de l'Orquestra de Cambra de Cerdanyola. Foto: Rosa Maria Soler.

Sardanes i poemes

Si Pau Casals va ser el gran referent ètic de Jordi Morral, Manuel Oltra, un dels seus professors al Conservatori de Barcelona i reputat compositor de sardanes, va ser-ne el principal referent musical. Així, després d’uns inicis en què va arranjar i harmonitzar cançons i compondre alguns himnes sobre temes locals, va començar una etapa de col·laboració amb el seu amic i poeta Andreu Soler. D’aquesta complicitat van néixer les sardanes Sant Iscle Mil·lenari, Niu de flames, Rosa esclatant i La vall d’Ordino, i la ‘suite’ Balls de llegenda de Jordi el Cavaller, el projecte més ambiciós de poeta i músic.
Altres sardanes de Morral són: Sardana Olímpica, Eixerida, La rotllana de l’amic Josep i La mel als llavis. Però, a més, va compondre cançons per a textos propis o d’amics i coneguts; i, sobretot, va musicar poemes: de Martí i Pol –Salveu-me els ulls i Només restar–, Josep Carner –Maig, Recança i Retorn a Catalunya– i Felip Graugés –Capvespre al camp.
En l’àmbit docent, va arranjar una dotzena de cançons populars europees per a dues flautes de bec, orientades al BUP, publicades, com la majoria de la seva obra, per l’editorial Clivis amb un èxit notable. Gairebé totes les obres de Jordi Morral van ser concebudes per a cant coral i per a l’excel·lent veu de soprano de la seva germana Núria. Bona part de la seva música i la veu dels cantaires de la Coral roman enregistrada a diversos CD.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara