Lu Rois

La música com a refugi, el piano com a confident

Oriol Serra (text i fotografies)

Lu Rois està vivint un dels moments més dolços de la seva trajectòria. A un any d'haver publicat Microcosmos, el seu tercer àlbum i un dels seus treballs més aclamats, la pianista de Sabadell obre la porta a nous estímuls amb dos projectes que li han permès viure i experimentar la música des d'una altra perspectiva. El primer és La força incendiària de les espelmes, un espectacle de poemes musicats d'Erri de Luca on també participa el periodista i exdiputat de la cup David Fernàndez. El segon és Boira, un muntatge de la companyia de circ Voël per al qual Rois està component la música.
"Amb David Fernàndez vam coincidir en un míting on vaig anar a tocar. Li vaig donar un dels meus discos, li va agradar i va sorgir la idea de treballar plegats. El resultat va ser un recull de poemes d'Erri de Luca que vam triar entre tots dos i que jo em vaig encarregar de musicar", explica. Pel que fa a la seva col·laboració amb la companyia Voël, s'estrenarà aquest 2022 i serà un espectacle d'acrobàcies i moviment amenitzat amb les composicions de la sabadellenca, que afronta amb moltes ganes el repte d'interactuar amb professionals d'altres disciplines.
"D'una banda serà una experiència totalment nova per a mi, ja que mai abans he treballat en un projecte d'aquestes característiques. De l'altra, em permetrà oxigenar-me de l'endogàmia que es respira en determinats circuits musicals, on sembla que tot giri al voltant de la promoció, de tenir contactes i d'haver-te d'estar venent de forma constant. No deixaré de fer discos perquè és una cosa que em surt de forma natural, però sí que em ve de gust sortir d'aquella roda on tot passa per publicar un treball, actuar al circuit de festivals i, en acabat, tornar a començar", explica.
"A més, en termes estrictament musicals, treballar amb la gent del circ m'està permetent fer música des d'una perspectiva diferent de l'habitual. He pogut sortir del format cançó i jugar al meu aire amb el piano i amb altres instruments, com l'acordió, la melòdica, els sintetitzadors, els pedals d'efectes o la pròpia veu. Estic explorant nous formats que van més enllà de les possibilitats que m'ofereixen els discos, i això és molt enriquidor. El fet de situar-me en un segon pla m'allibera de part del pes que he de suportar habitualment quan toco i canto les meves cançons", afegeix.
Rois va començar a fer música amb nou anys, quan va demanar als seus pares que l'apuntessin a classes de piano. "Al principi m'ho prenia com un joc, però de seguida hi vaig trobar una forma d'expressar-me, una via d'escapament a través de la qual deia tot allò que no podia dir enlloc més. La música va esdevenir el meu refugi, i el piano el meu confident". Fins al punt que encara avui, amb tres àlbums i un EP publicats, on destaca també com a vocalista i compositora, segueix considerant-se pianista per damunt de tot. També recorda, però, com el seu vincle amb el piano es va trencar momentàniament quan va entrar al conservatori.

El contrapunt assolellat
"El nivell d'exigència era molt alt. No em sentia valorada com a pianista i això em va generar un desencant molt gran. Durant un any vaig deixar estar el piano i em vaig dedicar a estudiar un màster en Comissariat d'Art i un grau en Gestió Cultural. Arran d'aquest impàs em vaig adonar que allò que realment m'agrada és crear, i al final vaig acabar tornant al piano. Tot plegat va coincidir amb un moment personal bastant dolent a causa d'una relació que m'estava fent mal. Va ser aleshores quan vaig començar a compondre el que seria el meu primer disc", recorda.
L'àlbum en qüestió va veure la llum l'any 2015 sota el títol de Camí del Far, i ja deixava intuir algunes de les constants que han definit l'obra de Rois des d'aleshores. La fragilitat del piano com a fil conductor d'unes cançons de caire confessional on la càlida veu de seda de la seva autora sol esdevenir el contrapunt assolellat a tota la malenconia que destil·la el seu repertori. Un treball on ressonaven referents com Yann Tiersen, Agnes Obel o fins i tot la Björk més crepuscular, i que li va permetre començar a girar primer pels escenaris vallesans i més endavant per tot el país.

L’inici del futur
Al cap d'un any va arribar Cau de Lluna, un EP de quatre peces que prenia el relleu de Camí del Far i on comptava amb el suport de músics convidats com el violinista Abel Obelisco o l'acordionista Carles Belda. L'acordió, de fet, ha estat un altre instrument molt important a la vida de Rois. "Quan vaig tenir aquella etapa de distànciament amb el piano, la meva àvia va ser una de les persones que més em van animar a reprendre la música. Quan ella va morir en vaig heretar un vell acordió que em va obrir la porta a nous camins. Vaig pensar que el millor homenatge a l'àvia era donar vida a aquell instrument, i em vaig proposar aprendre a tocar-lo. Així vaig conèixer Carles Belda, que a més de donar-me classes va acabar tocant a l'EP amb l'acordió de l'àvia".
Després de Camí del Far va arribar Clarobscur (2017), un segon àlbum que la va acabar de consolidar com una ferma revelació a l'escena catalana i que d'alguna manera suposava la culminació de tot allò que Rois havia estat construint des del moment en què havia començat a compondre les seves pròpies cançons. Es tancava una etapa i era a punt de començar-ne una altra que es va materialitzar el 2020 amb la publicació del seu tercer àlbum. Un Microcosmos on l'acompanyen el guitarrista Santi Careta i la teclista Laia Vallès, i on la sabadellenca fa el salt endavant més pronunciat de tota la seva carrera en termes estilístics, explorant nous registres i deixant-se seduir per llenguatges com el de la música electrònica. L'inici d'un futur que tot just es comença a escriure.
Lu Rois

Lu Rois, als jardins del parc Taulí de Sabadell.

L'experiència de ser mare. L'últim àlbum de Lu Rois, Microcosmos, és un disc sobre la maternitat. El va compondre després d'haver donat a llum el seu primer fill, i les cançons parlen directament de la seva experiència com a mare. "La maternitat em va transformar, i alhora em va donar l'oportunitat de canviar moltes coses. Em va sacejar per dins i em va fer replantejar els vincles que havia construït o perpetuat al llarg de tota la vida. Em va ensenyar a ser molt resolutiva, més clara i segura. Tot plegat em va ajudar a reconciliar-me amb mi mateixa", confessa.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara