Calaixera MiradesLa vida del confinament
El cineasta Enric Vilageliu prepara un llibre de fotografies fetes durant el confinament des de casa seva en les quals mostra Els ocells que van omplir Granollers de llibertat
Pep Gonzalez i Creu (text) , Enric Vilageliu (fotografies)
Carrers ben buits i silenci. I aquella calma que s’arrossegava de feia dies i que es barrejava amb una incertesa esbarriada i insistent s’il·luminava de cop amb el cant d’un gafarró. Eren els dies més desconcertants del confinament forçat pel virus i, tot i això, tot i el ralentiment de l’activitat i de l’atordiment general, Enric Vilageliu –cineasta, autor de la pel·licula “El Xoc” que va emtre TV3, produïda per Gent i Terra– sí que escoltava el gafarró.
Amb paciència i amb la càmera a la mà, doncs, Enric Vilageliu ha anat observant com els ocells, aliens a l’angoixa i el tremolor de la humanitat, han viscut una altra primavera. I la sordidesa del moment ha amplificat el seu piular. De fet, buscar parella i desafiar sorollosament el possible intrús que entra al seu territori són els dos aspectes que empenyen l’ocellada a cantar. I la incipient primavera, que esvera els ocells, i el silenci humà, ha comportat que, a ciutats com Granollers, aquesta primavera els ocells hagin pres protagonisme. És el que ha aprofitat l’Enric Vilageliu.
Històries d’ocells
La vida del confinament mostra, amb imatges de gran qualitat i suggestió, històries d’ocells explicades per ells mateixos. Cotxes fumades, caderneres, verdums, cueretes, falciots, mallerengues carboneres, gafarrons, estornells, pardals, mallerengues blaves, etc. són sempre presents als nostres municipis i, paradoxalment, són invisibles per la majoria de gent. En el llibre que editarà Gent i Terra, Enric Vilageliu segueix des de la finestra de casa seva la quotidinitat d’uns ocells que busquen niu, s’alimenten, busquen parella, defensen el territori, fan niu, aprenen a volar o es persegueixen, amb naturalitat i, alhora, amb tota la càrrega emocional que ens ofereixen. I en fa històries plenes de tendresa o de tragèdia utilitzant la imatge atenta i sense intervencions, deixant que la natura actuï.
Ben aviat, doncs, La vida del confinament, un llibre carregat d’històries, ens sorprendrà i ens explicarà com la natura, diligent, continua sempre endavant. Un llibre d’Enric Vilageliu carregat de vida, fet des del confinament, a Granollers.
Amb paciència i amb la càmera a la mà, doncs, Enric Vilageliu ha anat observant com els ocells, aliens a l’angoixa i el tremolor de la humanitat, han viscut una altra primavera. I la sordidesa del moment ha amplificat el seu piular. De fet, buscar parella i desafiar sorollosament el possible intrús que entra al seu territori són els dos aspectes que empenyen l’ocellada a cantar. I la incipient primavera, que esvera els ocells, i el silenci humà, ha comportat que, a ciutats com Granollers, aquesta primavera els ocells hagin pres protagonisme. És el que ha aprofitat l’Enric Vilageliu.
Històries d’ocells
La vida del confinament mostra, amb imatges de gran qualitat i suggestió, històries d’ocells explicades per ells mateixos. Cotxes fumades, caderneres, verdums, cueretes, falciots, mallerengues carboneres, gafarrons, estornells, pardals, mallerengues blaves, etc. són sempre presents als nostres municipis i, paradoxalment, són invisibles per la majoria de gent. En el llibre que editarà Gent i Terra, Enric Vilageliu segueix des de la finestra de casa seva la quotidinitat d’uns ocells que busquen niu, s’alimenten, busquen parella, defensen el territori, fan niu, aprenen a volar o es persegueixen, amb naturalitat i, alhora, amb tota la càrrega emocional que ens ofereixen. I en fa històries plenes de tendresa o de tragèdia utilitzant la imatge atenta i sense intervencions, deixant que la natura actuï.
Ben aviat, doncs, La vida del confinament, un llibre carregat d’històries, ens sorprendrà i ens explicarà com la natura, diligent, continua sempre endavant. Un llibre d’Enric Vilageliu carregat de vida, fet des del confinament, a Granollers.
Una cotxa fumada alimentant el seu pollet moments abans de la seva primera volada.
Una mallerenga blava sospesant si l’esquerda del davant de casa de l’Enric pot allotjar el niu que ben aviat farà.
Una cuereta saltironejant per la teulada d’una casa.
Una cadernera esmolant-se el bec a una xemeneia de Granollers.
Un verdum cantant per defensar el seu territori.