El grup terrassenc pioner del pop rock en català celebra un aniversari rodó amb doble CD i vinil

Vicenç Relats (text)

Nascuts a Terrassa el 1965, Els Folls van ser un dels grups pioners del pop rock en català, encara en ple franquisme, quan la llengua del país era proscrita i perseguida i es feia servir gairebé d’amagat. Tanmateix, una colla de joves rockers que sabien que la llengua de la terra era la que subsistia sota l’urpa asfixiant de la dictadura van provar d’expressar-la també en el pop-rock d’aquella època que el món vibrava amb els Beatles, dels quals eren fervents admiradors.
Ara, 55 anys després, han celebrat l'aniversari rodó –però mig clandestí, en ple confinament per la pandèmia del coronavirus– i s’han regalat un doble CD, titulat 55, produït per Temps Record, amb un disc d’estudi de cançons noves i un en directe gravat l’any 2005. Nostàlgics com són, els disc nou també ha aparegut en vinil. “Hauríem volgut celebrar els 50 anys fa cinc anys, però vam fer tard i hem esperat als 55”, diu amb ironia Joan Calvet, vocalista i guitarra del grup.

Veterans i vitalistes
A més de Calvet, aquests Folls que ja fa una pila d’anys que potinegen escenaris es completen amb Toni Piqué (guitarra, teclats, harmònica i veus); Joan Padrós (bateria, xiulet i veus); Pep Casas (baix i veus) i Josep Maria Francino (guitarra, banjo i veus). Una colla de veterans –el més jove ja en calça setanta– impregnats d’un vitalisme que no els deixa parar. “Ens sentim afortunats de viure aquesta època daurada i poder continuar component i vivint la música com si els anys no haguessin passat”, afirma Toni Piqué. Ell és l’ autor del nou tema “Putublus”, en el qual compten amb l’acompanyament d’un trio de luxe: el trompetista Josep Mª Farràs, el pianista Federico Mazzanti i el guitarra Roc Calvet. Junt amb “Eres tu” –una balada-rock amorosa i en clau terrassenca de Joan Calvet– i “Comunicació.res”, de Josep M. Francino, són peces destacades del nou disc. "Comunicació.res la vaig fer al tren, entre Terrassa i Barcelona. Anava sentint com a molta gent li sonava el mòbil i ningú no l’agafava, i vaig voler recrear la melodia característica del to del mòbil", explica Francino.
La primera actuació d’Els Folls va ser a l’estudi-teatre de Ràdio Terrassa l’onze d’abril de 1965. Des de llavors i fins a primers dels setanta van fer moltes actuacions, sobretot al Vallès i a l’àrea de Barcelona, amb un repertori de concert de cançons pròpies al qual hi afegien temes dels Beatles i dels Bee Gees, entre d’altres, quan feien actuacions dirigides al ball.
Van actuar amb Joan Manuel Serrat, Pi de la Serra, Guillem D’Efak, Tony Ronald, Joan Baptista Humet, entre d’altres. També van fer de teloners en la primera actuació a l’Estat espanyol de Pic-Nic, el grup pop-folk de finals dels seixanta de Jeanette i Toti Soler.
A principis dels setanta van deixar d’actuar regularment però no pas de trobar-se i d’assajar coses noves i repassar temes antics, per passar-s’ho bé. L’any 1995 van enregistrar el CD Aleshores a l’estudi 1 de RNE a Barcelona, amb equips analògics i els instruments dels anys seixanta, per aconseguir el so de les seves actuacions. El van presentar a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 1996.
L’any 2005, quaranta anys després de la seva presentació, tres dels components del grup varen tornar tocar en directe a Ràdio Terrassa les tres cançons d’aquella primera actuació. En el mateix quarantè aniversari, van participar en la vuitena edició del Senglar Rock, fet a Lleida, i a la gira Acústic 2005, programada per l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llegua Catalana, que els va fer recórrer diferents localitats dels Països Catalans compartint escenari amb Cris Juanico. A la presentació del cicle, a l’Auditori de Barcelona, van compartir escenari amb Gerard Quintana, Pep Sala, Cris Juanico, Feliu Ventura, Joan Amèric i Roger Mas, amb els quals van fer una versió d’Hey Jude dels Beatlles, que apareix al doble CD ara publicat.
“Cinquanta-cinc és un portal on ens hem aturat i podria esdevenir la metàfora de tota una vida, des de l’1 de la rebel·lia adolescent, ferotge i desfermada del bullir de la sang, fins al darrer graó de l’escala del capteniment forçat pel pas del temps. Ni ens avergonyim ni ens penedim de l’evolució de la nostra música, tot al contrari, ens n’enorgullim”. Així s’expliquen al llibret del doble CD d’aniversari.