Montserrat Trias

Ànima del Circ Cric, pallassa d’un humor que diu el que no es podria dir

Berta Sánchez de León (text) , Àlex Carmona (fotografies)

S’obre la porta del Circ Cric i es despleguen un seguit de carpes espaiades i altres mòduls en ple Parc Natural del Montseny, al terme de Sant Esteve de Palautordera. Des del 1995, aquesta és la seu fixa de creació, producció i investigació d’un concepte de circ inventat pels seus propis fundadors sense cap tradició al darrere. “Era un somni d’en Tortell Poltrona fer de pallasso enmig d’una pista de circ, un espai rodó i màgic. Vam voler fer un circ a la nostra manera. No som de la filosofia del más difícil todavía sino de tocar la sensibilitat de la gent, que avui es fa molt necessari”, explica Montserrat Trias, cofundadora junt amb Poltrona del Circ Cric.
La tria d’aquest espai al bell mig de la natura ja predisposa al públic a ser més obert perquè s’encomana d’un ambient més assossegat. No hi ha cap construcció al Circ Cric, tot està sobre rodes o sobre mòduls fàcils de moure. En aquest sentit, el circ és tan efímer com la natura. El muntatge de totes les instal·lacions del Circ Cric no ha estat pas un camí fàcil. “Vam començar amb una carpa que després va estar guardada uns anys a casa d’uns amics. Érem molt joves i aquesta expèriencia va fracassar econòmicament. Després, anys pagant deutes i deu més per reconciliar-nos i decidir si repreníem el projecte, que ja havia anat deixant empremta. Vam recuperar la carpa petita i van començar a venir les escoles. Per aquí ja han passat més de 300.000 nens i nenes”, comenta Trias.
Sant Esteve de Palautordera té fama d’atreure molts artistes. “Quan nosaltres hi vam arribar a mitjans dels vuitanta ja n’hi havia però és veritat que ara n’hi ha molts més. Un artista en crida a un altre, és una cosa que s’encomana. Des del Circ Cric també hi tenim part de culpa perquè artistes estrangers com ara Boris Ribas, Antonio Firmino, Roberto Carlos Rodrigues, Igor Buzato, Daniela de Castro, amb els qui hem col·laborat, s’hi han quedat i han format família”, confessa la Montserrat.

Pallasses al carrer
No només el Circ Cric ha aportat artistes a Sant Esteve sinó que també passeja la comicitat femenina pels seus carrers cada any. “La gràcia del Festival Internacional de Pallasses és que revoluciona el poble”, explica la seva directora artística. Un esdeveniment que se celebra des del 2014 i pel qual han passat més de quaranta pallasses que s’allotjen al Circ Cric. El festival fa de punt de trobada de les còmiques, organitza cursos de perfeccionament i exhibeix el talent de les participants. “Les dones que es dediquen a pallasses tenen un esperit aventurer, valent i militant. S’hauria de començar a prendre seriosament les pallasses si s’és mínimament intel·ligent”, reivindica la Montserrat. “No tot és frívol en les pallasses. Tenen uns objectius, una ètica i lluiten pel que volen. Fan servir l’humor per dir coses que d’una altra manera no podrien dir.” Aquest any, un dels èxits del festival ha estat un espectacle de la pallassa Pamela Palenciano. Es tracta d’un monòleg sobre la violència masclista, experiència viscuda per la pròpia Palenciano i que va fer aflorar sentiments contraposats en els alumnes de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera que hi van anar de públic.
Sobre l’escenari, la Montserrat és la Senyoreta Titat, la presentadora i fil conductor de les representacions del Circ Cric. Fins el novembre, la vam poder veure a Que Bèstia!, l’espectacle d’en Tortell Poltrona, un homenatge als grans pallassos del segle passat. La Titat apareix amb uns originals pantalons abombats que integren un vestuari acolorit i viu, intentant posar ordre a la funció. “Sóc la pallassa blanca, la cambrera de l’espectacle que sempre tracta de servir els plats, els diferents números. És un personatge sensible, poètic i que tria molt bé com diu les coses”.

40 anys de Circ Cric en carpa
Enguany, el Circ Cric va celebrar el seu 40 aniversari. Ho va festejar a finals d’octubre amb alegria i música festiva de la banda de Joan Garriga. Un llarg període en el que ha canviat el públic, l’humor, les preferències. “En el fons, però, els humans no hem canviat tant”, matisa Trias. “Hi ha motius de riure universals. Ensopegar, per exemple. Quan passa, l’altre riu. És igual on siguis”. Els punts forts del Circ Cric sempre han estat els pallassos i la música en directe. “Ens hem muntat un circ per poder ser-hi i no només un número que faci gràcia”, aclareix.
De cara a la primavera vinent, tornarà la canalla al Circ Cric gràcies al projecte que el circ té amb les escoles. Cada any hi passen 10.000 infants, excepte durant la pandèmia. És de les coses que més satisfacció reporten, reconeix la Montserrat. Abaixant conscientment la veu, com si estigués en plena actuació, descriu fidelment l’ambient que s’hi viu. “És impressionant veure la grada plena de nens en silenci i pendents que comenci l’espectacle. Sentir les riallades infantils és un bon termòmetre per saber que el que fas agrada”. La còmica recorda emocionada aquell nen de l’Hospitalet que el dia que va trepitjar el Circ Cric va escriure que era el més feliç de la seva vida. “Això ho portes dins”, assenyala.
En l’àmbit internacional, Pallassos sense Fronteres ha dut a terme una encomiable tasca a països deprimits d’arreu del món. “Hi hem aportat una petita espurna, adaptant el que fem aquí a un altre territori. El públic ho aprecia més perquè potser no ho tornarà a veure. Ens impressionem mútuament”, explica.
“El circ és guaridor”, conclou la Montserrat i afegeix que “el nostre està obert a tots els adults que encara tinguin aquella disposició de jugar amb el nen que tenen a dins, que es té tota la vida”





Montserrat Trias

Montserrat Trias, fent de Senyoreta Titat, presentant una actuació del Circ Cric a Sant Esteve de Palautordera.

Una figura del circ català. Montserrat Trias és una figura clau del circ català. La seva trajectòria artística ha estat àmpliament reconeguda. Ha rebut, entre molts d’altres, el Premi Zirkolika 2014 de Circ de Catalunya, el Premio Nacional de Circo 2013, atorgat per l’INAEM (Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música) i el Premi Nacional de Cultura el 2005 de la Generalitat de Catalunya pel Circ Cric.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara