Vapor Buxeda Vell, testimoni museístic del Sabadell tèxtil

Esdevingut una extensió del Museu d’Història, el recinte industrial mostra tots els elements d’una instal·lació de producció energètica

Roser Enric Gregori (text)

El punt museístic del Vapor Buxeda Vell de Sabadell, que és una extensió del Museu d’Història de la ciutat, permet al visitant admirar una potent màquina de vapor, conservada a l’emplaçament original, juntament amb tots els elements, eines i construccions que formaven part de la instal·lació energètica: xemeneia, torre de condensació, depuradors d’aigua, pou, etc. També mostra aparells generadors d’electricitat que, connectats a la màquina, produïen i subministraven el corrent elèctric necessari per abastir tota l’edificació industrial. En aquest punt museístic inaugurat l’any 2001, també s’hi conserva part d’una de les antigues quadres, on es projecta un audiovisual introductori a la visita, que contextualitza aquest vapor en el marc de la revolució industrial catalana.
El complex fabril conegut com a Vapor Buxeda Vell estava situat al primer eixample industrial del Sabadell del segle xix, entre els carrers de Montserrat, de Sant Pau i de Cervantes. Actualment se’n conserven una nau i la sala de màquines, on des de l’any 1908 hi ha instal·lada una màquina de vapor del tipus locomòbil semifixa de 300 cavalls, construïda per la casa alemanya Wolf, de Magdeburg. L’empresa promotora d’aquesta instal·lació va ser La Mercantil Sabadellense, que des de 1905 era la propietària de l’edifici industrial.
Aquesta societat mercantil llogava espais del Vapor Buxeda Vell i la seva força motriu a tercers que s’hi instal·lessin per portar a terme les seves activitats productives. Per assolir aquests objectius necessitaven disposar d’una màquina de vapor amb molta més potència de la que proporcionaven les dues que ja teninen. Per aquest motiu l’any 1906 van encarregar el projecte d’instal·lació d’una màquina de gran potència a l’enginyer industrial sabadellenc Francesc Izard i Bas.

Fins al segle XX
La màquina triada va ser una locomòbil semifixa de 300 cavalls de la casa Wolf. Les màquines locomòbils semifixes són de més fàcil instal·lació que altres tipus de màquines fixes. En aquests ginys, la disposició dels elements és compacta. A la base es disposa la caldera amb el motor de vapor al damunt. La fogaina és al davant, seguida dels tubs de foc que en escalfar l’aigua de la caldera produeixen vapor, que s’emmagatzema a la part superior i es canalitza cap als pistons, que mitjançant la biela i el cigonyal donen moviment a un volant d’inèrcia que transmet el moviment rotatiu als embarrats instal·lats en totes les naus.
Per allotjar el gran volum i alta potència d’aquesta màquina, per assegurar-ne el bon funcionament i un rendiment òptim, Francesc Izard va projectar una instal·lació adequada a les característiques de la màquina: un edifici per allotjar-la; sortida de fum amb una xemeneia de 39,83 metres, per assegurar el tiratge adequat; la torre de condensació per recuperar el vapor usat i reaprofitar l’aigua resultant, tornant-la a incorporar al circuit del vapor.
La màquina va estar en ús fins a principis de la segona meitat del segle xx. L’activitat comercial de La Mercantil Sabadellense va continuar fins a 1994, quan es va liquidar la societat. L’excel·lent estat en què la màquina Wolf ha arribat fins als nostres dies es deu a Josep Llorens i Riu, que en va ser el maquinista des de 1935 i fins que va deixar de funcionar; però que la va vetllar i en va tenir cura per la seva conservació fins a principis de la dècada de 1990.
Vapor Buxeda Vell, testimoni museístic del Sabadell tèxtil

Una vista exterior de la casa de la màquina de vapor i la xemeneia. Foto: MHS 2015.

Una història iniciada el 1854

L’origen del vapor Buxeda Vell es remunta al 1854, quan Miquel Buxeda Crehuet i el seu sogre, Tomàs Pujol, socis i comerciants de teixits a Barcelona, van comprar els terrenys on van bastir un vapor que amb els anys va esdevenir un dels més importants de la ciutat. Les quadres del Vapor Buxeda Vell prenien la força motriu d’una màquina de vapor de 20 cavalls. El 1855 al nou vapor s’hi van iniciar les activitats de l’empresa Pujol y Buxeda y Cª, de la qual també en va formar part el germà del Miquel, Domènec Buxeda i Crehuet, teixidor establert al carrer del Jardí, que a partir d’aquell moment va passar a ocupar el casal construït dins del nou vapor. El 1863 Tomàs Pujol va deixar la societat i es va crear la raó social Buxeda Hermanos. Els propietaris principals en van ser Miquel i Domènec Buxeda, tot i que inicialment també hi va participar Valentí Buxeda Crehuet, que més endavant es va instal·lar pel seu compte i va construir el Vapor Buxeda Nou.
L’activitat de l’empresa va créixer, la plantilla va augmentar i al vapor s’hi van incorporar els diferents processos de fabricació de teixits de llana. Als inicials de tissatge, carda, filatura, aprests i acabats s’hi van afegir el rentatge de la llana el 1862 i un tint a la dècada posterior. El Vapor Buxeda va esdevenir una fàbrica de cicle complet, la llana entrava en brut i en sortia en forma de peces de teixit acabades, a punt de comercialitzar. Fabricaven draps, castors i novetats, però la seva especialització principal van ser els teixits de novetat per a home, que tenien molta acceptació per la seva finesa i gran qualitat.
La bona marxa de l’empresa va comportar l’ampliació de les instal·lacions. Així, entre 1856 i 1889, es van construir noves quadres i es va instal·lar una segona màquina de vapor, de 40 cavalls. Les dues màquines funcionaven en paral·lel i augmentaven així la capacitat energètica de la fàbrica. D’aquesta manera es van poder acabar de mecanitzar tots els processos productius, l’últim dels quals va ser el tissatge.
En morir els germans Buxeda –Domènec el 1882 i Miquel el 1886–, la situació va canviar. Seguint el testament de Miquel Buxeda, es va constituir la societat Viuda e Hijos de Miguel Buxeda, Sociedad en Comandita, que va ser incapaç de seguir els encerts dels predecessors. Es va endeutar amb préstecs hipotecaris que no va poder tornar i que finalment els creditors van executar. El 14 de març de 1896 es va dissoldre la societat de la família Buxeda, i en el mateix acte es va constituir una comissió liquidadora que va operar entre 1896 i 1905. Finalment, el 1905 es va subhastar el vapor i es va adjudicar a l’empresa La Mercantil Sabadellense, constituïda per molts dels integrants de la comissió liquidadora.

Sala de la màquina de vapor locomòbil semifixe del Vapor Buxeda Vell. Foto: MHS 2007.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara