Cinc xemeneies que parlen d’un passat tèxtil
Ca l’Umbert, Can Comas, Can Torras, Can Font de l’Escot i Can Murtra van fer del teixit el sector industrial hegemònic a Granollers durant el segle vint
Paco Monja
(text i fotografies)
Tot mirant algunes fotografies de Granollers de principis del segle xx constatem la presència, a moltes, d’unes quantes vistoses xemeneies. La majoria eren de fàbriques tèxtils, un sector hegemònic fins els anys setanta i vuitanta del segle passat. Sempre fumejants, les xemeneies assenyalaven, a vista d’ocell, el lloc que ocupaven les fàbriques tèxtils dins l’entramat urbà.
Més de cent anys després, el record del tèxtil a Granollers es limita a la presència, per damunt de les teulades, de cinc xemeneies d’obra vista que... ja fa temps que no fumegen: les de Ca l’Umbert, Can Comas, Can Torras i Can Font de l’Escot. Una més, la de la Serradora Gibert, correspon al sector de la fusta. Totes són símbols d’un passat fabril i feiner i formen part d’un patrimoni industrial que ja és història.
Roca Umbert (1904-1991)
L’antiga fàbrica tèxtil Roca Umbert, actualment Roca Umbert Fàbrica de les Arts, va ser fundada l’any 1904 per l’empresari Josep Umbert i Ventura, de Sant Feliu de Codines. Situada al carrer Prat de la Riba, Roca Umbert va ser durant molts anys el buc insígnia del tèxtil granollerí.
El 1917 funcionaven ja 230 telers mecànics. Mort el fundador, l’empresa va passar a denominar-se el 1927 Sobrinos de J. Umbert. La fabricació especial de la casa consistia en pisanes senzilles, pisanes retortes, planxes blaves i vichys. El 1936 ocupava prop de mil treballadors.
Durant la Guerra Civil la fàbrica va ser requisada i va prendre el nom d’Espartacus. Especialitzada en la fabricació de peces de cotó, bates, jocs de taula, llençols, roba militar i texana, l’empresa va viure anys d’expansió els anys 50. L’any 1978 més de 400 treballadors van abandonar l’empresa a causa d’un pla de reestructuració tèxtil. Prop d’un centenar van seguir fins al 1991, quan va tancar definitivament. Es calcula que 15.000 persones van treballar en aquesta empresa. Utilitzats bona part dels seus terrenys per l’Institut Català del Sol per urbanitzar la zona de Tres Torres, la resta, uns 21.000 m2, van ser adquirits per l’Ajuntament. Des de principis d’aquest segle les seves naus acullen diversos serveis municipals: la biblioteca, el coworquing, la Troca-Centre de Cultura Popular i Tradicional, Ràdio Granollers, VOTV, la Sala de concerts B1...
Roca Umbert Fàbrica de les Arts conserva, a més a més de la xemeneia, dos elements industrials patrimonials importants: la Tèrmica i el Refrescador, actualment en procés de rehabilitació per convertir-lo en element turístic industrial.
La xemeneia de Roca Umbert es troba ubicada prop de la porta principal d’entrada. Recentment rehabilitada, en una primera fase es va consolidar la seva estructura de totxo. Es van reparar algunes esquerdes i van col·locar un parallamps a la part més alta. La xemeneia té una escala exterior de ferro que puja fins la boca de sortida dels fums. En una segona fase s’ha habilitat un espai especial que permet veure la xemeneia des de la base.
Can Comas (1882-1967)
Situada al carrer de Sant Jaume, la fàbrica de Can Comas va ser fundada pels germans Bonaventura i Isidre Comas el 1899. L’any 1942 l’empresa va ser adquirida per l’industrial Álvaro Muñoz Ramonet. La fàbrica va tancar el 1967. L’activitat va seguir, però, mitjançant petits tallers. L’any 2006 els hereus de Muñoz Ramonet van constituir una immobiliària i van construir habitatges i només queda dreta la xemeneia i la façana de la porta principal, on s’ofereix una breu descripció sobre les xemeneies i el paper que van tenir en el procés industrial. La guia ha estat elaborada per Cinta Cantarell, responsable de les visites culturals que organitza el Museu de Granollers. Ella mateixa ho explica així: “La xemeneia de Can Comas s’alça sobre un pedestal quadrangular que arrenca d’un sòcol esglaonat. El fust de la xemeneia és el conducte per on sortien els fums de la combustió de les calderes i, com més elevada era, més eficaç resultava. Pel que explica la premsa de l’època, havia de ser la més alta de la ciutat, amb 35 metres d’alçada. Actualment, per motius de seguretat, no és tan elevada. En el coronament, en aquests moments, hi ha tres cercles que reforcen el fust”.
Can Torras (1880-1968)
Fundada pels germans Pau i Francesc Torras, originaris de Lliçà d’Amunt, la fàbrica estava situada a la carretera de Granollers a Mataró, actual carrer Josep Umbert. A Granollers disposava de les seccions de teixit, tint, blanqueig, acabats i manteniment i s'hi fabricaven sarges, setens i teixits a quadres. L’empresa va tancar el 1968 i el 1988 els seus propietaris s’ho van vendre i s’hi va portar a terme un projecte immobiliari.
“De l’antiga fàbrica tèxtil només queden dempeus les dues xemeneies. La del costat sud arrenca d’un pedestal de base quadrada, que serveix com a punt de pas, entre el pedestal i la xemeneia pròpiament dita, i acaba en una cornisa volada amb pedra tallada del Bertí a les cantonades. La xemeneia rodona situada al nord, actualment, arrenca directament del nivell de circulació. És de planta circular, amb fust troncocònic, que ofereix menys resistència als vents i és més fàcil de construir i disminueix de la base a la cúspide per facilitar el corrent d’aire per a la sortida dels fums. El coronament acaba rematat per una doble motllura a manera d’anell que la protegeix de la pluja.”, tal com indica Cantarell.
Can Font de l’Escot (1864-2003)
Situada a l’espai que ara comprenen els carrers de la Font de l’Escot, Ramon Llull i Corró, Can Font de l’Escot és considerada la fàbrica més antiga de Granollers i la primera que va funcionar a vapor a la ciutat. Impulsada el 1864 per Francisco Ciuró, durant el segle xx va passar per diverses mans i les seves quadres van acollir diferents indústries tèxtils i d’altres sectors fins el final. L’enderrocament de les naus el 2003 va deixar al descobert l’existència d’un refugi antiaeri.
“La xemeneia arrenca d’un pedestal octogonal sobre un petit sòcol. En el costat del nord-est encara conserva la porta d’accés que facilitava la neteja als obrers encarregats d’aquesta funció. (...) Durant les obres de rehabilitació es va reforçar el fust amb anelles d’acer i ferro, es va tapar l’obertura superior per evitar que l’aigua de la pluja s’acumulés al basament, es van substituir alguns dels totxos més deteriorats i es va protegir l’entrada amb una porta metàl·lica. L’espai porxat que s’ha conservat havia estat el lloc de treball dels primers obrers de la industria tèxtil a Granollers.”, detalla la responsable cultural del Museu de Granollers.
Encara que no vinculada al món tèxtil, el paisatge urbà de Granollers s’enriqueix amb una vistosa torre industrial més que encara es manté dreta: la de la Serradora Gibert. Situada al carrer Tetuan, la xemeneia formava part del complex de l’empresa establerta a la ciutat des de 1902. La indústria va funcionar fins 1959, any que va patir un gran incendi. Els anys 70, un altre incendi va acabar per cremar totes les naus.
L’Arxiu Municipal de Granollers compta amb un important llegat documental d’empreses com Roca Umbert, Viuda Sauquet i Unitesa (fàbrica de Can Comas).
Carpeta Ànima tèxtil
