Sant Sebastià de Montmajor, una trobada transversal

Un sant del gener que se celebra en plena primavera, en un romiatge de l’1 de maig de patrons i treballadors

Raquel Puig Alasa (text)

A la pedania calderina de Sant Sebastià de Montmajor s’hi puja a peu per diversos camins i corriols de la muntanya del Farell. Acull una de les més belles esglesioles romàniques de l’entorn vallesà. Segons els testimonis recollits, els orígens d’aquest aplec es troben en una prometença feta per part del veïnat botiguer dels casc antic de Caldes. Als inicis, el grup es trobava a la plaça de la Font del Lleó i d’allà es pujava en forma de romiatge cap a la petita església. Així ho recorda la Inès, que ronda la vuitantena d’anys. Els i les participants preparaven una toia, un pom de flors, que oferien a l’ofici i sobre el qual es feia un col·lecta benèfica per a l’església.
Mica en mica aquesta festa es va anar escampant i també movent al calendari. En els seus inicis s’havia fet el primer dissabte de maig. Als anys cinquanta del segle xx, instaurat el règim franquista amb el seu sindicat vertical, s’anima la gent a pujar-hi. Generalment ho feien a peu, però també amb alguns vehicles amb remolc. Les diferents colles hi portaven el dinar preparat, arrossada o carn a la brasa. El nostre relator d’aplecs, Josep Coral, precisa: “era una trobada transversal, que en diríem ara. És clar, si miraves els ingredients de l’arròs ja veies qui vivia d’una forma més acomodada!”.
Això de les colles es va popularitzar força durant els anys seixanta del passat segle. I avui diferents persones amb les quals parlem recorden facècies i algun ensurt. Com la bolcada d’un remolc durant el trajecte per l’estreta carretera i en què alguns joves van prendre mal, algun os trencat.

Els de dalt i els de baix
Una de les colles més concorregudes era la de l’entorn de l’Escola Pia. De fet, encara avui, d’aquest centre educatiu hi pugen joves alumnes per recaptar diners per al viatge de fi curs, tot oferint cafès a la gent que hi assisteix.
Però el gran boom de l’aplec també va tenir lloc els anys setanta i vuitanta del segle passat. La fita ja no era només pujar-hi a peu o en cotxe, sinó marcar terreny, aconseguir lloc suficient per plantar –literalment– la taula de la colla.
Tot i la transversalitat, tothom qui hi ha pujat explica que hi havia la zona “dels de dalt”, a tocar de l’església i “a baix” al camp, on el terreny ja fa un lleu descens en un lateral de la mateixa església.

Passar-hi la nit
En aquella època per algunes colles la tradició també era pujar a passar-hi la nit en acampada, com feia part de la família Tusell. D’entre ells en Sebastià, impulsor entre d’altres iniciatives del museu de la pagesia a Caldes, va tirar endavant junt amb un petit grup, els jocs de cucanya que tan populars van ser en aquella etapa. Tothom quedava enganxat a veure qui remuntava el tronc per guanyar el pernil, curses amb peus lligats sacs i encara més jocs. Pujar a Sant Sebastià a fer nit es va acabar coincidint amb la massificació i per tant amb altres colles de botellón. L’aplec de Sant Sebastià ha anat minvant des de llavors, però s’ha anant mantenint. La fórmula de primer de maig serà d’àpats diversos, sardanes i germanor.

Gràcies a l’Amat i Dolors de Sans, Josep Coral, Raimundo Garcia, Domènech Crivillés, Josefa Palomero i Remei Tusell i l’Anna Pineda per aportar les seves vivències i fotografies
Sant Sebastià de Montmajor, una trobada transversal

Una imatge del dia de l’aplec, amb una munió de cotxes i gent que s’acosta a l’església. Foto: Cedida per Dolors de Sans.

En Sebastià Tusell, agafant el porró, amb un de les proves de cucanya més recordades. Foto: Cedida per Remei Tusell.

Una imatge de la Dolors Sans i en Ramon el seu marit al centre de la foto, acompanyats de la família i amics en una de les trobades a mitjans dels 80. Foto: Cedida per Dolors de Sans.

Una imatge del pla just davant de l’església, durant la ballada de sardanes. Foto: Cedida per Remei Tusell.

La trobada d’hivern dels montmajorencs

A la pintoresca pedania hi viuen alguns famílies, distribuïdes en diferents llocs del serrat que l’envolta. Algunes són descendents directes de les que durant els anys vint s’hi van instal·lar, entre d’altres motius, per bohèmia. Parlem de la famosa Colla de Sabadell amb artistes i intel·lectuals diversos, entre ells, el pintor Antoni Vila Arrufat.
En la recerca de bells paisatges per a les seves teles van descobrir l’indret i així és com van decidir establir-hi la base creativa. El vincle va donar com a fruit les pintures al fresc a l’absis de l’església per part de Vila Arrufat. Des de llavors, en les seves estades i amb alguns calderins, pocs, cada 20 de gener es celebra ofici a l’església i després un dinar a la rectoria, sempre comandada, ara, per l’alcaldessa pedània, Anna Moreno.
La següent generació familiar dels artistes, el vitraller Vila Grau i el ceramista Aguadé i ara també els seus descendents exerceixen una mica d’amfitrions d’aquest aplec mig secret, més íntim.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara