Carpeta Ànima tèxtilÀnima tèxtil
El ritme cadencial dels telers ha estat el so que, durant generacions, ha amarat la vida vallesana
La indústria tèxtil, fil per randa
El tèxtil ha estat a la base del procés d’industrialització al Vallès i cada municipi té la seva història concreta, que n’explica l’evolució econòmica i social
Núria Aymerich
“Més que pensar que el tèxtil va ser, cal veure que avui és arreu”
Teixir, una vella tradició medieval
Els paraires van ser els precursors de la indústria tèxtil, en manipular la llana d’ovella fins a convertir-la en fil
El canvi d’usos energètics en la indústria tèxtil llanera
El sector va anar passant de mecanitzar la filatura amb la força animal i hidràulica a fer-ho en totes les fases del procés productiu amb les màquines de vapor i els motors elèctrics
De quan qui feia mantes, s’enriquia
L’arrelament a la indústria tèxtil ha deixat una forta empremta en el llenguatge popular vallesà
El cicle de la moda: mostraris del Museu Tèxtil de Terrassa
el Museu Tèxtil de Terrassa, que celebra el seu 75 aniversari, conserva un important fons de mostraris tèxtils arribats al museu pel tancament de moltes empreses
El tèxtil, cosa de dones
La incorporació de la dona al món del treball, a les fàbriques, és indissociable de l’emigració del camp a la ciutat i com a incorporació de mà d’obra barata
Anar a la fàbrica
La Fàbrica Vella de Bigues, com a tantes altres poblacions, va tenir en les dones, les fabricantes, un puntal essencial
Entre l’anar a toc de pito i l’eixordament dels telers
Una visita a l’exposició permanent “La fàbrica tèxtil” a l’antic vapor Aymeric, Amat i Jover de Terrassa, actual seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC)
Cinc xemeneies que parlen d’un passat tèxtil
Ca l’Umbert, Can Comas, Can Torras, Can Font de l’Escot i Can Murtra van fer del teixit el sector industrial hegemònic a Granollers durant el segle vint
Teixidores, ordidores... Qui deia que les dones no treballaven?
A les fàbriques hi va haver una gran desigualtat salarial; el que guanyaven les dones es considerava una ajuda a l’economia familiar, sustentada per l’home de la casa
Una vila pagesa i tèxtil
Sant Cugat va tenir gremis de paraires, com Sabadell i Terrassa, els segles XVI i XVII
Catalogant més de tres milions de mostres de teixits sabadellencs
Tres membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil es troben cada setmana per redactar i digitalitzar les fitxes que descriuen mostres de roba que abracen més de 150 anys d’història
Vapor Buxeda Vell, testimoni museístic del Sabadell tèxtil
Esdevingut una extensió del Museu d’Història, el recinte industrial mostra tots els elements d’una instal·lació de producció energètica
A l’ombra de la xemeneia
Ca l’Umbert de Granollers, el pal de paller del barri de baix de la ciutat, va ser una fàbrica tèxtil que era com un poble autosuficient
De Caldes al món
Nascuda en un taller de roba de Caldes de Montbui el 1957, l’empresa Relats és avui un fabricant de tèxtil tècnic per a sectors diversos, amb fàbriques a quatre continents
Teixint records de dignitat en temps grisos
La teixidora Pilar Colomer, de 95 anys, recorda la feina dura dels seus més de vint anys anant a treballar a la fàbrica de Can cortès de Caldes de Montbui
Les dones del tèxtil, punta de llança del moviment obrer
La primera vaga coneguda a Santa Perpètua de Mogoda va tenir el seu epicentre a la fàbrica cotonera Vapor Arañó
El rodal de la misèria
L’allau migratòria provinent del sud d’Espanya va causar grans suburbis de pobresa dels anys cinquanta als seixanta