Can Plans: el Vallès als seus peus

Si hi ha una masia ben situada al Montseny aquesta és Can Plans, des d’on s’albiren els dos vallesos

Marta Lloret Blackburn (text i fotografies)

A la part sud del terme municipal del Figaró, que s’enfila per les faldes del Montseny, s’hi erigeix una masia amb molta història anomenada Can Plans. El nom li escau perfectament, ja que està construïda en un petit pla enmig de la muntanya, amb el turó del Tagamanent a l’esquena. La situació de la masia és potser el que més atrau als visitants i excursionistes que freqüenten la zona. Davant la casa hi ha una gran era enllosada i una dependència annexa, a partir dels quals comença un desnivell notable que fa que quedi com si estigués penjada sobre la muntanya. Les vistes que hi ha des de l’extrem de l’era són de les més boniques de tot el massís, ja que es pot veure bona part del Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i el Barcelonès. I en dies clars fins i tot es pot arribar a veure el mar i Mallorca.
Les primeres notícies del mas es remunten al segle xiv, quan consta com un dels masos de la parròquia de Sant Cristòfol de Monteugues. Aquesta capella d’origen romànic es conserva no gaire lluny de la masia i és un lloc força concorregut pels garriguencs, que fins no fa gaires anys hi pujaven cotxes i cavalls a beneir pel dia de Sant Cristòfol, el 10 de juliol. A banda de l’ermita, a l’entorn de Can Plans hi ha algunes masies, unes poques habitades i d’altres tancades.
Tot i l’escassa documentació que hi ha sobre la masia de Can Plans, la trobem esmentada en els fogatges de 1497 i 1553. L’estudi de l’edifici ens permet saber algunes dades més sobre la seva història. L’estructura primitiva del mas s’ha conservat parcialment a través de diversos elements i vestigis. En primer lloc, el fet d’estar construïda sobre roca no és més que un altre indici de l’antiguitat de la construcció. La cuina està situada al costat de l’entrada de la casa i s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt adovellat que, tot i ser de la pedra rogenca típica de tot el massís, desentona respecte la resta i hauria format part d’un edifici anterior.


Tot un llibre d’història
L’aparença actual de la masia la devem a una gran ampliació que s’hi va fer al segle xvii. Aquesta informació la rebem ja no només de les seves característiques constructives, sinó d’una inscripció que hi ha a la façana principal: “jaume pla/any/1683” i un sagrat cor intercalat. Està inscrita en un finestral del pis, de la mateixa tipologia i cronologia que les altres de la façana: totes de pedra rogenca treballada amb l’intradós motllurat. Excepte el portal que és d’arc de mig punt adovellat, de majors dimensions i de cronologia posterior al que hem esmentat de dins la casa. Sota de la finestra de la inscripció, no ben bé alineada sota el seu eix, hi ha una altra finestra amb un motiu gravat que no s’ha identificat i un ampit dentat. Ja a l’interior, manté la distribució característica de moltes cases de pagès: l’entrada és un espai ampli amb portals de pedra treballada als costats que s’obren a les diferents estances, i l’escala per accedir al pis al fons. Els graons de pedra ben treballada ens porten al pis, a una sala que reprodueix el mateix esquema de la sala de distribuïdor de les diferents estances, en aquest cas cambres o dormitoris. És també un detall característic de la sala una petita fornícula, que es correspon amb la capelleta on antigament hi hauria hagut una imatge; com també la pica de pedra del rentamans del costat de l’escala.
La vida en un mas d’aquestes característiques havia de ser prou dura, especialment durant els mesos d’hivern. La casa contava amb diversos cossos annexes on emmagatzemar la collita i guardar-hi el bestiar, situats en un costat de l’era i a la part lateral i posterior de la casa. L’era que hem esmentat a l’inici com un dels elements més rellevants de la construcció, és feta de grans lloses de pedra que es veuen delimitades per un muret, el cobert i l’aflorament de roca que defineix l’entrada natural de la masia. Destacable és també la bassa natural que hi ha al nord de la casa.
Hi ha dos elements singulars que reben el nom de la masia per la seva proximitat: la creu i la mina de Can Plans. La creu està situada a peu del camí que va a Sant Cristòfol i explica la tradició que va col·locar-se com a record de l’atac d’un llop que va provocar la mort d’un infant. La cova, també coneguda com de l’Home Mort, és una mina amb tres boques que té un recorregut de setanta- vuit metres.
La història més recent del mas ens porta a uns anys d’incertesa que el van portar a un estat de deteriorament notable. Després de quedar deshabitada i de trobar-se en un espai molt precari, la va comprar el propietari actual que li va restaurar la coberta que estava caient. Després de viure-hi diversos masovers, fa uns anys hi va entrar en Frederic Noguera, que hi ha fet una feina ingent de recuperació ja no només de la casa, sinó de tot el seu entorn. La vida solitària i per molts privilegiada en aquest indret es veu només interrompuda pels hostes que s’allotgen a la masia i que hi troben el millor amfitrió que hi practica el lema de masia “5.0”: aprofitar les noves tecnologies sense intervenir en la construcció original i preservant el medi. Per la seva sensibilitat i saber fer, s’ha convertit en el guarda d’aquest racó del Montseny i també en certa mesura de tot el que s’albira des de la seva era.
Can Plans: el Vallès als seus peus

Una imatge espectacular de Can Plans, al terme municipal del Figaró.

L’interior actual de Can Plans, comoditat i benestar.

Des del segle XIV dominant tota la plana vallesana

Can Plans de Figaró és una masia d’origen medieval que destaca no només per les seves característiques constructives, sinó per la seva situació. La seva era enllosada és un dels balcons més bonics del massís.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara