El valor religiós de l’aplec

La trobada, en totes les seves manifestacions, forma part de la mateixa naturalesa humana

Joan Làzaro i Padrós (text)

Aplec, aplegar, aplegar-se són paraules que han guanyat molt de valor aquests dies com a conseqüència del confinament a les nostres llars que ens ha tocat viure a causa de la pandèmia de la Covid 19. L’aplec és, per definició, la trobada de persones, que, sovint, es fa a l’aire lliure, a l’entorn d’una proposta. Precisament el que no hem pogut fer durant molts dies, conseqüents amb el lema “joactuo/joemquedoacasa”, com a vacuna efectiva per a erradicar la propagació d’aquell virus.
L’origen dels aplecs és en molts casos religiós. Permeteu-me que us en parli d’una manera molt senzilla. A la Bíblia s’esmenta l’”Aplec sagrat”, com a trobada amb el Senyor. Concretament, el llibre del Levític, el tercer dels cinc primers llibres de l’Antic Testament, que configuren el Pentateuc, paraula d’origen grec que significa “obra en cinc volums” i que entre els jueus és conegut com a “Torà” (traduït molt sovint per “llei”); recull una sèrie de lleis referents al culte que Déu va dictar a Moisès des del tabernacle, la tenda de l’aplec sagrat on hi havia l’arca que contenia el document de l’aliança. S’hi estableix el calendari de les festes del Senyor en què els israelites serien convocats a aplec sagrat: la Pasqua i la festa dels Àzims; la festa de la primera garba; la festa de Pentecosta o de les setmanes; la festa dels tabernacles...
Sabem també de múltiples aplecs arreu del país que es fan des de temps immemorial a l’entorn de llocs emblemàtics, per exemple, santuaris dedicats a alguna advocació de Maria, la mare de Déu o del sant patró del terme... A l’aplec, a la trobada, hi ha moments per a la celebració religiosa, per a la festa popular, per a l’àpat compartit, per a les sobretaules cordials...
L’aplec, la trobada, en totes les seves manifestacions, a més a més de la religiosa, la cultural, la social i fins i tot la política, forma part de la mateixa naturalesa humana. L’ésser humà és un ésser en relació, si bé, sobretot en aquests darrers temps, pot caure en el perill de l’individualisme exacerbat al qual aboca l’ús excessiu dels dispositius electrònics. Però en aquest temps de pandèmia, hem redescobert que necessitem aplegar-nos ni que sigui virtualment, veure’ns les cares, saludar-nos, fer festa els uns amb els altres. També hem constatat que cap pantalla substitueix la trobada real entre les persones, en la què no només puguem connectar-nos, sinó també comunicar-nos amb el llenguatge universal de donar-nos les mans, d’abraçar-nos, compartint la festa i la celebració colze a colze.
Estic convençut que després d’aquest confinament necessari, els aplecs tindran una renovada i reforçada participació, perquè tots plegats, aquests dies, entre altres coses, ens hem adonat del valor autèntic de les petites coses de cada dia i del tresor de poder aplegar-nos els uns amb els altres a l’aire lliure i fer festa.
El valor religiós de l’aplec

Un elegant faetó a la processó de la Salut, a Sabadell, l’any 1921. Foto: Arnau Izard Llonch / Arxiu Fotografic UES.

Una imatge de l’aplec de Castellar Vell, amb àpat inclòs. Foto: Amics de Castellar Vell.

Festes jueves ancestrals

Totes aquestes festes jueves, a partir de la mort i resurrecció de Jesucrist, prenen un sentit nou amb el naixement del cristianisme. Així la Pasqua, en la qual els jueus commemoren el pas de la Mar Roja per part dels israelites en el seu Èxode de l’esclavatge a la llibertat, esdevé la festa més important pels cristians, perquè és fa memòria de la resurrecció de Jesucrist, després de morir a la creu, el pas d’aquesta vida a la vida eterna.
Si bé se celebra el primer diumenge que segueix la Lluna Plena Pasqual, entre el 22 de març i el 25 d'abril, els cristians diem que cada diumenge és Pasqua, perquè és el dia del Senyor, desplaçant el dissabte jueu, el sàbat, al diu­menge, el primer dia de la setmana. I la festa de Pentecosta, esdevé la festa de l’Esperit Sant, quan els deixebles, el van rebre després de l’ascensió al cel de Jesús, i va néixer pròpiament l’Església. A la nostra terra ha donat nom a les trobades dels joves de Catalunya i Balears sota la denominació dels “Aplecs de l’Esperit”.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara