Carpeta Tothom cap a l'aplecSant Sebastià de Puigpedrós, ermita i aplec ressuscitats
Veïns de la parròquia del Coll de Llinars es troben cada dissabte per restaurar l’església de Sant Sebastià de Puigpedrós, enrunada durant més d’un segle i on, des del 2017, s’hi torna a celebrar un aplec
Dani Rangil (text i fotografies)
D’ençà del desembre de 2016, amb prou feines clareja quan una colla de veïns de la parròquia del Coll i altres entusiastes dels pobles de la rodalia ja fan cap a l’ermita de Sant Sebastià de Puigpedrós, al terme de Llinars del Vallès, a un extrem de la serra del Corredor. A les set van preparant les eines i el material, perquè durant la setmana hi ha qui s’ha ocupat que dissabte, quan es posin a la feina, no manqui res. Amb la llum del dia arriben més reforços i pren forma un paisatge espaterrant als quatre vents.
Tret de l’agost, tots els dissabtes de l’any, fins ben entrada l’hora de dinar, se’ls passen traginant pedres, fent morter, muntant bastides i tot el que calgui per reconstruir l’ermita. I veure el seu entusiasme du a preguntar-se si els empeny el mateix deler que la gent que va construir la primera esglesiola, al cim d’un turó des d’on contemplaven Collserola, Montserrat, la Mola, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Pla de la Calma, el Montseny i el Corredor, valls i muntanyes de cap a mar i, més enllà, en matinades o capvespres molt clars, la serra de Tramuntana, a Mallorca.
Sabem que l’antiga ermita surt documentada el 1640, però no l’any de la seva construcció ni què va empènyer aquella gent a edificar-la quan la parròquia del Coll ja tenia l’església de sant Esteve, amb mossèn i cementiri. Que potser el Puigpedrós tenia algun element dels antics cultes pagans i convenia cristianitzar-lo? Per les característiques de l’indret, ho podem sospitar, però no ho sabem del cert. Sí que sabem que així com els temples parroquials eren impulsats per les autoritats –civils o eclesiàstiques–, les ermites han estat aixecades majoritàriament pel desig de famílies o grups, per demanar favors o protecció, o per commemorar aparicions o altres miracles. En la devoció a les ermites les autoritats són més prescindibles, és una fe més popular que enllaça directament, sense intermediaris, amb la religiositat dels veïns.
Cors de cera
A l’aplec que s’hi feia el 20 de gener es repartien a les donzelles cors de cera que guardaven d’agafar la temuda pesta, de la que sant Sebastià, com sant Roc, n’era guaridor. La imatge va ser traslladada a l’església parroquial del Coll el 1905 perquè l’ermita ja amenaçava ruïna. Un segle llarg d’abandó la va deixar sense teulada ni les pedres treballades ni parets gairebé, però des de 2017 l’aplec es torna a celebrar i es tornen a repartir els cors, que ara no són pas de cera sinó panets beneïts. Hi ha caminada des de Llinars, missa i esmorzar, i les guardioles per recaptar fons per a la reconstrucció, que també planten als altres aplecs propers: la Torrassa, Sant Esteve i a la festa major de Llinars, on l’ADF, entitat promotora de l’obra, hi té una barra de bar.
Explica en Jordi Puchol, de can Dous, que des de l’inici van comptar amb un col·laborador excepcional, un picapedrer de tota la vida ja jubilat, el seu avi Tomàs Bellavista. El seu bon ofici es nota en el granit de les pedres cantoneres o les dovelles de la porta, a la clau de la qual (la dovella del mig) hi va gravar “2019”, la darrera inscripció que va picar en Tomàs abans de morir.
Al blog https://ermitadesantsebastia.blogspot.com/ hi apleguen les informacions vinculades a la reconstrucció de l’ermita, imatges d’ara i d’abans, i hi fan una crida a tothom que pugui tenir imatges antigues o documentació, perquè n’hi ha molt poca. Quan la veurem acabada? Dos, tres, cinc anys? No s’atreveixen a dir-ho, però ben segur que aquell dia serà una festa que farà història.
Prop de l’ermita en reconstrucció de Sant Sebastià de Puigpedrós, al mateix Corredor, i a la serralada veïna del Montnegre, hi ha un seguit d’esglesioles que van celebrar i moltes encara celebren aplecs singulars, entre turons i boscúries, com els d’Olzinelles i Vilardell, Montnegre, Santa Maria de Montnegre, Collsabadell, Sanata, Sant Cristòfol de can Bordoi, Sant Esteve del Coll i la Torre del Moro.
Olzinelles i Vilardell
Olzinelles és una vall del Montnegre que formava municipi amb Vilardell, fins que el 1930 va ser agregat a Sant Celoni. Es manté en bon estat el conjunt de la rectoria i l’església de sant Esteve i, al seu voltant, s’hi fa la festa major el primer dissabte d’agost, amb activitats des de bon matí fins ben entrada la nit, des de 2010, quan es va reprendre el fil que s’havia tallat l’any 2001.
Tradicionalment, s’havia fet concurs de tir a la rodella i llogaven músics, que a la nit tocaven a l’era de can Nanes o de can Xic Nanes. Una habitual de l’aplec, la Rosita Pujol, explicava que “feien el ball de la toia, venien números, i el qui treia la toia podia ballar amb qui volia, i llavors anaven a menjar la toia, que era un pastís o un braç de gitano”.
En canvi, a Vilardell, la festa s’ha perdut. Antigament es feia per sant Llorenç, el 10 d’agost, on hi anava la gent de les parròquies properes i de Sant Celoni, i es feia tir a la rodella i ball de tarda. L’església surt documentada el 1279, i després d’anys d’abandó, va ser restaurada per l’ajuntament de Sant Celoni l’hivern del 2011.
Montnegre
L’antic terme de Montnegre aplegava les parròquies de Montnegre, Fuirosos i la Batllòria, i es va agregar a Sant Celoni a la dècada de 1930. Al centre del poble de Montnegre hi ha l’església, el cementiri, la rectoria i, a pocs metres, ca l’Auladell i l’Hostal, que segueix actiu. Pels volts de sant Martí s’hi fa un aplec matinal, punt de trobada dels veïns d’ara i els d’abans, amb missa, concert i vermut.
L’església de Fuirosos, d’origen romànic, surt documentada per primera vegada el 1259. L’edifici actual és de finals del xvi, es troba en un estat molt precari i d’accés complicat per la vegetació que l’envolta. Donava servei parroquial a Fuirosos i des del segle xiv depèn de la de Sant Martí de Montnegre. Celebrava la festa major el 16 d’agost, sant Roc, amb berenades, sopars i ball amb flabiol o amb orquestra. Abans de la guerra, també es repartien els panets beneïts de sant Roc, dels que en menjaven persones i bestiar per guarir-se de la pesta. Actualment, no se celebra.
Santa Maria de Montnegre
Aquesta ermita situada a les obagues més altes de la serra del Montnegre i documentada des del 1575, va ser motiu d’excursions incentivades pel veïnatge d’una font i un roure monumental que va caure el 2010. Just un any abans s’havia reconstruït l’ermita –la façana i la teulada de la qual havien estat enderrocades cap a finals de la dècada de 1970– gràcies a l’empenta popular, però des de pocs anys abans, cada primer diumenge de setembre s’hi fa una trobada amb missa, amb assistència de cap a mig centenar de persones. Antigament, l’aplec, molt concorregut, era el 15 d’agost. Hi anava gent del Maresme i del Vallès, les famílies hi feien l’arròs, hi havia tir a la rodella i ball amb acordió o flabiol i tamborí.
Collsabadell
Al terme municipal de Llinars, i en un suau turó situat dos quilòmetres a llevant del seu nucli urbà, s’aixeca l’església de Collsabadell, esmentada ja el 1040. Els mil anys d’història han deixat petja evident en l’edificació, amb una colla d’afegits d’èpoques diverses, enmig de les quals destaca una torre semicircular enganxada al campanar, que conté una escala de cargol. Darrere l’església hi ha l’esplanada amb una taula de comunidor al capdamunt. Hi celebren la festa major el primer cap de setmana d’agost, amb havaneres i sopar el dissabte al vespre, i missa i dinar popular el diumenge al migdia.
Sanata
La parròquia de Sanata, documentada des del 1003 i actualment dins del terme municipal de Llinars, celebra la festa major l’últim cap de setmana d’agost. La nit de dissabte s’hi fa cantada d’havaneres, ball amb orquestra i sopar popular de carmanyola, i missa el diumenge al migdia. S’hi apleguen els veïns i gent dels pobles de la rodalia, hi ha anys que uns quants centenars.
Sant Cristòfol de can Bordoi
L’ermita de sant Cristòfol és a tocar de la casa senyorial de can Bordoi, un conjunt d’estil noucentista edificat al principi del segle xx, tot i que precedit d’una antiga masia del segle xiii. Pels volts del 10 de juliol s’hi fa un aplec de tarda, amb missa, benedicció de vehicles i ballada de sardanes.
Sant Esteve del Coll
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll, en terme de Llinars i enlairada damunt del pla de Cardedeu, celebra la festa major el primer cap de setmana d’agost, organitzada per la seva associació de veïns. El dissabte s’hi fa un sopar i ball de nit, i el diumenge missa a mig matí, i cap al vespre botifarrada i ball. El lloc ja és esmentat el 1023, i l’església és del segle xvi, restaurada i ampliada el xix.
La Torre del Moro
La Torrassa o Torre del Moro és, de fet, una construcció romana situada estratègicament per controlar els moviments a la Via Augusta, feta tot just quan les legions romanes s’havien fet amos d’aquestes terres i alguns laietans estaven revoltats perquè no s’hi avenien gaire. Restaurada per l’ajuntament de Llinars, el 2012 s’hi començà a celebrar amb bona acollida un aplec matinal. S’hi fan activitats diverses, dinar popular i s’hi recapten fons per a la reconstrucció de l’ermita de Sant Sebastià del Coll, que queda a uns 850 metres d’allà.
Tret de l’agost, tots els dissabtes de l’any, fins ben entrada l’hora de dinar, se’ls passen traginant pedres, fent morter, muntant bastides i tot el que calgui per reconstruir l’ermita. I veure el seu entusiasme du a preguntar-se si els empeny el mateix deler que la gent que va construir la primera esglesiola, al cim d’un turó des d’on contemplaven Collserola, Montserrat, la Mola, Sant Llorenç del Munt, els cingles de Bertí, el Pla de la Calma, el Montseny i el Corredor, valls i muntanyes de cap a mar i, més enllà, en matinades o capvespres molt clars, la serra de Tramuntana, a Mallorca.
Sabem que l’antiga ermita surt documentada el 1640, però no l’any de la seva construcció ni què va empènyer aquella gent a edificar-la quan la parròquia del Coll ja tenia l’església de sant Esteve, amb mossèn i cementiri. Que potser el Puigpedrós tenia algun element dels antics cultes pagans i convenia cristianitzar-lo? Per les característiques de l’indret, ho podem sospitar, però no ho sabem del cert. Sí que sabem que així com els temples parroquials eren impulsats per les autoritats –civils o eclesiàstiques–, les ermites han estat aixecades majoritàriament pel desig de famílies o grups, per demanar favors o protecció, o per commemorar aparicions o altres miracles. En la devoció a les ermites les autoritats són més prescindibles, és una fe més popular que enllaça directament, sense intermediaris, amb la religiositat dels veïns.
Cors de cera
A l’aplec que s’hi feia el 20 de gener es repartien a les donzelles cors de cera que guardaven d’agafar la temuda pesta, de la que sant Sebastià, com sant Roc, n’era guaridor. La imatge va ser traslladada a l’església parroquial del Coll el 1905 perquè l’ermita ja amenaçava ruïna. Un segle llarg d’abandó la va deixar sense teulada ni les pedres treballades ni parets gairebé, però des de 2017 l’aplec es torna a celebrar i es tornen a repartir els cors, que ara no són pas de cera sinó panets beneïts. Hi ha caminada des de Llinars, missa i esmorzar, i les guardioles per recaptar fons per a la reconstrucció, que també planten als altres aplecs propers: la Torrassa, Sant Esteve i a la festa major de Llinars, on l’ADF, entitat promotora de l’obra, hi té una barra de bar.
Explica en Jordi Puchol, de can Dous, que des de l’inici van comptar amb un col·laborador excepcional, un picapedrer de tota la vida ja jubilat, el seu avi Tomàs Bellavista. El seu bon ofici es nota en el granit de les pedres cantoneres o les dovelles de la porta, a la clau de la qual (la dovella del mig) hi va gravar “2019”, la darrera inscripció que va picar en Tomàs abans de morir.
Al blog https://ermitadesantsebastia.blogspot.com/ hi apleguen les informacions vinculades a la reconstrucció de l’ermita, imatges d’ara i d’abans, i hi fan una crida a tothom que pugui tenir imatges antigues o documentació, perquè n’hi ha molt poca. Quan la veurem acabada? Dos, tres, cinc anys? No s’atreveixen a dir-ho, però ben segur que aquell dia serà una festa que farà història.
Aplecs entre turons i boscos al Montnegre i el Corredor
Antigues ermites mantenen la festa anual amb missa, música i teca
Prop de l’ermita en reconstrucció de Sant Sebastià de Puigpedrós, al mateix Corredor, i a la serralada veïna del Montnegre, hi ha un seguit d’esglesioles que van celebrar i moltes encara celebren aplecs singulars, entre turons i boscúries, com els d’Olzinelles i Vilardell, Montnegre, Santa Maria de Montnegre, Collsabadell, Sanata, Sant Cristòfol de can Bordoi, Sant Esteve del Coll i la Torre del Moro.
Olzinelles i Vilardell
Olzinelles és una vall del Montnegre que formava municipi amb Vilardell, fins que el 1930 va ser agregat a Sant Celoni. Es manté en bon estat el conjunt de la rectoria i l’església de sant Esteve i, al seu voltant, s’hi fa la festa major el primer dissabte d’agost, amb activitats des de bon matí fins ben entrada la nit, des de 2010, quan es va reprendre el fil que s’havia tallat l’any 2001.
Tradicionalment, s’havia fet concurs de tir a la rodella i llogaven músics, que a la nit tocaven a l’era de can Nanes o de can Xic Nanes. Una habitual de l’aplec, la Rosita Pujol, explicava que “feien el ball de la toia, venien números, i el qui treia la toia podia ballar amb qui volia, i llavors anaven a menjar la toia, que era un pastís o un braç de gitano”.
En canvi, a Vilardell, la festa s’ha perdut. Antigament es feia per sant Llorenç, el 10 d’agost, on hi anava la gent de les parròquies properes i de Sant Celoni, i es feia tir a la rodella i ball de tarda. L’església surt documentada el 1279, i després d’anys d’abandó, va ser restaurada per l’ajuntament de Sant Celoni l’hivern del 2011.
Montnegre
L’antic terme de Montnegre aplegava les parròquies de Montnegre, Fuirosos i la Batllòria, i es va agregar a Sant Celoni a la dècada de 1930. Al centre del poble de Montnegre hi ha l’església, el cementiri, la rectoria i, a pocs metres, ca l’Auladell i l’Hostal, que segueix actiu. Pels volts de sant Martí s’hi fa un aplec matinal, punt de trobada dels veïns d’ara i els d’abans, amb missa, concert i vermut.
L’església de Fuirosos, d’origen romànic, surt documentada per primera vegada el 1259. L’edifici actual és de finals del xvi, es troba en un estat molt precari i d’accés complicat per la vegetació que l’envolta. Donava servei parroquial a Fuirosos i des del segle xiv depèn de la de Sant Martí de Montnegre. Celebrava la festa major el 16 d’agost, sant Roc, amb berenades, sopars i ball amb flabiol o amb orquestra. Abans de la guerra, també es repartien els panets beneïts de sant Roc, dels que en menjaven persones i bestiar per guarir-se de la pesta. Actualment, no se celebra.
Santa Maria de Montnegre
Aquesta ermita situada a les obagues més altes de la serra del Montnegre i documentada des del 1575, va ser motiu d’excursions incentivades pel veïnatge d’una font i un roure monumental que va caure el 2010. Just un any abans s’havia reconstruït l’ermita –la façana i la teulada de la qual havien estat enderrocades cap a finals de la dècada de 1970– gràcies a l’empenta popular, però des de pocs anys abans, cada primer diumenge de setembre s’hi fa una trobada amb missa, amb assistència de cap a mig centenar de persones. Antigament, l’aplec, molt concorregut, era el 15 d’agost. Hi anava gent del Maresme i del Vallès, les famílies hi feien l’arròs, hi havia tir a la rodella i ball amb acordió o flabiol i tamborí.
Collsabadell
Al terme municipal de Llinars, i en un suau turó situat dos quilòmetres a llevant del seu nucli urbà, s’aixeca l’església de Collsabadell, esmentada ja el 1040. Els mil anys d’història han deixat petja evident en l’edificació, amb una colla d’afegits d’èpoques diverses, enmig de les quals destaca una torre semicircular enganxada al campanar, que conté una escala de cargol. Darrere l’església hi ha l’esplanada amb una taula de comunidor al capdamunt. Hi celebren la festa major el primer cap de setmana d’agost, amb havaneres i sopar el dissabte al vespre, i missa i dinar popular el diumenge al migdia.
Sanata
La parròquia de Sanata, documentada des del 1003 i actualment dins del terme municipal de Llinars, celebra la festa major l’últim cap de setmana d’agost. La nit de dissabte s’hi fa cantada d’havaneres, ball amb orquestra i sopar popular de carmanyola, i missa el diumenge al migdia. S’hi apleguen els veïns i gent dels pobles de la rodalia, hi ha anys que uns quants centenars.
Sant Cristòfol de can Bordoi
L’ermita de sant Cristòfol és a tocar de la casa senyorial de can Bordoi, un conjunt d’estil noucentista edificat al principi del segle xx, tot i que precedit d’una antiga masia del segle xiii. Pels volts del 10 de juliol s’hi fa un aplec de tarda, amb missa, benedicció de vehicles i ballada de sardanes.
Sant Esteve del Coll
L’església parroquial de Sant Esteve del Coll, en terme de Llinars i enlairada damunt del pla de Cardedeu, celebra la festa major el primer cap de setmana d’agost, organitzada per la seva associació de veïns. El dissabte s’hi fa un sopar i ball de nit, i el diumenge missa a mig matí, i cap al vespre botifarrada i ball. El lloc ja és esmentat el 1023, i l’església és del segle xvi, restaurada i ampliada el xix.
La Torre del Moro
La Torrassa o Torre del Moro és, de fet, una construcció romana situada estratègicament per controlar els moviments a la Via Augusta, feta tot just quan les legions romanes s’havien fet amos d’aquestes terres i alguns laietans estaven revoltats perquè no s’hi avenien gaire. Restaurada per l’ajuntament de Llinars, el 2012 s’hi començà a celebrar amb bona acollida un aplec matinal. S’hi fan activitats diverses, dinar popular i s’hi recapten fons per a la reconstrucció de l’ermita de Sant Sebastià del Coll, que queda a uns 850 metres d’allà.
Una imatge de les obres de restauració de Sant Sebastià del Puigpedrós.
Les dovelles de la porta de l’església, amb la datació corresponent.
La colla de veïns que treballa en la restauració, fent un descans.
Sant Esteve del Coll.
La parròquia de Sanata.
Una imatge de la inauguració de Santa Maria de Montnegre.
L’església de Montnegre.
Sant Esteve d’Olzinelles.
L’església de Fuirosos.
Les noves voltes de l’església.