El tèxtil ha estat una de les indústries més importants a Catalunya gairebé durant tot el segle xx. Amb la mecanització, implantada a Catalunya un segle abans, els nuclis fabrils es van estendre per gran part del territori i les ciutats vallesanes de Terrassa i Sabadell es van especialitzar en la producció de teixits de llana de qualitat esdevenint les seus de les indústries tèxtils llaneres més importants de tot l’Estat.
Un dels aspectes més visibles d’aquest patrimoni industrial són els edificis i espais que havien format part d’aquestes indústries o de la vida de les famílies burgeses que n'eren propietàries. Entre finals del segle xix i principis del xx va ser un període de màxim esplendor amb la construcció de grans vapors, que era la manera com s'anomenaven les fàbriques on la principal força mecànica estava accionada per una màquina de vapor. Però el tèxtil va continuar com a motor de la indústria catalana gairebé fins a la dècada de 1970 quan es va iniciar un període de tancament de la majoria de grans empreses del sector, tot i que algunes encara es mantenen en actiu.
Avui en dia aquesta memòria del tèxtil es transmet a través del patrimoni arquitectònic i de la maquinària i eines que formaven part del procés tèxtil. Però hi ha una part d’aquest patrimoni industrial menys coneguda i que ens permet veure com eren els teixits que fabricaven aquestes empreses: els mostraris.
Enguany el Museu Tèxtil de Terrassa celebra el seu 75 aniversari i, entre les seves col·leccions, conserva un important fons de mostraris tèxtils que van arribar al museu degut al tancament de moltes empreses. Procedeixen d'indústries relacionades amb tot el cicle de producció, des de la filatura fins a les operacions de tintura i altres aprests i acabats dels teixits.
Però, què són els mostraris tèxtils?
Habitualment reben aquest nom volums enquadernats on cada empresa recull la seva producció en forma de mostres de teixit o de fil. Aquestes mostres s’enganxen disposades en columnes verticals i a cada pàgina hi ha diverses mostres del mateix teixit, o fil, en els diferents colors de la temporada, amb un número de referència general i un altre número per a cada color. Al llom o a la portada del volums conservats al Museu Tèxtil sovint s'especifica l’any i a vegades la paraula: “Estiu” o “Hivern”. Però també hi ha mostres individuals amb una etiqueta enganxada o subjectades sobre un cartró amb dades que la identifiquen com el fabricant i altres referències. Gràcies a aquests mostraris podem conèixer quins teixits produïa cada empresa, i a vegades, gràcies a anotacions manuscrites, quins eren els colors més demandats o els teixits que gràcies al seu èxit es tornaven a fabricar l’any següent. En qualsevol cas, aquests mostraris són una referència clau per conèixer els teixits que es produïen cada temporada i veure com evolucionava el seu estil seguint les directrius de la moda.
Els mostraris més antics d’empreses vallesanes que conserva el Museu Tèxtil estan datats a finals del segle xix i procedeixen de l'empresa Sala & Badrinas de Terrassa. Però també podem trobar mostres més recents, de la dècada de 2010, procedents del Grupo Torres Pradas de Sabadell.
D’empreses terrassenques podem esmentar algunes de les que el museu conserva un patrimoni tèxtil més nombrós com Herederos de Salvador Segura, Sala & Badrinas, Textil Vallhonrat, Pablo Farnés, Textil Clapés, Hilaturas Castells, Hilabor, Boada y Rigol o Pont Aurell y Armengol. Pel que fa a les empreses sabadellenques, el Museu d'Història de Sabadell conserva un important fons de mostraris industrials de la ciutat però al Museu Tèxtil de Terrassa també van arribar mostraris de les empreses Felio Comadrán, Genís y Pont, Pedro Alemany o del Grupo Torres Pradas.
Podeu consultar les fitxes d'aquests mostraris i imatges dels teixits a l'arxiu digital del Museu Tèxtil: IMATEX (
http://imatex.cdmt.es/), cercant pel nom de l'empresa.