Les romerías, els altres aplecs

Les germandats vallesanes del Rocío i d’altres marededéus organitzen trobades anuals a diverses esglésies

Cesc Prat Fernàndez (text)

Catalunya és terra de pas i s’ha anat modelant amb la incorporació de noves tradicions que han portat les persones de fora que han vingut a viure i a treballar aquí. De la mateixa manera que al llarg de la història la gastronomia ha incorporat nous aliments i plats originals, la cultura popular també s’ha anat nodrint d’aportacions diverses que han portat els nouvinguts. Ha passat amb els castells, per exemple, que han arribat al Vallès originaris del Camp de Tarragona i del Penedès, i que, al seu temps, són fruit de l’expansió de la muixeranga valenciana. Així mateix, durant el segle passat i amb l’arribada dels altres catalans –com els anomenava Paco Candel–, la nostra comarca ha vist créixer les romeries tradicionals provinents d’altres indrets de l’Estat espanyol, sobretots d’Andalusia, algunes de les quals ja fa cinc dècades que són ben vives entre nosaltres.

L’aplec dels arrossos
A Sabadell, la romeria de la Virgen de la Fuensanta té lloc cada any des de la dècada del 1950. Sabadellencs vinguts de Múrcia, molts des quals establerts al barri de Ca n’Oriac, van a l’Església de Sant Julià d’Altura, el darrer diumenge de maig, per venerar aquesta marededéu també anomenada Morenica, la qual va arribar amb tren a l’estiu del 1953, ara fa 65 anys. Aquesta tradició la manté l’Hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta, que va ser la primera entitat social que va néixer a Ca n’Oriac. L’originària marededéu de la Fuensanta data del segle xv i se li implora la pluja per als cultius muricans.
La romeria de San Isidro Labrador té lloc a finals de maig organitzada per l’Agrupación Andaluza de San Sebastián de los Ballesteros, fundada el 1976 amb el lema “Córdoba en Cataluña”. En formen part persones que provenen del municipi cordovès de San Sebastián de los Ballesteros, el qual ja consta en el nomenclàtor sabadellenc amb un passeig al seu nom al parc de Catalunya. La romeria la fan amb cavalls, carretes i música. Una particularitat d’aquest poble cordovès és que manté trets físics i cognoms centreeuropeus, ja que el van repoblar alemanys i francesos després de l’expulsió dels jesuïtes del 1767.
La romeria de la Virgen de Gracia la mantenen emigrants de la població malaguenya d’Archidona. Van començar el 1981 fent un altar a la Parròquia de Sant Roc del barri de Can Puiggener pagat en gran part pels veïns. Des del 1984, el que ara es coneix com a Centro Cultural Andaluz Hermandad Romera Virgen de Gracia organitza una romeria que porta la marededéu de Gracia fins a l’Església de Sant Vicenç de Jonqueres.
La romeria de la Virgen de la Cabeza té lloc des del 1987 l’últim diumenge d’abril i la mantenen persones procedents de Jaén i més concretament de la rodalia del municipi d’Andújar, on hi ha la processó més antiga de l’Estat, la qual va fins al santuari de la Virgen de la Cabeza andalús. A casa nostra, la imatge, també anomenada Morenita, surt de l’Hospitalet de Llobregat i arriba a l’església del Sagrat Cor del barri de Ca n’Oriac. Després, se la condueix en processó fins al barri de Can Deu, des d’on es transporta amb camió fins a l’Església de Sant Feliuet de Vilamilans, pertanyent a l’arxiprestat de Sant Pere de Rubí, on la veneren habitants de Sant Quirze del Vallès i de Rubí, abans de tornar cap a l’Hospitalet.
La romeria del Rocío de Rubí l’organitza cada mes de maig la Casa d’Andalusia local, informa Jordi Vilalta. El primer dia s’organitzen a la plaça de la Democràcia actes de caire folcklòric per part de diverses associacions, com l’Hermandad de Nuestra Señora del Rocío, i l’endemà té lloc la romeria. Surt de l’església de Santa Maria de Rubí –al barri de Les Torres– i es dirigeix a la plaça de la Democràcia, on es fa una missa rociera seguida d’un potatge popular gratuït.
Les <i>romerías</i>, els altres aplecs

Una imatge de la festa rociera amb el vallesà Manuel Bueno ballant amb una amiga a la romeria rociera de la Roca del Vallès. Foto: Cedida per Manuel Bueno.

La mare de Déu engalanada a la romeria rociera de la Roca del Vallès que, des de fa quinze anys organitza l’Asociación rociera de la la Roca del Vallès. Foto: Cedida per Manuel Bueno.

La romeria del Rocío catalana, amb diversos emplaçaments vallesans, partint de Cerdanyola

El Vallès ha acollit la majoria de les 48 edicions de la romeria del Rocío de Catalunya celebrades fins l’any 2019 –aquest 2020 no, a causa de la pandèmia de la covid-19–, organitzades per la Federació d’Entitats Andaluses de Catalunya (FECAC) amb les seves hermandades rocieras, amb desenes de milers d’assistents procedents d’arreu del Principat.
A l’inici dels anys 2000 se’n van fer diverses edicions de forma estable als terrenys del Mas Duran de Mont­cada –propietat de l‘Incasol-, al límit amb Ripollet. La imatge de la marededeu del Rocío es guardava durant tot l’any a l’església de Sant Martí de Cerdanyola i cada mes de maig abandonava el seu refugi per traslladar-se en romeria, en un esdeveniment que emulava la romeria del Rocío de Almonte, a Huelva. Anteriorment, s’havia fet en altres escenaris vallesans com ara al bosc de Sant Oller, de Santa Perpètua de Mogoda, i en uns terrenys de Montmeló propers al Circuit de Catalunya.
El 2016 la festa es va traslladar als terrenys del polígon industrial de Can Petit de Terrassa i aquí es va mantenir fins a l’edició de l’any passat. Tradicionalment, comença el divendres a la tarda, tot i que no és fins dissabte al matí que arriben les carretes de les germandats per diversos camins fins al recinte, on hi ha instal·lada l’ermita amb la marededeu provinent de la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola.
La tarda del dissabte les germandats, per ordre d’antiguitat, desfilen davant la verge amb els seus simpecados –les banderoles que els identifiquen– i altres ornaments tradicionals del Rocío. Els actes centrals tenen lloc el diumenge, centrats en la misa rociera, cantada per alguna germandat, en una festa que es tanca el diumenge a la nit amb el res del Rosario de la Aurora, amb els fidels proveïts de torxes enceses. L’any 2019 s’hi van parar més de cent carpes i tendes de campanya en els dos espais habilitats per a les entitats i com a zona d’acampada. (Vicenç Relats)

Membres de la Hermandad Rociera de Cerdanyola, en plena romeria. Fotos: Cedides per Manuel Bueno.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara