Costa Daurada: La vida entre el camp i el teler
El Centre d’Interpretació del Tèxtil del Pla de Santa Maria ofereix una experiència immersiva als visitants a l’antiga fàbrica d’aquesta població
La Costa Daurada conté un extens i no prou conegut patrimoni industrial que permet els visitants conèixer i interpretar de primera mà la transformació social i econòmica que va representar la revolució industrial. Antigues fàbriques, centres d'interpretació o museus s’ubiquen als espais originals on es va desenvolupar aquesta activitat i expliquen els seus secrets amb un relat nou i atractiu.
La història de la Fàbrica del Pla de Santa Maria és alhora la de la indústria catalana, i en particular la del tèxtil, que esclata gràcies a l’extensió del transport del ferrocarril a tot el país. Una bona part de la població, que majoritàriament treballava al camp, va incorporar-se a les fàbriques com a mà d’obra a canvi d’un salari mensual. Enmig de l’efervescència del sector tèxtil a tot Catalunya, empresaris de Barcelona van voler portar més enllà d’aquesta zona la seva activitat i el Pla de Santa Maria, a l’Alt Camp, va ser una de les poblacions escollides. La Fàbrica, tal com es coneixia entre els locals, va convertir-se en motor econòmic, social i esportiu del municipi. Les enormes naus amb teulada a doble vessant i dent de serra, amb grans finestrals, construïts amb murs de maons i columnes metàl·liques contenen la història recent del poble, i també la de la indústria catalana del tèxtil. L’Ajuntament del municipi hi ha fet una intervenció per convertir La Fàbrica en un espai multiusos i a més, també, un actiu turístic. Una de les fites més recents ha estat la museïtzació del Centre d’Interpretació del Tèxtil que ja existia en aquest espai. Els visitants poden endinsar-s’hi i conèixer tot el que va representar a través d’una experiència immersiva. La museïtzació contempla cinc àmbits: el tèxtil català passat i futur, la Fàbrica, els empresaris, el procés productiu i l’espai social.
Maquinària, vivències i teatralització
Màquines centenàries –les mateixes que es van utilitzar fa més d’un segle per a la confecció de teixits com ara telers, ordidors o màquines contínues de filar– complementen les explicacions textuals i visuals que, de manera immersiva, s’exposen en l’espai emblemàtic que va ser l’autèntic pol de l’activitat econòmica del municipi i la comarca. El relat que presenta la museïtzació del Centre d’Interpretació Tèxtil s’explica en primera persona, gràcies a les experiències viscudes per l’antic treballador de la fàbrica, José Luis Baldor, que acompanya els visitants durant el recorregut, mostra el funcionament de la maquinària i comparteix les seves pròpies vivències.
L’experiència immersiva continua amb un audiovisual, les veus de diferents personatges i una escenografia que recrea l’evolució històrica i tecnològica de la fàbrica. El seu relat transporta els visitants per diferents moments de la vida d’aquest espai emblemàtic i l’activitat que s’hi va dur a terme. Fins i tot, es reprodueixen els despatxos dels responsables de l’empresa en tres diferents moments de la història i el relat permet comprovar els canvis en la producció i l’impacte en l’ocupació de treballadors. Així, i per a un volum de producció similar, l’any 1914, la fàbrica era en mans d’un gran propietari que donava feina a uns 2.000 treballadors; el 1950 l’empresa ocupava unes 400 persones, mentre que a les acaballes del segle xx, i un cop convertida en cooperativa, la fàbrica va funcionar amb una desena de treballadors. L’activitat industrial va acabar pels volts de 1998 i només tres anys després, l’Ajuntament del Pla de Santa Maria va adquirir els terrenys.
La història del morter, única
L’evolució de la vida del Pla de Santa Maria a través de la història de La Fàbrica es complementa amb el Museu Agrícola, que també s’ubica en els mateixos terrenys. Ambdós il·lustren les dues formes de vida dels habitants de la població al llarg del segle xx.
El museu conté la col·lecció de morters Jaume Culleré, única a Catalunya que permet resseguir la història d’aquest estri mil·lenari, present a moltes civilitzacions i en els diferents moments de la història de la humanitat, des de l’antiguitat fins a l’actualitat. La col·lecció mostra, també, els diferents usos. Una reproducció fotogràfica d’una antiga farmàcia de Montblanc del segle xviii dona testimoni de l’ús que se’n feia per a l’elaboració de medicines. Hi ha un apartat dedicat a la indústria i una àmplia col·lecció de més de 200 morters, a més de referències al seu ús en el món de la cuina.
Experiències a la Costa Daurada
La Costa Daurada ofereix en altres indrets visites guiades, museïtzacions i experiències associades a l’evolució dels usos econòmics i socials del territori, des de l’àmbit agrari, a l’industrial, passant pel miner. Alguns espais on es pot trobar aquesta oferta turística són el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, el Museu del Vermut de Reus, el Museu de les Mines de Bellmunt del Priorat, l’espai Temàtic d'eines per a la construcció de Santa Oliva i el Petit Museu Escola Àster Antonio Bonet que es pot veure a l'Hospitalet de l'Infant, juntament amb el Poblat HIFRENSA, la darrera colònia industrial de Catalunya.
Calaixera Mirades
