Volum de les emissions dineràries

Un altre aspecte prou important dels documents que hem examinat es refereix als volums d’emissió de cadascun d’aquests bitllets fets pels diferents pobles, on trobem casos com els de la Roca del Vallès, Sabadell i Terrassa. A la Roca, per acord del 10 de maig del 1937, es van fer 10.000 bitllets d’una pesseta i 5.000 bitllets de 50 cèntims, en un dipòsit equivalent en bitllets del Banc d’Espanya i de la Generalitat. A Sabadell, per acord del 19 de maig del 1937, es van fer 167.000 bitllets d’una pesseta i 166.000 bitllets de 50 cèntims, i, per acord del 6 d’octubre del 1937, 100.000 bitllets de 25 cèntims, en dipòsit equivalent al Banc de Sabadell. A Terrassa, per acord del 21 de maig del 1937, es van emetre 175.000 bitllets d’una pesseta i 150.000 bitllets de 50 cèntims, en un dipòsit equivalent en bitllets del Banc d’Espanya i de la Generalitat.
Contra una certa idea popular que aquestes emissions descentralitzades van significar un gran desordre i fou ocasió de tota mena de fraus, observem que els tres ajuntaments que ara mencionem expliciten que varen fer el dipòsit del total de l’emissió en numerari de curs general i a la Caixa Municipal, a excepció de l’Ajuntament de Sabadell que va fer el dipòsit al Banc de Sabadell. Això era una garantia que es podria reemborsar el seu valor quan calgués. En el treball de Sebastià Datzira sobre el Bages, observem que dels 27 pobles del emissors de paper moneda municipal, 24 feren el dipòsit a la Caixa Municipal i uns pocs ho feren en altres entitats com ara Navarcles que va fer el dipòsit a la sucursal de la Banca Arnús i Navàs que el feu en part a la sucursal del Banc Comercial de Barcelona i en part a la Caixa Municipal.
D’altra banda cal recordar que l’any 1938 i quan finalment el govern central de la Segona República va començar a emetre bitllets de petits valors, va prohibir els bitllets municipals i, en base als dipòsits fets, van ser reemborsats tots els bitllets, sense que ens constin casos de dificultats ni tan sols en el cas de les emissions fetes per entitats.
Sobre els volums emesos, cal aclarir que generalment en l’obra d’Antoni Turró (Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936-1939), Barcelona 2007, obra de referència sobre el tema) en va fer una estimació en base a les numeracions més altes que va observar en els bitllets, excepte en el cas del Bages, on Sebastià Datzira havia verificat la documentació de tots els ajuntaments. En aquesta ocasió, per exemple, observem que Turró coincideix amb les dades d’arxiu pel que fa a Sabadell i Terrassa (tot i que, excepte en el cas de Sabadell, dona les xifres globalitzades i no per a cada tipus de bitllet). En canvi estima en 15.000 pessetes el total de l’emissió de La Roca del Vallès quan en realitat va ser només de 12.500 pessetes. Cal dir que en alguns casos com ara Terrassa, hi ha emissions posteriors que no apareixen en la documentació que hem pogut examinar, però que Turró aporta i que no hi ha, de moment, raons per a considerar que són producte de falsificacions.
Tot plegat demostra que en el tema dels bitllets de la guerra del 1936-1939 té molt d’interès i, poc a poc, es van aclarint més dades però que, com sempre, resta encara molta feina a fer.